RIERA

RIERA

miércoles, 7 de junio de 2023


En aquest blog es reflecteixen els viatges inèdits amb bicicleta de muntanya, que he creat i realitzat, principalment per la Península Ibèrica i alguns per l’estranger

REFLEXIONS SOBRE VIATJAR EN BICLETA.

Si es pregunta a una dotzena de ciclistes que els motiva anar sobre les dues rodes,  s’obtindrà més d’una dotzena de respostes. Per alguns la bicicleta es una mena de forma d’evadir-se i no va més enllà de fer un bon esmorzar, sortir en vent a favor i que faci un bon sol. Altres que volen  relaxar-se, amb una ruta planera i accessible. També hi ha el grup que s’enfunden un mallot ajustat i es donen una pallissa pujant un port, cadascú te una visió molt particular....

Un o dos dels dotze, profunditzaran més, aniran equipats amb GPS, per anar a zones desconegudes, amb el desig de veure que hi ha a la volta de la cantonada:

DONCS,  JO SOC D’AQUESTS ¡

Motiu que m’ha portat a submergir per aquets camins, pistes i senders, evitant l’asfalt, amb medi propi i independència, descobrint nous límits, cultures i gent.

Quan vaig tindre contacte seriosament amb la bicicleta, a finals dels anys 80, em va dir un vell amic, fuster: “la bici era el medi de transport ideal pels amants dels viatges, que apropa mes les realitats”.

ORIGEN I PLANIFICACIO D’AQUETS VIATGES

Tots els viatges han sigut planificats virtualment sobre mapa. Anys enrere dissenyats amb una simple traçada de retolador sobre el paper i resseguir penosament amb la bici. Ara amb l’ajuda dels programes informàtics, es més fàcil plasmar el track creat al GPS, però no vol dir que no estigui exempt de dificultats. Continua sent una aventura el pedalar i trobar aquestes traçades, tot i salvant els obstacles no previstos en la planificació, com son camins barrats, rius, barrancs, etc.

Des de l’any 1.998, que vaig iniciar aquest tipus de viatges-aventura, sempre els he fet acompanyat de diversos companys, que s’anomenen en cada relat.

 

LAS HURDES I SIERRA DE LA PEÑA DE FRANCIA



Travessa circular inédita, per pistes, camins i senders sortint de Bèjar, Transcorre per tota la part central de Las Hurdes i la Sierra de la Peña de Francia i tornada al lloc de sortida. Efectuada en cinc etapes, els dies 29, 30, 31 de maig i el 1 i 2 de juny de 2023.
Sortint de Béjar, la primera etapa l'hem acabat a Vega de Coria, passant per Montemayor del Rio.
La segona etapa, l'hem acabat a Horcajo, després de pasar per Cambroncino, Rivera Oveja, Casar de Palomares i Pinofranqueado.
Tercera etapa, anant a visitar les ruines de El Moral, hem seguit fins Erias i per pistes totalmente forèstegues arribem a Nuñomoral i tot seguit a Casares de las Hurdes.
Quarta etapa, passant pel pobles de Carbusino i Robledo, arribem al port. Inicidem descens a Riomalo de Arriba i per la senda de Alfonso XIII, cruem el pobles de Ladrillar, Cabezo i Las Mestas. Iniciem pujada al dur port del Portillo i d'aquí a la Peña de Francia. Un vertiginós descens ens porta a La Alberca.
Quinta etapa. Sortida per varis corriols. Entre boscos,estepes i deveses, passem per Monforte de la Sierra, Cepeda, Madroñal i Herguijuela de la Sierra. Seguint camins agrícolas, creuem Sotoserrano, Horcajo de Montemayor, fins arribar a Calzada de Béjar. Entrem a Béjar pel túnel de la via verda.
Gràcies als Companys de viatge: Albert, Alfonso, Bernat, Jordi, Llorenç, Ramón, Joan C, Vicens , Salva, Sebas, Armando i Joan P, que sense ells no haguesim aconseguit el repte.

CASTELLANO
Ruta circular, por pistas, caminos y senderos, partiendo de Béjar, recorriendo toda la parte central de Las Hurdes y la Sierra de la Peña de Francia y vuelta al lugar de salida. Efectuada en cinco etapas, los días 29, 30, 31 de mayo y el 1 y 2 de junio de 2023.
Saliendo de Béjar, la primera etapa la hemos acabado en Vega de Coria, pasando por Montemayor del Rio.
La segunda etapa, la hemos finalizado en Horcajo, después de pasar por Cambroncino, Rivera Oveja, Casar de Palomares y Pinofranqueado.
Tercera etapa, iniciada con visita las ruinas de El Moral Hemos seguido hasta Erias y por pistas totalmente solitarias i de gran belleza llegamos a Nuñomoral y seguidamente a Casares de las Hurdes.
Cuarta etapa, pasando por los pueblos de Carbusino y Robledo, llegamos al Puerto del mismo nombre. Descendemos hasta Riomalo de Arriba y por la senda de Alfonso XIII, cruzamos los pueblos de Ladrillar, Cabezo y Las Mestas. Iniciamos subida al duro puerto de El Portillo y de aquí a la Peña de Francia. Un vertiginoso descenso nos lleva a La Alberca.
Quinta etapa. Salida por varios senderos. Entre bosques, estepas y dehesas, pasamos por Monforte de la Sierra, Cepeda, Madroñal y Herguijuela de la Sierra. Siguiendo caminos agrícolas, cruzamos Sotoserrano, Horcajo de Montemayor, hasta llegar a Calzada de Béjar. Entramos en Béjar por el túnel de la vía verde.
Gracias a los Compañeros de viaje: Albert, Alfonso, Bernat, Jordi, Llorenç, Ramón, Joan C, Vicens , Salva, Sebas, Armando y Joan P, que sin ellos no hubiésemos conseguido el reto.

BÉJAR  -  VEGAS DE CORIA
primera etapa


1ª etapa de la Travessa per les Hurdes i Sierra Peña de Francia
Sortim per la via verda de Bèjar a Hervàs. Davant l’estació de Puerto de Bèjar, abandonem la via per seguir fins Peñacaballera, per un entramat de carreteres semi abandonades.
Entre uns humits boscos, fem un preciós descens fins la llera del Rio Cuerpo de Hombre, on enllacem amb un espectacular corriol al costat del riu, envoltats de falgueres i molses, que ens deixa als peus de Montemayor del Rio, amb el seu castell de San Vicente, aspectant al cap de munt. El visitem per tot el seu entorn.
Creuem el pintoresc poble, per tornar a entrar al costat del riu, per una pista que va vorejant l’aigua.
Per solitaris boscos pugem al poblet de Valdelageve, Després de pujar a un turó, una llarga i reconfortant baixada ens deixa al fons de la vall. Al nostre davant una paret de pujada que s’enfila per un ample tallafocs, d’uns 600 metres de recorregut. No hi ha alternativa, arrastrar la bici i amunt.
La compensació ha sigut la baixada, per uns extraordinaris paratges fins arribar a Riomalo de Abajo. Poble que marca l’entrada a la comarca de Las Hurdes. Una sostinguda pujada, amb la presencia del riu Alagón als nostres peus, ens durà al mirador del Meandro de Melero. Espectacular
La resta dels 23 quilòmetres, que faltaven per arribar, han sigut una delícia, pedalant per uns paratges inhòspits i perduts, amb unes constants corbes i revolts, arribem a Vega de Coria

CASTELLANO
Partimos por la vía verde de Béjar a Hervás. Frente a la estación de Puerto de Béjar, abandonamos la vía para seguir hasta Peñacaballera, por un entramado de carreteras semi abandonadas.
Entre unos húmedos bosques, efectuamos un precioso descenso hasta el cauce del Río Cuerpo de Hombre, donde enlazamos con un espectacular sendero junto al río, rodeados de helechos y musgo, que nos deja a los pies de Montemayor del Rio, con su castillo de San Vicente, espectante.
Cruzamos el pintoresco pueblo, para volver a entrar junto al río, por una pista que va bordeando el agua.
Por solitarios bosques llegamos al pueblo de Valdelageve. Después de subir a una colina, una larga y reconfortante bajada nos deja en el fondo del valle. AL frente se enfila un ancho cortafuegos, de unos 600 metros de recorrido y 24% desnivell. No hay alternativa, arrastramos la bici y arriba.
La compensación ha sido la bajada, por unos extraordinarios parajes hasta llegar a Riomalo de Abajo.
Pueblo que marca la entrada a la comarca de Las Hurdes. Una sostenida subida, con la presencia del río Alagón a nuestros pies, nos llevará al mirador del Meandro de Melero. Espectacular.
El resto de los 23 kilómetros, que faltaban por llegar, han sido una delicia, pedaleando por unos parajes inhóspitos y perdidos, hasta llegar a Vega de Coria.

VEGA DE CORIA  -  HORCAJO
segona etapa


2ª etapa de la travessa per Las Hurdes i Sierra de la Peña de Francia
Sortim del poble, creuem el Rio Hurdano, anem pujant per carretera varis quilòmetres. Al cim del turó entrem per un camí, on comencem a veure plantacions de cirerers, anem passant per camins agrícoles, vorejant els marges de la muntanya. Als nostres peus veiem aparèixer el poblet de Cambroncino, on despunta el campanar de la seva desproporcionada església de Santa Catalina.
Anem seguint, envoltats de cireres per tots costats. Seguim pels genuïns pobles hurdanos de Rivera Oveja i Casar de Palomares, aquest mol més gran que els altres. Ens aturem a la Plaça Major, amb grans evocacions per tots costats de la presencia del rei Alfonso XIII, l’any 1923
La pista va passant a certa altura, però sense grans desnivells amb la presencia del Rio de los Angeles, sota la vall.
Creuem Pinofranqueado, seguim en direcció a la zona devastada pels focs de la setmana passada. Estem de ple al mig d’uns paisatges desoladors, el terra encara està fumant, fins arribar a la carretera on sembla van aturar les flames.
Entrem a una pista ascendent fins d’alt d’un turó i fer un descens per un esplèndid corriol, que ens a fet oblidar els cremats i tristos paisatges que acabàvem de creuar, Hasta llegar a Horcajo.

CASTELLANO
Salimos del pueblo, cruzamos el Río Hurdano, inciamos la subida por carretera. En la cima de la colina entramos por un camino, entre plantaciones de cerezos, vamos pasando por caminos agrícolas, bordeando los márgenes de la montaña. A nuestros pies vemos aparecer el pueblo de Cambroncino, donde despunta el campanario de la iglesia de Santa Catalina.
Seguimos por los genuinos pueblos de Rivera Oveja y Casar de Palomares. Nos paramos en la Plaza Mayor, con grandes evocaciones de la presencia del rey Alfonso XIII, en 1923
La pista va pasando a cierta altura, pero sin grandes desniveles con la presencia del Río de los Ángeles, bajo el valle.
Cruzamos Pinofranqueado, seguimos en dirección a la zona devastada por los fuegos de la semana pasada. Estamos de lleno en medio de unos paisajes desoladores, el suelo todavía está humeante, hasta llegar a la carretera donde parece se detuvieron las llamas.
Entramos a una pista ascendente hasta de alto de una colina y efectuar un descenso por un espléndido sendero, hasta llegar a Horcajo.

HORCAJO  -  CASARES DE LAS HURDES
tercera etapa


3ª etapa de la travessia per Las Hurdes i Sierra de la peña de Francia
Emprenem la marxa cap El Moral, ruïnes d’un autèntic poble hurdano. Arribem i podem observar in situ, com era la vida que va descriure el Buñuel. Impressionant. Petits habitatges de pedra seca, amb l’única obertura de la porta i teulada de llosa pissarrosa, enclavats en costeruts carrerets pedregosos. Retornem cap Horcajo per un preciós sender.
Seguim per carretera fins creuar el riu Esperabán. Entrem a una pista que ens portarà pels paratges més feréstecs i profunds de Las Hurdes. Creuem únicament el petit poble de Erias. On un rampa del 23% ens deixarà a una pista en constant ascens de quasi 13 quilòmetres entre boscos d’alzines sureres, pins i brucs. Arribem a la collada de La Genera, on comencem un impressionant descens per un camí en ziga zaga, fins l’embassament de Nuñomoral. Arribem aquest poble després de pedalar 43 quilòmetres
Una pesada i feixuga carretera ens ha dut a Casares de las Hurdes

CASTELLANO
Emprendemos la marcha hacia El Moral, ruinas de un auténtico pueblo hurdano. donde podemos observar in situ, cómo era la vida que describió el Buñuel. Impresionante. Pequeñas viviendas de piedra seca, con la única abertura de la puerta y tejado de losa pizarrosa,. Regresamos hacia Horcajo por un precioso sendero.
Seguimos por carretera hasta cruzar el río Esperabán. Entramos a una pista que nos llevará por los parajes más inhospitos y profundos de Las Hurdes. Cruzamos únicamente el pequeño pueblo de Erias. Donde una rampa del 23% nos dejará a una pista en constante ascenso de casi 13 kilómetros, entre bosques de encinas alcornoques, pinos y brezos.
Llegamos a la collada de La Genera, donde iniciamos un impresionante descenso por un camino en zigzag, hasta el embalse de Nuñomoral.
Siguiendo por carretera llegamos a Casares de las Hurdes

CASARES DE LAS HURDES  -  PEÑA DE FRANCIA  - LA ALBERCA
quarta etapa



4ª etapa de la travessia per Las Hurdes i la Sierra de Francia
Sortim pujant, per carretera. Passem pels poblets de Carabusino i Robledo, ambdós penjats al costat de la muntanya. Fem cim al Puerto de Robledo, ja dins la Sierra de la Penya de Francia i límit amb la província de Salamanca.
Parem al Mirador de las Carrascas, on les vistes son imponents a tots costats. Anem baixant. Arribem a Riomalo de Arriba, un poblet típic hurdano, on hi viuen dos o tres persones.
Entrem a la senda per on va passar l’Alfonso XIII, està bona part cimentada, amb algun petit entrebanc fins arribar a Ladrillar.. Seguim per carretera, paral·lela al riu Ladrillar. Passem per Cabezo, abans d’arribar a Las Mestas.
Iniciem la pujada al dur port del Portillo, de inacabables 15 quilòmetres. Al arribar dal, al nostre davant veiem la desafiant Peña de Francia.
Una pujada sostinguda per pista, sense grans rampes, ens ha portat a la carretera asfaltada que condueix al Santuari de Nuestra Señora de la Peña, passant pel Paso de los Lobos. Una vegada dalt, les vistes a 180º son panoràmiques a totes les vessants.
Un descens vertiginós ens deixarà a La Alberca.

CASTELLANO
Salimos subiendo, por carretera. Pasamos por los pueblos de Carabusino y Robledo, ambos colgados junto a la montaña. Cruzamos el alto del Puerto de Robledo, ya dentro de la Sierra de la Peña de Francia y límite con la provincia de Salamanca.
Paramos en el Mirador de las Carrascas, donde las vistas son imponentes en todos lados. Vamos bajando. Llegamos a Riomalo de Arriba, un pueblo típico hurdano, donde viven dos o tres personas.
Seguimos por la senda donde pasó el Alfonso XIII, hasta llegar a Ladrillar.
Por carretera, paralela al río Ladrillar. Pasamos por Cabezo, antes de llegar a Las Mestas.
Iniciamos la subida al duro puerto de El Portillo, de inacabables 15 kilómetros. Al llegar a la cima, observanos de frente la desafiante Peña de Francia.
Una subida sostenida por pista, sin grandes rampas, nos ha llevado a la carretera asfaltada que conduce al Santuario de Nuestra Señora de la Peña, pasando por el Paso de los Lobos. Una vez arriba, las vistas a 180º son panorámicas en todas las vertientes.
Un descenso vertiginoso nos dejará en La Alberca.

LA ALBERCA  - BÉJAR
quinta etapa


5 ª etapa de la travesssa per Las Hurdes y la Peña de Francia
Sortim creuant el medieval poble de La Alberca. Seguim per un sender entre alzinars, que va vorejant la carretera. Arribem a l’ermita de las Majadas Viejas. Entrem a un corriol que es transforma en trialer, tenint que salvar algun entrebanc i acabar vorejant una sèquia.
Creuem el poblet de Monforte de la Sierra. Anem per camins estrets i senders entre espessos boscos. Passem per Cepeda i Madroñal, ara per pistes entre deveses, fins arribar a Herguijuela de la Sierra, travessem el poble pel davant de la ermita del Humilladero, la sortida es per una forta baixada empedrada, que enllaça amb la carretera.
Arribem a Sotoserrano. Entre camps de fruiters i oliveres, fem un preciós descens fins la llera del riu Alagón, seguint el seu curs per un camí al costat de l’aigua, fins creuar-lo i començar una llarga i feixuga pujada, entre boscos, deveses i camps agrícoles, fins arribar a Horcajo de Montemayor.
Anem entre deveses de pastura Els camins estan encaixonats entre parets seques
Seguim endavant planejant, passem per Valdehijaderos. Aquí seguim per carretera creuem el poble de Calzada de Béjar. seguim fins l’entrada del túnel de la via verda de Béjar i pujar fins el centre de la ciutat.

CASTELLANO
Partimos cruzando el medieval pueblo de La Alberca. Seguimos por un sendero entre encinares, que va bordeando la carretera. hasta la ermita de las Majadas Viejas. Entramos a un sendero que se transforma en trialero y acaba bordeando una acequia.
Cruzamos el pueblo de Monforte de la Sierra. Seguimos por caminos estrechos y senderos entre espesos bosques. Cruzamos los pueblos de Cepeda y Madroñal, ahora por pistas entre dehesas, hasta llegar a Herguijuela de la Sierra, atravesamos el pueblo frente la ermita del Humilladero, la salida es por una fuerte pendiente empedrada, que enlaza con la carretera.
Llegamos a Sotoserrano. Entre campos de frutales y olivos, efectuamos un precioso descenso hasta el cauce del río Alagón, siguiendo su curso por un camino junto al agua, hasta cruzarlo e iniciar una larga subida, entre bosques, dehesas y campos agrícolas, hasta llegar a Horcajo de Montemayor.
Seguimos entre dehesas de pasto, por caminos están encajonados entre paredes de piedra seca.
Pasamos por Valdehijaderos. Seguimos por carretera, cruzamos el pueblo de Calzada de Béjar. seguimos hasta la entrada del túnel de la vía verde de Béjar y subir hasta el centro de la Ciudad de Béjar.

miércoles, 17 de mayo de 2023

LA SEGARRA DE L'ESPINÀS

 


Josep Maria Espinàs a l’any 1962, va recórrer el perímetre de La Segarra a peu. De les seves vivències va publicar el llibre “A peu per La Segarra”.

Al seu pròleg, va incloure un croquis fet a llapis, que ha sigut la base per crear i realitzar el track d’aquest interesant viatge, que hem fet un grup d’amics, amb bicicleta de muntanya, trepitjant per pistes i camins, els racons, pobles i llocs, que ell esmena en la seva publicació.
He de dir que La Segarra no es totalment plana, com molts creuen. Es un terreny ondulat, a base de turons, valls erosionades i pendents, entre terres de cultiu de secà. Generalment els poblets estan situats dalt dels turons, amb el seu castell que els presideix. Circumstàncies que no et permeten deixar de pedalar mai.

Aquests son els pobles i llocs significatius, que hem creuat:

Sortint de Cervera, el primer lloc que ens hem aturat, es el monòlit del “Clot dels Aubins”. De trist record de la Guerra Civil.

Hem seguit cap l’altiplà del Franquet, on ja es divisa extensament bona part de la Comarca. Sempre enllaçant camins, anem cap la Aranyó, els seus singulars “pallers”i Montcortès.
Arribem a la Ribera de Sió, seguim pels pobles amb castell de Sedó, Tarroja, Riber, Hostafrancs, Concabella, Les Pallargues.

Entrem al interessant nucli urbà de Guissona. Ens dirigim cap a Selvanera i tot seguit cap a la carena de l’Obaga Solana, on un preciós i llarg corriol ens portarà al Mas Pinyol, que detalla l’Espinàs, on hi va parar a descansar.

Entrem a la Ribera del Llobregós. Trovem Sanaüja, que val la pena donar un tomb per la seva plaça porxada.

Tot planejant anem cap a Biosca i Torà.

Anem pel camí vell cap Ivorra. Després de passar per l’ermita de Santa Maria, comença una forta pujada fins els Hostalets i ja planejant, ens acostem a Portell i Sant Ramón, on les vistes son espectaculars sobre La Segarra.

Un llarg descens ens porta a Les Oluges. Ens dirigim cap l’imponent poble de Montfalcó Murallat, dalt del turó. Seguim camí de Santa Fe, Estaràs, Gàver, Castell de Santa Maria, Freixanet i Sant Guim. Altra vegada, des d’aquí les vistes son magnífiques.

Comencem el descens cap Sant Guim de la Rabassa, La Rabassa i Montlleó (abandonat).Un divertit corriol ens deixarà a una pista que ens durà dalt les ruïnes de Torre Timó.

Després de fer una visita a Mas de Toni, seguirem cap la Ribera d’Ondara, entrant pel l’únic carrer dels Hostalets i tot seguit Sant Antolí.

Iniciem la llarga pujada cap a Talavera, tot passant per Pavia, on hi hem arribat per un divertit corriol.

Tot carenant passem per Suró i entre boscos arribem l’Albió.

Una forta baixada ens deixa al clot del Riu Corb, que delimita la Segarra de la Conca de Barberà.

Estem a Vallfogona de Riucorb, que bé val una visita. Iniciem l’ascens a l'altiplà de l’Ametlla de Segarra. Enllacem varis camins per arribar a Granyena de Segarra, tot passant per Cabestany, la Guardia-Lada, Vilagraseta i Gramuntell.

Descens cap Sant Pere el Gros, als peus de Cervera, on hi entrem per la porta de la muralla i acabar el recorregut a la Plaça Major.















jueves, 29 de diciembre de 2022

SISTEMA IBERICO - Burgos - Calatayud


Powered by Wikiloc
Resúm de la travessa.

Ruta efectuada al maig del 2.022. Recorrent amb btt part del Sistema Ibèric, per senders, camins i pistes, unint les localitats de Pineda de la Serra (Burgos) i Calatayud, amb un total de 406 quilòmetres i 9.283 de desnivell.
Distribuïts en 6 etapes: Pineda de la Serra (Burgos), Ezcaray (Rioja), Villanueva de Cameros (Rioja), Yanguas (Soria), Agreda (Soria), Calcena (Saragossa) i Calatayud.
A la primera etapa, hem efectuat uns 50 kms. per la via verda de la Demanda, fins a Monterrubio. Iniciant aquí l'ascens a la Serra de la Demanda, ciclant per sobre dels 2.000 metres (Pico Otero) i descens fins a Ezcaray.
Segona etapa.- Inici d'un espectacular ascens per un corriol de 9,5 kms., fins al coll de Beneguerra. Seguint per altres dificultosos 8 km. Entre senders, que ens han obligat a posar peu a terra diverses vegades. Fins a assolir la pista que en vertiginós descens ens ha conduït al Monestir de Valdenera. Seguint la llera del riu, entrem a la carretera que ens condueix fins a Brieva de Cameros. Iniciem aquí l'ascens al duríssim Port de la Hincada i posterior descens fins a Ortigosa de Cameros. Entre pistes i senders que voregen l'Embassament de Gonzàlez de la Casa, creuat els pobles del Rasillo, Montemediano i Pradillo, per arribar a Villanueva de Cameros.
Tercera etapa.- Per una petita carretera ens dirigim a Galliner. Iniciem un fort ascens per pistes a la Serra de Camero Vell. Seguim per crestes, on transcorre la Canyada Real Soriana, amb forts tobogans, fins a baixar entre un complicat tallafocs i accedir a una pista entre el vessant de la Cimera del Monte Real i arribar a Yanguas.
Quarta etapa.- Després de creuar el Pont Romà. Un preciós corriol ens conduirà, al petit poble abandonat d'Aldeacardo. Seguim pels pobles de La Cuesta i Tañine. Una llarga trialera ens deixa davant del Castell de Sant Pere Manrique. Enllaçant pistes passem per Sarnago, Castillejo de Sant Pere, Las Fuesas, Valdeprado, (pobles amb menys de 10 habitants), fins a arribar a Cigudosa. Per carretera s'inicia la pujada fins a un coll. El descens fins a Agreda és per pistes entre camps de cultiu.
Cinquena etapa.- Iniciem l'etapa per camins en desús, fins a la carretera que ens conduirà fins a Vozmediano. Seguim fins a Sant Martí de la Mare de Déu del Moncai, on s'inicia l'ascens al Moncai. Fins a assolir la cota de 1.902 metres. En el descens es creuen els colls de les Estaques, del Picarró i del Camp, per arribar a Calcena.
Sisena etapa.- A 1,5 km de la sortida, s'entra a un corriol d'uns 3 kms, fins al cim del coll de Mondecabras. Per àmplies pistes arribem a Aranda de Moncayo. Passem els colls del Perrillo i de la Font Mitjana Albarca. Creuem el poble de Clarés de Ribota. Seguint pistes entre sembrats, arribem a la zona del “Fart West”, per alegria dels amants dels senders. Un cop assolida la Serra d'Almants, un fort descens ens condueix a Calatayud.
Ruta dura i tècnica, especialment la segona etapa. Però una gran espectacularitat

PRIMERA ETAPA.- 

15 maig 2022     

Powered by Wikiloc
A fi de poder quadrar etapes, quilòmetres i especialment allotjaments, s’ha fixat el punt de partida de la ruta Pineda de la Sierra, a uns 50 quilòmetres de Burgos.

Després del tir de sortida, hem creuat el poble de Pineda, on ens hem immortalitzat, davant la porticada romànica de l’església de San Esteban. Entrem de ple a la Via Verde de la Demanda, que va serpentejant entre esplèndids boscos, fins trobar barrat el pas d’un túnel ensorrat. Una rampa del 23% ha servit per anar a l’altre costat. 

 Deixem la via verda per entrar al poble de Barbadillo de los Herreros. Reprenem la via, passant pel poble abandonat de Bezares. A Monterrubio de la Demanda, deixem la via verda.

 Comença aquí l’ascens més important del trajecte, es te que superar unes 880 metres de desnivell, per arribar al Pico Otero (2.016 m) de la Sierra de la Demanda. Els primers quilòmetres son molt feixucs, per un camí poc fresat i terreny despedregat, fins trobar la pista principal que ens te que dur al cap de munt. El pelotó s’estira i es dispersa. L’espectacularitat paisatgística es immensa a tots els indrets, Creuem el Collado de Revilla i el Alto de la Cruz . Anem veient les primeres clapes de neu que encara resten, fins arribar al punt culminant. 

 Després d’abrigar-nos per la rasca que feia a les altures, hem iniciat el descens en grup, passant pel refugi de Ibaya i arribar a plaça major de EZCARAY


SEGONA ETAPA
16 maig 2022

Powered by Wikiloc

 Sortim plegats d’Ezcaray, per una petita carretera, en sentit ascendent. No havíem fet quatre pedalades, quan el track es desvia per un marge, on es te que grimpar per unes escales. Aquí començà un sender   de 9,5 kms i desnivell de 900 m. Reunits davant el cartell indicador. L’ascensió pel corriol, ha sigut memorable, entre fagedes, boscos d’alta muntanya i verds prats, fins arribar a una tanca que separava el fi de l’ascens, al coll de Beneguerra.

 El que és bo s’acabà. Faltaven altres 8 kms dificultosos. Contents i eufòrics, emprenem la marxa, entrant en uns paratges majestuosos, però per un corriol irregular llaurat pel bestiar, de pujada i difícil d’anar sobre la bici, seguit d’un altre per una infame tartera pedregosa, un altre amb arrels creuades, un altre entre fullaraca, altre entre fangs, etc, mes ben dit tota la diversitat que hi pugui haver, (sólo apto para expertos). Això si, l’espectacularitat dels entorns, estava ben pagada amb el patimernt. 
Com un miratge, hem trobat una pista ampla.
 
 Un gratificant descens, fins el Monestir de Valvanera, i la pau del recinte, ens ha fet recuperar del immens esforç. Seguint per una fageda al costat del riu Valvanera i després per carretera arribem a Brieva de Cameros. 

Aquí, per si no en teníem prou, comença el port de la Hincada. (Retall d’un diari cicliste: El Puerto de la Peña Hincada es muy duro, con una zona de aproximación irregular, arranque durillo y escénico, con varias herraduras, donde las pendientes se disparan hasta el 18% y el paisaje se vuelve realmente espectacular.) Està tot dit.

 Una vegada dalt, el track estava marcat per un sender en descens fins Ortigosa de Cameros. Una vegada examinat el terreny, estava impracticable, pel la quantitat d’arbres caiguts. S’ha pres la decisió intel·ligent, de baixar per carretera, fins el poble.

 Seguim per camins i corriols, passant per El Rasillo, Montemediano i Pradillo, que donen la volta al embassament de Gonzàlez de la Casa.

 Els últims 2 quilòmetres s’han fet per una transitada carretera, fis arribar a Villanueva de Cameros. 



TERCERA ETAPA
17 maig 2022

Powered by Wikiloc


 Iniciem per carretera, en pujada sostinguda fins Gallinero de Cameros, on deixem l’asfalt, per enfilar-nos cap a la Sierra de Camero Viejo, on trobarem la Cañada Real Soriana, al coll de Sancho Leza. 

 Una vegada reagrupats, comencem un dels trams més durs del trajecte, resseguint aquesta “cañada” sobre la carena, amb uns tobogans que s’enfilaven de manera abrupta. 
 
 Per fi s’arribà al Cerro Castillo (1.688 m), on ens hem escapat per un vertiginós tallafocs en descens, que ens ha portat a una suposada pista, barrada totalment pels arbres caiguts, que hem anat sortejant modo “gimkana” fins trobar l’anhelada pista, on poder pedalar, fins arribar al Collado Delantero.

 Una pista d’uns 22 quilòmetres, sense cap entrebanc, que va vorejant la vessant de la Cumbre del Monte Real, ens ha portat a YANGUAS Menció especial, es la panoràmica a l’entrada al poble des de l’altura, amb la seva Torre Romànica, església de Santa Maria, el castell i el conjunt de cases. Que després hem visitat turísticament. Te la menció de “Pueblo bonito de España”. 


QUARTA ETAPA
18 maig 2022

Powered by Wikiloc

Com el riu ens ha barrat el pas, hem anat a creuar-lo pel pont romà i seguint un camí herbós en desús. ens ha conduit a la carretera, on ens hem enfilat per un altre encara mes poc fresat, que ens ha portat al poble abandonat de Aldeacardo i la seva gran església de San Clemente, en ruïnes (una imatge per recordar). 

 Seguim pels pobles de La Cuesta (11 h.) y Tañine (3 h). Enfilem una llarga trialera que ens deixarà al front del Castell de San Pedro Manrique i la curiosa ermita de la Virgen de la Peña, on es celebra la festa del Paso del Fuego.

 Enllaçant pistes, passem per Sarnago (7 habitants), Castillejo de San Pedro (3 h), Las Fuesas (3 h), Valdeprado (18 h), pobles perduts de “la España vaciada”
 
 A Cigudosa i per una intransitada carretera, s'ha pujat a un assequible coll. El descens fins AGREDA, es molt gratificant entre extensos camps de cultiu.


QUINTA ETAPA
19maig 2022


Powered by Wikiloc

De sortida, hem fet uns 10 quilòmetres, per camins en total desús i abandonats, però divertits, fins enfilar la carretera, que ens portarà a Vozmediano, sota el seu majestuós castell.

 Seguim fins San Martin de la Virgen del Moncayo, sota les primeres estivacions del Moncayo.

 Comencem l’ascens, anant enllaçant pistes, fins creuar una carretereta, per agafar forces i fer el cim. Una interminable pujada ens durà a la part més alta ciclable, el Alto de la Majada Alta (1.865 m).

 El descens de 33 quilòmetres, es memorable. Per la grandiositat, varietat, colorit i espectacularitat dels paisatges. 

Tot i baixant s’ha tingut que superar el petits colls de Las Estacas, Picarrón i del Campo, fins arribar a CALCENA 


SISENA ETAPA
20 maig 2022

Powered by Wikiloc
 La sortida per un tram de carretera, a fet les delícies dels escaladors del grup, al passar sota mateix de Las Peñas del Cabo. 
 Un sender-trialer d’uns 3 quilòmetres, per uns llocs inhòspits, ens ha dut al Collado de Mondecabras.

 Per amples pistes i algun camí, anem creuant camps de conreu, fins arribar al Embassament de Maidevera, que el voregem en tota la seva extensió, fins arribar a Aranda de Moncayo, situat dalt d’un turó.
 
Un petit descens ens a portat al peu del collado del Perrillo, pujada molt pedregosa i antipàtica. Seguim fins el poble de Clarés de Ribota.

 La calor va fer acte de presència i ja no ens deixaria. Planejant i per pistes agrícoles, arribem al gran mas de “La Casa de los Catalanes”, on hi arribem quasi rostits. Una mànega de rec, ens ha reviscolat, amb un bon remull. 

 Entrem de ple a la mítica zona del “Fart West”. El termòmetre s’havia disparat i no tenia compassió de nosaltres. Comencem resseguint els primers corriols, que es van enfilant cada vegada més,. A l’entrar a la pista, hem c omençat a respirar.
 
Una vegada superada la Sierra de Almantes, un llarg descens ens ha portat a CALATAYUD




        Camino de Santiago, amb nens


Quim, Pep, Manel, Noe, iaia i avi

2.010 – 2.013

Breu relat d’un al·lucinant viatge en bicicleta,  fet per tres nens de 7, 10 i 11 anys, amb la seva mare i els avis


De tots els viatges, aquest és el més important i aventurat que he fet. El sol fet de reunir a una bona part de la meva família, en concret als avis (un d’ells soc jo, l’altre la meva esposa “la valenta”), la nostra filla “la jefa” ,els tres nets el Quim, el Pep i el Manel(7, 10 i 11 anys) i convèncer en fer els més de 1.100 quilòmetres que suposa el Camino de Santiago, es l’epopeia més gran que em podia  imaginar.

Es pot dir, que va ser dit i fet, no vam fer gaires preàmbuls ni preparacions, tots es van deixar portar per la meva experiència en aquests tipus d’esdeveniments.

Tot van ser facilitats i col·laboració per muntar la logística que s’havia de fer,  tenint en compte que anàvem amb tres nens el muntatge havia de ser especial.

Vam decidir fer el trajecte de Roncesvalles a Finisterre, passant per Santiago de Compostela. A fi de dosificar la ruta la vam dividir en trams que aniríem fent d’acord a les circumstàncies, aprofitant les èpoques de vacances dels menuts, Setmanes Santes i estius. Com estrena faríem de Roncesvalles a Logroño, un total de 140 kms, que dividiríem en tres etapes. Vam acordar que les etapes serien entre 35/45 kms.,  els allotjaments serien en hotel i com a suport logístic seria la mare dels nens amb el cotxe, per qualsevol incidència.


21/4/11

Carregats amb les bicis, equipatges i molta il·lusió, ens  desplacem  a Pamplona 

l'equip
Les bicis


Una bona tarda pels jardins de Taconera i als vols de la Ciutadella jugant a futbol, va ser el preescalfament de la gran aventura que anàvem a començar l’endemà. Les tradicionals processons de Setmana Santa, del capvespre vajudar a passar les hores que teníem de relax, era Dijous Sant. 


L'equip

22/4/11

RONCESVALLES – PAMPLONA

42 KMS

La il·lusió ens fa llevar ben d’hora, el matí es plujós i gris, però res ens impedeix traslladar-nos a Roncesvalles amb el cotxe i el carregament de les cinc bicicletes, això si, equipats reglamentàriament amb roba de pluja.

A l’arribada davant la Colegiata, es comença a respirar l’ambient del que serà el viatge. Peregrins atrafegats en compostar les motxilles, anades i vingudes, per formalitzar el segellat de les credencials. Hem anat seguint tots els rituals, a més, com signe de identificació ens hem penjat les reglamentaries conxes al coll.

El pelotò sortirà al complert¨: l’avi, “la valenta”, el Manel, el Pep i el Quim. La “jefa” al volant del cotxe, per anar creuant en els punts de coincidència amb la carretera


Fem el tir de sortida. La primera senyal  groga que trobem ens fa entrar en un bucòlic bosc humit, amb un bon camí. No deixa de caure un “xirimiri” que ens va remullant.

Passem per uns paisatges espectaculars i pobles molt pintorescs. Fins ara anàvem en sentit descendent, comença el primer entrebanc una pujada enfangada que els valents la superen, amb alguna ajudeta perfer cim. La baixada va ser del mes divertit. El Pep i Manel, es van tirar per la forta pendent prescindit del fang, el petit els va voler emular, també va baixar però de cul lliscant fis arribar baix. Els dos el van estar animant en el descens, arribant  amb una ampla  rialla.

A Lizoain, vam parar per dinar i endreçar-nos una mica de la pluja.

El Quim va decidir continuar neutralitzat al cotxe durant uns kilòmetres. Als seus 7 anyets ja havia complert, de moment.

Aparegué el sol i la llum, vam seguir fins Zubiri, on vam anar seguint paral·lelament el riu Arga, fins a Zuriain, on ens esperava la mare i el Quim per reenganxar-se a la cursa.

Anàvem tots cinc agrupats, però el Manel vas voler esprintar per reptar al seu germà, al moment que vam parar per deixar pas a un cotxe, seguim endavant i no el veiem, estàvem  a l’entrada de la ciutat, tornem enrere i res, preguntem a unes senyores, ens diuen:


 -       Si, hemos visto un niño con una concha colgada, però me parece que ha ido por otro camino.

Resultat: dos fletxes que bifurcàvem, va  agafar l’altra. El vam trobar parat dalt d’un pont esperant. Va anar bé l’incident, per escarment, per aprendre a anar en grup i com experiència.

Tret d’aquesta petita anècdota, s’ha de dir que va ser un excel·lent bateig, de l’aventura que ens esperava. 


     

el Manel perdut
El Manel,  perdut


23/4/11   


PAMPLONA – ESTELLA

45 KMS                  

L’etapa d’avui és molt temuda per tots els peregrins, tant si van en bici, com caminant, s’ha de pujar el Puerto del Perdón.

Abans de sortir hem fet consens, degut a les dificultats de l’ascensió al port, s’ha decidit que començaríem l’avi, el Manel i el Pep. La iaia i el Quim, ho faran a mig camí, una vegada passada la dificultat.

Sortim els tres, anem planejant  uns 6 kms.  on comença la pujada, que els menuts l’agafen a tota màquina, avançant a molts ciclistes. A Zariquiegui, parem per refrescar-nos a una font al costat de l’església de Sant Miquel, seguim pujant a bon ritme fins fer cim, on ens hem immortalitzat amb una foto, feta per uns dels que havíem trobat pel camí, que van felicitar sorpresos als dos marrecs.


Fent cim al Monte del Perdón

El descens és molt tècnic, entre un pedregar, que hem baixat d’una tirada sense fer peu, per arribar a Uterga on ens esperaven la resta per esmorzar.


Aquí hem seguit tots cinc, per camins entre camps de blat fins Puente la Reina. Creuem aquest preciós poble i el seu pont,  tenim gana, fa calor i es vol  reposar. Ho fem al petit poble de Mañeru, no abans d’haver pujat una forta rampa.



Una vegada ben avituallats, la jefa es vol estrenar a pedalar, substituint a la iaia, que segueixen amb el cotxe junt amb el petit. Emprenem la marxa, una vegada ben reposats. Ara anem pedalant entre el verd intens de vinyes ben cuidades, envoltades  de grans extensions desembrats.




Portàvem uns 10 quilòmetres pedalant, vas desaparèixer el sol, es va començar a enfosquir, en un obrir i tancar d’ulls, va començar a descarregar una pluja violenta entre llamps i trons, que amb penes i treballs vam poder arribar al poblet de Villatuerta, on ens vam aixoplugar en  una taska basca, de personal no gaire afable, els nens no les tenien totes. Xops fins els ossos, vam demanar auxili a la “valenta” , que es va veure en dificultats per trobar-nos, sota la cortina d’aigua que estava caient. Portava el Quim dormint al cotxe, absent del que estava passant. Carreguem bicis i acabem de fer els tres kilòmetres que faltaven per arribar a Estella

 



Arribem cansats, però satisfets d’haver fet una extraordinària etapa, incloent la remullada final, que l’hi va donar una mica més d’al·licient.


Ens allotgem en un hotel que havia sigut una farinera. Molt curiós. 


24/411/

ESTELLA – LOGROÑO

50 KMS

 

Després d’un excel·lent esmorzar, emprenem la marxa,  sense el Quim i la valenta, ja que els primers 10 quilòmetres són una mica feixucs, per les constants rampes.






Ja sortim en pujada. Als tres quilòmetres és una de les parades obligatòries del “Camino” la font de vi de Bodegas Irache, davant el Monestir. Dues aixetes, una de vi  blanc i l’altra de negre.  Els nens han omplert els bidons, que com es natural no ha servit de res, però la novetat els ha sorprès. A la propera font s’ha fet el canvi per aigua.

La pendent sostinguda no ha acabat fins Villamayor de Monjardin, s’ha pedalat de valent per arribar-hi.  El descens entre camps de blat i alguna vinya, ja que hem entrat a la Rioja, ens portarà al poble de Arcos.

Dinem i sortim tot el grup de cinc al complert. Ara el camí va sortejant entre ceps fins arribar a Viana, on seguim els dos veterans. Ens estem acostant a la ciutat,   el paisatge i la orografia no conviden gaire a pedalar.

Ens trobem  tots a Logroño. Aquí acabem el primer tram fet a la Setmana Santa del 2011





     SEGON TRAM

El segon tram el fem a les vacances d’estiu del mateix any

Els avis ens desplacen amb el cotxe, equipatges i bicis fins Logroño. La “jefa” i els nens ho fan en tren.

Ens allotgem al hotel Sercotel Portales, al centre de la ciutat.


17/8/11       

LOGROÑO – SANTO DOMINGO DE LA CALZADA

49 KMS

 

Tenim dificultats d’entrar i sortir del parking de  l’hotel, s’havia fer per un muntacàrregues a ran de carrer, on el cotxe hi entrava en calçador, havent de desmuntar el porta bicis per encabir-lo.

 

Una vegada tret de la ratonera, muntem les bicis a mig carrer, per començar l’etapa.











El terreny és molt bo i agradable de pedalar entre grans extensions de vinyes, que ja comencen a brotar els raïms. El Manel i el Pep, van al davant seguint les fletxes grogues, els avis i el petit al darrera. Al cap d’amunt d’un turó trobem als dos grans avituallant-se al mig d’uns ceps de  raïm, per pal·liar la set i forces, ens hi afegim al festival




Passem per Navarrete i Ventosa abans d’arribar a Nájera. És hora de dinar, ho fem en un restaurant al costat del riu Najerilla, on al acabar hem fet una migdiada sobre la fresca gespa de sota uns oms.

 

Ens ha costat arrancar. El sol de les tres de la tarda estava abrasant. Però tirem endavant tots cinc. Els nens grans són autosuficients i surten com una moto, de moment el terreny és pla, fins arribar a una sobtada pujada al nostre davant, on han quedat parats sota l’ombra de l’únic arbre que hi havia. Ens diuen que tirem endavant que ja pujaran. La valenta diu que també es queda. Quedava el petit per decidir, diu que si l’ajudem ell vol seguir com un valent. Remolcat amb dues càmeres de la bici, vam arribar dalt on una miraculosa font ens esperava. Ell es va quedar a refrescar-se. L’avi va tornar enrere per també arrastrar a la “no valenta” amb el mateix mètode. El Manel i el Pep, van pujar suant la cansalada. Dalt hi trobem el Quim sense maillot, fent la colada de la roba en un reguerol de la font.










Ja tots reunits, arriba un peregrí que havíem avançat a la pujada, expressant-se:

-       Estoy decepcionado, es lo ultimo que esperava ver, que me adelantasen

y llevando  a remolque una persona.

De bon “rotllo”, va estar comentant  les seves peripècies, de que no acostumava anar en bici, que per ell era una novetat.

 

Ben remullats i descansats tot costa avall, s’arriba a Santo Domingo de la Calzada.

 

A sobre de l’esforç d’avui, ens hem divertit molt. La recompensa es l’allotjament al Parador Bernardo Fresneda, d’ambientació medieval.

 

18/8/11         

SANTO DOMINGO – VILLAFRANCA MONTES DE OCA

35 KMS

Després de fer una visita turística per la ciutat, que bé val  la pena, ja que és una de les més característiques del Camino.

Avui sortim de la Rioja per entrar a les llargues planades de la Comunitat de Castella i Lleó, aquí els camins interminables passen entre els restolls recent segats. Belorado és el punt que ens trobem amb la jefa per dinar.


         






A l’arrancar de nou,  la jefa, no ha pogut resistir la temptació de pujar a la bici per estrenar-se a pedalar amb  els  nens, això ho ha fet acompanyant-nos fins al final d’etapa a Vilafranca Montes de Oca, amb nota alta.

La valenta, l’ha substituït en la conducció del cotxe, anant seguint per la carretera paral·lela al camí.

Avui no ha sigut tan divertit com ahir, per les llargues rectes i interminables camps. Una etapa, monòtona i pesada,

Ja que havíem arribat d’hora,  teníem temps d’esbarjo. A part de que els nens van acabar de cremar les energies que els hi quedàvem fent cros-bici pels voltants de l’hotel, vam fer un passeig pel petit nucli de cases d’aquest poble, on només hi havia un petit bar, amb tres taules, al carrer. El pal d’un galliner estava més net que el local i els voltants, però com el desig eren uns gelats, ens vam  atrevir a seure, fent un descans contemplatiu del pintoresc 

personal que entrava i sortia.





19/8/11

VILLAFRANCA – BURGOS

36 KMS


Hem estat en un hotel simple  i confortable. Després d’un esmorzar clàssic de bufet, hem emprés la marxa, avui amb la companyia de la jefa, ja que ahir l’hi va agafar el gust.

Un pelegrí japonès es va voler fer una foto amb els tres petits, com record per portar al seu pais





La sortida era per una rampa impossible de pedalar, que vam fer gairebé tots a peu. Vam tenir problemes per motivar i convèncer a la jefa que la pujada s’acabaria. Van ser més de dos quilòmetres crispats, però després del temporal ve la calma, ja tot era pla i costa avall. Tenim la sort que la pista és ampla entre espessos boscos de pins, de molt agradable pedalar, però mai et pots relaxar. La jefa, distreta, ensopega  amb un sot, aterrant llarga. La farmaciola ho va curar tot, rascades a genolls  i mans.

 



Passem per San Juan de Ortega, amb el seu monumental Monestir, seguint fins Atapuerca, on parem en un bar.  Fem canvi de conductor, la ferida substituís a la valenta que s’incorpora a pedalar. Només sortir, ja hem de pujar a un turó, on una creu es dibuixa al seu cim. El camí és pedregós, el nen petit demana ajut per l’escalada. El recurs de les càmeres per remolcar ens ha servit.

Ja tot és baixada fins a Villafria, on ens espera  el cotxe per carregar els tres nens i les seves bicis. El tram es d’uns quatre quilòmetres  per una perillosa carretera. Els avis segueixen pedalant fins l’Hotel Landa de cinc estrelles. Era el premi promès, si arribàvem a Burgos.

Ha sigut una estància inoblidable, tant d’allotjament, gastronòmic i de relax, la piscina termal sota una volta gòtica, és impressionant. Acabem el segon tram.










TERCER TRAM




El tercer tram el fem a la Setmana Santa del 2012.

Els avis i el Quim ho fan en cotxe, portant els equipatges i bicis. La”jefa”, el Manel i el Pep, ho fan en sis hores  de tren fins l’estació de Santa Rosa de Lima de Burgos. Els anem a buscar, per traslladar-nos al Hotel Landa, a les afores de la Ciutat, on gaudim d’una esplèndida tarda a la piscina i un extraordinari sopar en aquest majestuós hotel.





6/4/12         

BURGOS – CASTROJERIZ

40 MS

 

Sota el Arco de Santa Maria, porta d’entrada  a la ciutat, és punt de sortida. Tots cinc equipats pel fred i l’aigua. Ningú protesta, tots volen pedalar a pesar de les inclemències adverses.


Sota el Arco de Santa Maria, porta d’entrada  a la ciutat, és punt de sortida. Tots cinc equipats pel fred i l’aigua. Ningú protesta, tots volen pedalar a pesar de les inclemències adverses.




Comencem per un carril bici dins el casc urbà, no portem dos quilòmetres que el Quim es comença a queixar de fred a les mans, després als peus, veiem que està glaçat  de tot el cos. No creiem oportú que segueixi patint. L’assistència ha funcionant per recollir-lo i seguir en cotxe.








La resta seguim. Parem a Rabé de las Calzadas, quan  portàvem uns 10 kms. Un petit bar de carretera ens aixopluguem. Entrem tremolant de fred. El Manel demana un cafè amb llet, cosa que no acostuma a fer, ni és del seu gust. Quedem estranyats, l’hi preguntem com és?, diu:

-       Es per escalfa’m  les mans.

Sabia idea, que vam  copiar, donant un excel·lent resultat. Sempre s’aprèn de les necessitats.

Anem seguint, ara no plou i comença a clarejar el sol, La resta de l’etapa és molt monòtona i avorrida de llargues i inacabables rectes, fins arribar a  Castrojériz, 


 

C




 

7/4/12

CASTROJERIZ – CARRION DE LOS CONDES

44 KMS

 

Després d’esmorzar i veure el fred que feia, la valenta ens diu que no està motivada per sortir. Ho fem l’avi, el Manel i el Pep

 

En el recés, s’acosta  un peregrí, amb un immens impermeable groc, xapurrejant espanyol ens diu:

-       Felicidades a estos dos campeones. Me  han recordado a mis dos hijos de similares edades. Importa que os fotografieis conmigo, para enviarles la foto.

Ens va dir que era indú, que estava fent el camino tot sencer.


Dos valents i un indú

Ara venia la baixada, que es projectava al nostre davant amb una recta interminable. Sembla que cau alguna volva de neu. Arranquem amb embranzida costa avall. Sembla que ja neva de valent,  ens quedem clavats al fang, les bicis encallades, les rodes no roden, els peus clavats fins els turmells, hem d’arrastrar-les com  podem, les mans gelades, el baf de la boca  glaçat sobre el buff, alguna llàgrima cau, però l’esperit dels nens es encomiable. Acaba el tram infernal, al voral d’un abeurador de bestiar, sense medià paraula agafo les bicis i les submergeixo a l’aigua per desenfangar-les. El dos mirant, encara no podien parlar, però la primera frase m’ha quedat gravada per sempre, el Manel diu:

-       Avui és el dia que ho he passat més be de la vida.  És una aventura de veritat.

El Pep, afirma:

-       Si, Si, jo també, Però no tenia ganes de  plorar i he plorat.