RIERA

RIERA

domingo, 10 de diciembre de 2023


En aquest blog es reflecteixen els viatges inèdits amb bicicleta de muntanya, que he creat i realitzat, principalment per la Península Ibèrica i alguns per l’estranger

REFLEXIONS SOBRE VIATJAR EN BICLETA.

Si es pregunta a una dotzena de ciclistes que els motiva anar sobre les dues rodes,  s’obtindrà més d’una dotzena de respostes. Per alguns la bicicleta es una mena de forma d’evadir-se i no va més enllà de fer un bon esmorzar, sortir en vent a favor i que faci un bon sol. Altres que volen  relaxar-se, amb una ruta planera i accessible. També hi ha el grup que s’enfunden un mallot ajustat i es donen una pallissa pujant un port, cadascú te una visió molt particular....

Un o dos dels dotze, profunditzaran més, aniran equipats amb GPS, per anar a zones desconegudes, amb el desig de veure que hi ha a la volta de la cantonada:

DONCS,  JO SOC D’AQUESTS ¡

Motiu que m’ha portat a submergir per aquets camins, pistes i senders, evitant l’asfalt, amb medi propi i independència, descobrint nous límits, cultures i gent.

Quan vaig tindre contacte seriosament amb la bicicleta, a finals dels anys 80, em va dir un vell amic, fuster: “la bici era el medi de transport ideal pels amants dels viatges, que apropa mes les realitats”.

ORIGEN I PLANIFICACIO D’AQUETS VIATGES

Tots els viatges han sigut planificats virtualment sobre mapa. Anys enrere dissenyats amb una simple traçada de retolador sobre el paper i resseguir penosament amb la bici. Ara amb l’ajuda dels programes informàtics, es més fàcil plasmar el track creat al GPS, però no vol dir que no estigui exempt de dificultats. Continua sent una aventura el pedalar i trobar aquestes traçades, tot i salvant els obstacles no previstos en la planificació, com son camins barrats, rius, barrancs, etc.

Des de l’any 1.998, que vaig iniciar aquest tipus de viatges-aventura, sempre els he fet acompanyat de diversos companys, que s’anomenen en cada relat.

 

jueves, 12 de octubre de 2023

PICOS DE EUROPA - LEON



Travessa per la part Nord oriental de la Província de Lleó, entrant al Parc Regional i Nacional dels Pics d'Europa i Vall de Curueño, realitzada en cinc dies, partint des de Cistierna i finalitzant a Lleó
Etapes: Cistierna, Salamón/Les Sales, Posada de Valdeón, Prioro, Cistierna, León, detallades per separat en Wikiloc.
Total de 282 kms 6.675 desnivell
Hem estat: Albert, Jordi, Bernat, Conrad, JMaria, Joan, Alfons, Vicens, Paco, Llorenç i qui subscriu.

 Ruta espectacular, que no defrauda, per la tranquil·litat de les zones per on hem passat i la gran varietat de terrenys que s’han trepitjat, fen especial rellevància a la seva real despoblació.

CASTELLANO:
Travesía por la parte Norte oriental de la Provincia de León, entrando en el Parque
Regional y Nacional de los Picos de Europa y Valle de Curueño, realizada en cinco días, partiendo desde Cistierna y finalizando en León
Etapas: Cistierna, Salamón/Las Salas, Posada de Valdeón, Prioro, Cistierna, León, detalladas por separado en Wikiloc.
Total de 282 kms 6.675 desnivel
Hemos sido: Albert, Jordi, Bernat, Conrad, JMaria, Joan, Alfonso, Vicens, Paco, Llorenç i el que suscribe.



PRIMERA ETAPA



Dijous, 5 octubre 2023

La fresca del matí, per aquestes contrades, es considerable, ratllant el fred. L’habitual posada a punt de les bicis es el ritual característic i imprescindible, sobre tot al ser el primer dia, amb les normals anomalies: inflada de rodes, engreix de cadena, algun obús trencat, el GPS que no troba el track, etc. Ja tots a punt, fem el tir de sortida. En fila sortim del poble, tot creuant el riu Esla, el resseguim per el seu marge dret, fins trobar l’imponent pont romà de quatre ulls al nostre davant. Ens desviem a la dreta pel “Camino Olvidado”, on comença la muntanya. Entre còdols i pedres, la pista va vorejant el rierol del Mercadillo fins arribar a Yuberos.

La font del poble, ens ha mitigat la suada. Comencem aquí la primera pujada seria, amb rampes curtes, que superen el 20 %. Al final se’ns obre el paisatge, veient grans panoràmiques a l’horitzó, sobre la vall de Sabero.

Girem 180º, per iniciar un vertiginós descens, passant pel davant d’un refugi. Ens comencem a distanciar per la velocitat que anem agafant, parant davant un corriol que surt a la dreta, l’enfilem però tenim que recular al ser impracticable per l’aigua que canalitza.

Una intransitada carretera ens porta a creuar Olleros de Sabero, Sahelices i Sabero, aquí voregem el Museo de la Siderùrgia y Mineria de Castilla y León.

La sortida del poble es per pista cimentada, que segueix el rierol de La Mina, ara convertit en pedregós. A mitja pujada veiem indicador de la cueva de Valdelajo, ens desviem, no hi podem accedir hi ha una hora d’espera i anem amb el temps just. Llàstima. Seguim pujant entre boscos fins arribar a la collada de los Cariellos.

La baixada es preciosa entre pinedes i vegetació ombrívola. Arribem a Valdeoré. A la sortida del poble i després de creuar el riu, un rètol indica a la dreta entrada a la “calzada romana”, la seguim, primerament el terra està sembrat de verd margall humit, el  sol no hi entra per la espessor dels arbres, son uns entorns bucòlics, fins que de repent es presenta un paisatge rocós, amb el riu Esla a sota encaixonat, el camí es panoràmic fins la zona del Pajar del Diablo, on es transforma amb un congost entre grans roques i pis empedrat El descens fins a Cremenes es molt relaxant, després de superar aquest sector una mica tècni

A Cremenes vam fer parada i fonda, per avituallar-nos. Ens espera la tercera pujada del dia fins el Collado de las Camperas. Per un camí asfaltat arribem a Corniero. Seguim pujant entre rouredes per una pista en varies ziga-zagues per arribar a la Peña Ramil, on les vistes son magnífiques sobre el  poblets de Primajas i Viego, que semblen de pessebre, amb l’aparença després de creuar-los que estan deshabitats.

Ens disposem a pujar l’últim coll, el més curt però el més dur. Estem a la Collada de Viego. El descens fins a Valbuena del Roblo, es preciós. Comença aquí la carretera. Només havíem fet un escàs quilòmetre, trobem un gran esvoranc a l’asfalt, que ens dificulta seguir. Hem salvat la dificultat gracies a l’ajut dels “peons camines” que l’estàvem reparant, que ens han traginat les bicis a l’altre costat de la rasa.

SEGONA ETAPA

Estem a Salamón, dins una estreta vall al peu de la penya Las Pintas, rodejada de terrenys de pastura, on hi campen  vaques i cavalls.

Tenim la sort d’haver conegut a l’Angel, Alcalde i propietari de l’Hospederia de Salomón, que ens ha fet una amplia dissertació de la zona, actualment en resecció. Ens diu:  Si no fos pel poc turisme que visita la zona, també hagués fugit cap a la capital.

Amb un vessant orgull,  ens ha mostrat el petit i humil museu sobre la llana, que anat fent amb els estris de pastura i manipulació de la llana, per mirar d’atraure la poca gent que es perd per aquests recons.

Després d’un copiós esmorzar, ens ha acomiadat a peu de carrer, desitjant una bona estada i que vigiléssim i no espantem els isards dels cims rocosos, que voregen el poble.

Enfilem per carretera un suau ascens, per una amplia vall, que antigament va ser el “Camino de las Asturias”. La vall es va obrint i ens anem acostant a Lois que veiem al fons. A mesura que ens apropem,  no donem crèdit al que estem veient, un mastodòntic i desproporcionat edifici comparat amb les poques cases del poble. Arribats a la seva portalada, encara quedem més bocabadats, per la seva impecable construcció sobre unes polides pedres rogenques. Se’ns acosta un veí i ens  informa, que es tracte de l’Església Parroquial, però que a nivell popular es la “Catedral de la Montaña”, que la va fer construir, un bisbe que  va néixer al poble i que es va entossudir regalar alguna cosa que no passés desapercebuda.

Una vegada vista i retratada la singular construcció, ens endinsem per l’atapeït i perdut círcol muntanyós. Un indicador ens diu que estem al “Valle de de Don Pelayo. Estem anant en compacte grup entre boscos i verds terrenys de pastura, quan un tot terreny se’ns creua al camí, d’on surt un alterat personatge, dient que deixéssim les bicis i ens apartéssim urgent fora de la ruta, per que venien uns animals perillosos, que ens amaguéssim sense fer seroll,  Fet i dit, ens enfilem a un turonet, darrere uns matoll. Tots expectants, veiem aparèixer tres enormes búfals amb caminar lent i pesat. Al arribar al llogaret de Liegos, ens va treure els dubtes de la curiosa situació, un pagès que apilava alfals:  Els búfals anaven a muntar unes vaques, per fer un creuament, molt habitual en aquesta zona.

Vam seguir perplexes. Creuem el riu Esla, per un pont, seguim per carretera entre uns grans prats verds, on hi ha enclavat els poblets de Lario i Polvoredo, on acaba la carrtera.

Un rústic cartell de fusta, indica que entrem al Camino de Pio. On una fageda es vesteix de gala de tardorenca, amb colors que van des de el verd fosc al fràgil grog davant nostre i sobre el camí semi empedrat que anem pujant, fins arribar al refugi de Becenas.

S’acaba el camí, tenim que fer un tram d’orientació per un prat envoltat de cavalls pasturant i acabar d’arribar a la Puerta de Zalambral. Collada a 1.560 metres d’alçada, que delimita amb Cantabria

Des del cap de munt, a la nostra dreta veiem el Massís Oriental dels Picos i cap avall, es per on entrarem al la vall de Sajambre. El descens es espectacular amb continues ziga-zagues per un corriol sobre fullaraca, que es una passada per els sentits, fins arribar a una zona pedregosa sobre un rierol que acaba entollant el terreny, no tenint més remei que mullar-nos fins el turmells, per anar arribant  a la Central Hidroelèctrica de Pio,

Entre una espessa fageda, vells paretons de pedra coberts de molsa, emmurallen la pista que en durà a Pio de Sajambre. El paisatge no pot ser més cantàbric.

 Per una petita carretera, arribem a Oseja de Sajambre. 

Aprofitem la parada per fer un petit avituallament i deliberar el camí que teníem que seguir, degut a que ens han informat que el pròxims 7 quilòmetres, son quasi impracticable per les continues pendents de més del 20% i el pis està molt malmès.

Hem optat per anar per una carretera de tercer ordre, pujar el port del Pontón i tot seguit el de Panderruedas. Arribem una mica justos físicament i de bateries. Ens hem vist compensats per les extraordinàries vistes a la vall de Valdeón i part del massís dels  Picos de Europa.

Una vegada oxigenats, iniciem una baixada de 13 quilòmetres per una pista ondulada amb puja-baixes, que transcorre per un espès bosc, d’un plaer extraordinari pedalar, finalitzant amb un sender que ens deixarà al vell mig del  poble de Posada de Valdeón.

 El poble es el centre turístic de la Vall on hi ha la Oficina d’Informació dels Picos d’Europa, respirant un gran ambient muntanyenc.

TERCERA ETAPA



 Dissabte 7 d’octubre 

A la primera hora del matí el poble està molt animat, estan preparant una fira anual de productes de la zona. La sortida es pel davant de la curiosa església de Santa Eulalia, segle X i alguns hórreos ben conservats. 

Anem per l’estreta carretera vella que va pujant sostingudament, creuem els poblets de Prada i Santa Marina de Valdeón. No més entrar a la carretera nova, al primer revolt , entrem per un camí perdut i poc fresat, que després de varies paelles, en forta pujada, ens deixa altra vegada a l’asfalt, per arribar al Puerto de Pandetrave, a 1.650 metres. On ens reagrupem, per observar des de un mirador, la bellesa natural paisatgística de l'entorn de la Cordillera Cantàbrica. 
El descens es frenètic, durant uns 10 quilómetres, per una carretera solitària que es va encaixonant a la vall del riu Puerma, fins arribar a Portilla de la Reina, poble enclavat entre quatre grans penyals de roca. Hem parat en un petit bar, per recuperar-nos del fred de la baixada. 
Seguim per una malmesa carretera que voreja el riu Yuso, fins arribar a Barniedo de la Reina, on creuem el riu i el poble per agafar una llarga pista fins Villafrea. 
 Al nostre davant espectant hi ha el coll on tenim que pujar. L’ermita de San Antonio, es el punt de partida. Un improvisat rètol i una fletxa indica “al collado de Valazón 6 kms”. Comencem pujant sostingudament, però com sempre passa, el pis va empitjorant i les rampes van augmentant, acabant els últims 200 metres al 21%. Hem anat arribant al cim de forma molt escalonada. 
Les vistes panoràmiques als quatre vents son espectaculars. Ara toca baixada per pista fins Valverde de la Sierra, amb l’incomparable i fotogènic Pico Espiguete de 2.450 metres, omnipresent sempre al nostre davant. 
 Per l’anomenat Camino de las Asturias, anem resseguint la vega del Rio Grande fins Besande. Una desèrtica i tranquil·la carretera ens porta al Puerto de Monteviejo. Des d’aquí, comença una forta baixada per zones una mica complicades de pedra solta, però amb magnífiques vistes entre turons, per arribar finalment a Prioro. 

QUARTA ETAPA


Hem estat hostejats a l’Alberg del poble, molt net i polit, asta ens han fet deixar les sabates a l’entrada.  A l’esmorzar s’ha recordat el breaffing que vam fer ahir, de l’etapa d’avui, ja que alguns no hi van ser:

“Etapa trencacames, amb continuats  puja-baixes. Molt aèria, amb suposades magnífiques vistes, ja que pedalarem majoritàriament per carenes. Després d’haver fet tres collades, arribarem al Santuari de la Virgen de la Velilla. Esperem trobar alguns trams amb corriols, abans d’arribar a Cistierna”

La sortida es molt relaxant, anem seguint el curs del Riu Cea, per carretera comarcal intransirada que el voreja.

Després d’uns 5 quilòmetres entrem a una pista ascendent, que ens condueix a la Canyada Real Leonesa Oriental, entre espessos boscos i pastures, fins fer cim dalt un turó.

Anem carenant la muntanya amb vistes espectaculars. Passem pel coll dels Carros (km.9,8) i dels Caleros (km.10,5), fins arribar al preciós poble de La Red de Valdetuejar (km.11,2). A la porta d’una casa, un home estava reparant una moto antiga, ens hi acostem i ens diu, - “por aquí sólo pasan rebaños de merinas, ahora veo uno en tecnicolor sobre ruedas”, va ser per trencar el gel i entrar en conversació, segueix – “Si, anteayer pasó uno con 1.200 cabezas, que se dirigia a Salamón i después a Acebedo. Este es un paso històrico de la trashumancia” També ens va dir que ara vivien 8 persones al poble i que aviat no quedarà ningú.

Seguint una pista per la carena de la muntanya, arribem a la Collada d'Aviados. Amb la mateixa tònica descendim al pintoresc poble de Ferreras del Puerto (km.17,2), que quasi es una repetició del poble que havíem passat, però aquest amb 10 habitants, però l’aspecte es que no hi ha ningú, a no ser uns gossos que borden dins un tancat.

Iniciem l'ascens al coll de Ferreras (km.19,1), on les vistes són panoràmiques al arribar a la carena,  Un descens plaent ens condueix a La Mata de Monteagudo (km.24,4). Continuem fins al Santuari de la Mare de Déu de la Velilla (km.25,2), espectacular conjunt arquitectònic, al centre d'una praderia, lloc molt venerat pels lleonesos.

Els mosquits i les mosques es veu que s’han aliat i ens fan marxar del idíl·lic paratge.

Seguim per un preciós corriol, entre boscos, fins arribar a Otero de Valdetuejar (km.27,6), petit poble que tampoc hi veiem ningú. Enllacem per un altre corriol, fins a una pista que circula pel vessant del turó, passant davant dels Corrals de la Penya (km.37,8), abans d'arribar al poble deshabitat de Quintana de la Penya (39,7), totalment amb ruïnes.

Pel camí de la Vita, descendim fins a la carretera CL-126. La creuem i seguim el Camí dels Horts, que va paral·lel a la via del tren, fins a arribar a Sorribas de l'Esla (km.48,1).
Seguint la sendera del riu, ens conduirà a Cistierna (km.51).

Etapa molt interessant i divertida, al anar pedalant per les carenes d’una part de les Muntanyes Orientals Lleoneses Palentines.


QUINTA ETAPA

Es l’últim dia i ens tenim que apropar a León, deixant el sistema muntanyos. S’ha construït un track, que es pot dir que hi va directe, però creuant les valls dels rius Porma, Curueño i Torío. 
Tenim que anar a Yuberos, on ja hi vam anar el primer dia de la travessa, però aquesta vegada optem per anar-hi per carretera, per no repetir el mateix camí.

 En sostinguda pujada hem arribat al poble (km.4,4). A la sortida del poble i després de passar davant de l'ermita de Sant Roc, entrem al Camí Oblidat de Cistierna, que seguim fins a La Serna (km.8). Per una malmesa carretera ens dirigim fins a Fresnedo de Valdellorma (km.9,8)., emprenem aquí, un fort ascens pel Camí de Tobal, fins a un turó, on inicia una àmplia pista tallafocs en sentit descendent, molt divertida pels constants tobogans, fins arribar a la Pradera de Guniellas, que es converteix en una esplèndid camí per arribar al poble de Lugan (km.21,2). 
 
Seguim per pista a la vora del riu Porma, fins Cerezales del Condado (km.27,8), aquest poble es por considerar gran, te uns cent habitants i es veu una mica d’activitat. Creuem el riu, per dirigir-nos per carretera a Ambasaguas de Curueño (km.29,6), com diu el nom entre dos rius, el Curueño i el Porma.

 Després de passar pel Barri de Nostra Senyora (km.30,3).) seguim cap a Barrillos de Curueño (km .32,8) deixem la carretera, per iniciar una sostinguda pujada, que també es converteix en un tallafocs, finalitzant amb una vertiginosa baixada fins a Villaverde de Abajo (km.47,2). Per carretera arribem a Villanueva de l'Arbol (km 49,8). 

Un carril bici, que segueix la llera del Rio Torío, durant uns nou quilòmetres, ens deixarà al centre de Lleó, davant de la imponent Catedral. 

miércoles, 7 de junio de 2023

LAS HURDES I SIERRA DE LA PEÑA DE FRANCIA



Travessa circular inédita, per pistes, camins i senders sortint de Bèjar, Transcorre per tota la part central de Las Hurdes i la Sierra de la Peña de Francia i tornada al lloc de sortida. Efectuada en cinc etapes, els dies 29, 30, 31 de maig i el 1 i 2 de juny de 2023.
Sortint de Béjar, la primera etapa l'hem acabat a Vega de Coria, passant per Montemayor del Rio.
La segona etapa, l'hem acabat a Horcajo, després de pasar per Cambroncino, Rivera Oveja, Casar de Palomares i Pinofranqueado.
Tercera etapa, anant a visitar les ruines de El Moral, hem seguit fins Erias i per pistes totalmente forèstegues arribem a Nuñomoral i tot seguit a Casares de las Hurdes.
Quarta etapa, passant pel pobles de Carbusino i Robledo, arribem al port. Inicidem descens a Riomalo de Arriba i per la senda de Alfonso XIII, cruem el pobles de Ladrillar, Cabezo i Las Mestas. Iniciem pujada al dur port del Portillo i d'aquí a la Peña de Francia. Un vertiginós descens ens porta a La Alberca.
Quinta etapa. Sortida per varis corriols. Entre boscos,estepes i deveses, passem per Monforte de la Sierra, Cepeda, Madroñal i Herguijuela de la Sierra. Seguint camins agrícolas, creuem Sotoserrano, Horcajo de Montemayor, fins arribar a Calzada de Béjar. Entrem a Béjar pel túnel de la via verda.
Gràcies als Companys de viatge: Albert, Alfonso, Bernat, Jordi, Llorenç, Ramón, Joan C, Vicens , Salva, Sebas, Armando i Joan P, que sense ells no haguesim aconseguit el repte.

CASTELLANO
Ruta circular, por pistas, caminos y senderos, partiendo de Béjar, recorriendo toda la parte central de Las Hurdes y la Sierra de la Peña de Francia y vuelta al lugar de salida. Efectuada en cinco etapas, los días 29, 30, 31 de mayo y el 1 y 2 de junio de 2023.
Saliendo de Béjar, la primera etapa la hemos acabado en Vega de Coria, pasando por Montemayor del Rio.
La segunda etapa, la hemos finalizado en Horcajo, después de pasar por Cambroncino, Rivera Oveja, Casar de Palomares y Pinofranqueado.
Tercera etapa, iniciada con visita las ruinas de El Moral Hemos seguido hasta Erias y por pistas totalmente solitarias i de gran belleza llegamos a Nuñomoral y seguidamente a Casares de las Hurdes.
Cuarta etapa, pasando por los pueblos de Carbusino y Robledo, llegamos al Puerto del mismo nombre. Descendemos hasta Riomalo de Arriba y por la senda de Alfonso XIII, cruzamos los pueblos de Ladrillar, Cabezo y Las Mestas. Iniciamos subida al duro puerto de El Portillo y de aquí a la Peña de Francia. Un vertiginoso descenso nos lleva a La Alberca.
Quinta etapa. Salida por varios senderos. Entre bosques, estepas y dehesas, pasamos por Monforte de la Sierra, Cepeda, Madroñal y Herguijuela de la Sierra. Siguiendo caminos agrícolas, cruzamos Sotoserrano, Horcajo de Montemayor, hasta llegar a Calzada de Béjar. Entramos en Béjar por el túnel de la vía verde.
Gracias a los Compañeros de viaje: Albert, Alfonso, Bernat, Jordi, Llorenç, Ramón, Joan C, Vicens , Salva, Sebas, Armando y Joan P, que sin ellos no hubiésemos conseguido el reto.

BÉJAR  -  VEGAS DE CORIA
primera etapa


1ª etapa de la Travessa per les Hurdes i Sierra Peña de Francia
Sortim per la via verda de Bèjar a Hervàs. Davant l’estació de Puerto de Bèjar, abandonem la via per seguir fins Peñacaballera, per un entramat de carreteres semi abandonades.
Entre uns humits boscos, fem un preciós descens fins la llera del Rio Cuerpo de Hombre, on enllacem amb un espectacular corriol al costat del riu, envoltats de falgueres i molses, que ens deixa als peus de Montemayor del Rio, amb el seu castell de San Vicente, aspectant al cap de munt. El visitem per tot el seu entorn.
Creuem el pintoresc poble, per tornar a entrar al costat del riu, per una pista que va vorejant l’aigua.
Per solitaris boscos pugem al poblet de Valdelageve, Després de pujar a un turó, una llarga i reconfortant baixada ens deixa al fons de la vall. Al nostre davant una paret de pujada que s’enfila per un ample tallafocs, d’uns 600 metres de recorregut. No hi ha alternativa, arrastrar la bici i amunt.
La compensació ha sigut la baixada, per uns extraordinaris paratges fins arribar a Riomalo de Abajo. Poble que marca l’entrada a la comarca de Las Hurdes. Una sostinguda pujada, amb la presencia del riu Alagón als nostres peus, ens durà al mirador del Meandro de Melero. Espectacular
La resta dels 23 quilòmetres, que faltaven per arribar, han sigut una delícia, pedalant per uns paratges inhòspits i perduts, amb unes constants corbes i revolts, arribem a Vega de Coria

CASTELLANO
Partimos por la vía verde de Béjar a Hervás. Frente a la estación de Puerto de Béjar, abandonamos la vía para seguir hasta Peñacaballera, por un entramado de carreteras semi abandonadas.
Entre unos húmedos bosques, efectuamos un precioso descenso hasta el cauce del Río Cuerpo de Hombre, donde enlazamos con un espectacular sendero junto al río, rodeados de helechos y musgo, que nos deja a los pies de Montemayor del Rio, con su castillo de San Vicente, espectante.
Cruzamos el pintoresco pueblo, para volver a entrar junto al río, por una pista que va bordeando el agua.
Por solitarios bosques llegamos al pueblo de Valdelageve. Después de subir a una colina, una larga y reconfortante bajada nos deja en el fondo del valle. AL frente se enfila un ancho cortafuegos, de unos 600 metros de recorrido y 24% desnivell. No hay alternativa, arrastramos la bici y arriba.
La compensación ha sido la bajada, por unos extraordinarios parajes hasta llegar a Riomalo de Abajo.
Pueblo que marca la entrada a la comarca de Las Hurdes. Una sostenida subida, con la presencia del río Alagón a nuestros pies, nos llevará al mirador del Meandro de Melero. Espectacular.
El resto de los 23 kilómetros, que faltaban por llegar, han sido una delicia, pedaleando por unos parajes inhóspitos y perdidos, hasta llegar a Vega de Coria.

VEGA DE CORIA  -  HORCAJO
segona etapa


2ª etapa de la travessa per Las Hurdes i Sierra de la Peña de Francia
Sortim del poble, creuem el Rio Hurdano, anem pujant per carretera varis quilòmetres. Al cim del turó entrem per un camí, on comencem a veure plantacions de cirerers, anem passant per camins agrícoles, vorejant els marges de la muntanya. Als nostres peus veiem aparèixer el poblet de Cambroncino, on despunta el campanar de la seva desproporcionada església de Santa Catalina.
Anem seguint, envoltats de cireres per tots costats. Seguim pels genuïns pobles hurdanos de Rivera Oveja i Casar de Palomares, aquest mol més gran que els altres. Ens aturem a la Plaça Major, amb grans evocacions per tots costats de la presencia del rei Alfonso XIII, l’any 1923
La pista va passant a certa altura, però sense grans desnivells amb la presencia del Rio de los Angeles, sota la vall.
Creuem Pinofranqueado, seguim en direcció a la zona devastada pels focs de la setmana passada. Estem de ple al mig d’uns paisatges desoladors, el terra encara està fumant, fins arribar a la carretera on sembla van aturar les flames.
Entrem a una pista ascendent fins d’alt d’un turó i fer un descens per un esplèndid corriol, que ens a fet oblidar els cremats i tristos paisatges que acabàvem de creuar, Hasta llegar a Horcajo.

CASTELLANO
Salimos del pueblo, cruzamos el Río Hurdano, inciamos la subida por carretera. En la cima de la colina entramos por un camino, entre plantaciones de cerezos, vamos pasando por caminos agrícolas, bordeando los márgenes de la montaña. A nuestros pies vemos aparecer el pueblo de Cambroncino, donde despunta el campanario de la iglesia de Santa Catalina.
Seguimos por los genuinos pueblos de Rivera Oveja y Casar de Palomares. Nos paramos en la Plaza Mayor, con grandes evocaciones de la presencia del rey Alfonso XIII, en 1923
La pista va pasando a cierta altura, pero sin grandes desniveles con la presencia del Río de los Ángeles, bajo el valle.
Cruzamos Pinofranqueado, seguimos en dirección a la zona devastada por los fuegos de la semana pasada. Estamos de lleno en medio de unos paisajes desoladores, el suelo todavía está humeante, hasta llegar a la carretera donde parece se detuvieron las llamas.
Entramos a una pista ascendente hasta de alto de una colina y efectuar un descenso por un espléndido sendero, hasta llegar a Horcajo.

HORCAJO  -  CASARES DE LAS HURDES
tercera etapa


3ª etapa de la travessia per Las Hurdes i Sierra de la peña de Francia
Emprenem la marxa cap El Moral, ruïnes d’un autèntic poble hurdano. Arribem i podem observar in situ, com era la vida que va descriure el Buñuel. Impressionant. Petits habitatges de pedra seca, amb l’única obertura de la porta i teulada de llosa pissarrosa, enclavats en costeruts carrerets pedregosos. Retornem cap Horcajo per un preciós sender.
Seguim per carretera fins creuar el riu Esperabán. Entrem a una pista que ens portarà pels paratges més feréstecs i profunds de Las Hurdes. Creuem únicament el petit poble de Erias. On un rampa del 23% ens deixarà a una pista en constant ascens de quasi 13 quilòmetres entre boscos d’alzines sureres, pins i brucs. Arribem a la collada de La Genera, on comencem un impressionant descens per un camí en ziga zaga, fins l’embassament de Nuñomoral. Arribem aquest poble després de pedalar 43 quilòmetres
Una pesada i feixuga carretera ens ha dut a Casares de las Hurdes

CASTELLANO
Emprendemos la marcha hacia El Moral, ruinas de un auténtico pueblo hurdano. donde podemos observar in situ, cómo era la vida que describió el Buñuel. Impresionante. Pequeñas viviendas de piedra seca, con la única abertura de la puerta y tejado de losa pizarrosa,. Regresamos hacia Horcajo por un precioso sendero.
Seguimos por carretera hasta cruzar el río Esperabán. Entramos a una pista que nos llevará por los parajes más inhospitos y profundos de Las Hurdes. Cruzamos únicamente el pequeño pueblo de Erias. Donde una rampa del 23% nos dejará a una pista en constante ascenso de casi 13 kilómetros, entre bosques de encinas alcornoques, pinos y brezos.
Llegamos a la collada de La Genera, donde iniciamos un impresionante descenso por un camino en zigzag, hasta el embalse de Nuñomoral.
Siguiendo por carretera llegamos a Casares de las Hurdes

CASARES DE LAS HURDES  -  PEÑA DE FRANCIA  - LA ALBERCA
quarta etapa



4ª etapa de la travessia per Las Hurdes i la Sierra de Francia
Sortim pujant, per carretera. Passem pels poblets de Carabusino i Robledo, ambdós penjats al costat de la muntanya. Fem cim al Puerto de Robledo, ja dins la Sierra de la Penya de Francia i límit amb la província de Salamanca.
Parem al Mirador de las Carrascas, on les vistes son imponents a tots costats. Anem baixant. Arribem a Riomalo de Arriba, un poblet típic hurdano, on hi viuen dos o tres persones.
Entrem a la senda per on va passar l’Alfonso XIII, està bona part cimentada, amb algun petit entrebanc fins arribar a Ladrillar.. Seguim per carretera, paral·lela al riu Ladrillar. Passem per Cabezo, abans d’arribar a Las Mestas.
Iniciem la pujada al dur port del Portillo, de inacabables 15 quilòmetres. Al arribar dal, al nostre davant veiem la desafiant Peña de Francia.
Una pujada sostinguda per pista, sense grans rampes, ens ha portat a la carretera asfaltada que condueix al Santuari de Nuestra Señora de la Peña, passant pel Paso de los Lobos. Una vegada dalt, les vistes a 180º son panoràmiques a totes les vessants.
Un descens vertiginós ens deixarà a La Alberca.

CASTELLANO
Salimos subiendo, por carretera. Pasamos por los pueblos de Carabusino y Robledo, ambos colgados junto a la montaña. Cruzamos el alto del Puerto de Robledo, ya dentro de la Sierra de la Peña de Francia y límite con la provincia de Salamanca.
Paramos en el Mirador de las Carrascas, donde las vistas son imponentes en todos lados. Vamos bajando. Llegamos a Riomalo de Arriba, un pueblo típico hurdano, donde viven dos o tres personas.
Seguimos por la senda donde pasó el Alfonso XIII, hasta llegar a Ladrillar.
Por carretera, paralela al río Ladrillar. Pasamos por Cabezo, antes de llegar a Las Mestas.
Iniciamos la subida al duro puerto de El Portillo, de inacabables 15 kilómetros. Al llegar a la cima, observanos de frente la desafiante Peña de Francia.
Una subida sostenida por pista, sin grandes rampas, nos ha llevado a la carretera asfaltada que conduce al Santuario de Nuestra Señora de la Peña, pasando por el Paso de los Lobos. Una vez arriba, las vistas a 180º son panorámicas en todas las vertientes.
Un descenso vertiginoso nos dejará en La Alberca.

LA ALBERCA  - BÉJAR
quinta etapa


5 ª etapa de la travesssa per Las Hurdes y la Peña de Francia
Sortim creuant el medieval poble de La Alberca. Seguim per un sender entre alzinars, que va vorejant la carretera. Arribem a l’ermita de las Majadas Viejas. Entrem a un corriol que es transforma en trialer, tenint que salvar algun entrebanc i acabar vorejant una sèquia.
Creuem el poblet de Monforte de la Sierra. Anem per camins estrets i senders entre espessos boscos. Passem per Cepeda i Madroñal, ara per pistes entre deveses, fins arribar a Herguijuela de la Sierra, travessem el poble pel davant de la ermita del Humilladero, la sortida es per una forta baixada empedrada, que enllaça amb la carretera.
Arribem a Sotoserrano. Entre camps de fruiters i oliveres, fem un preciós descens fins la llera del riu Alagón, seguint el seu curs per un camí al costat de l’aigua, fins creuar-lo i començar una llarga i feixuga pujada, entre boscos, deveses i camps agrícoles, fins arribar a Horcajo de Montemayor.
Anem entre deveses de pastura Els camins estan encaixonats entre parets seques
Seguim endavant planejant, passem per Valdehijaderos. Aquí seguim per carretera creuem el poble de Calzada de Béjar. seguim fins l’entrada del túnel de la via verda de Béjar i pujar fins el centre de la ciutat.

CASTELLANO
Partimos cruzando el medieval pueblo de La Alberca. Seguimos por un sendero entre encinares, que va bordeando la carretera. hasta la ermita de las Majadas Viejas. Entramos a un sendero que se transforma en trialero y acaba bordeando una acequia.
Cruzamos el pueblo de Monforte de la Sierra. Seguimos por caminos estrechos y senderos entre espesos bosques. Cruzamos los pueblos de Cepeda y Madroñal, ahora por pistas entre dehesas, hasta llegar a Herguijuela de la Sierra, atravesamos el pueblo frente la ermita del Humilladero, la salida es por una fuerte pendiente empedrada, que enlaza con la carretera.
Llegamos a Sotoserrano. Entre campos de frutales y olivos, efectuamos un precioso descenso hasta el cauce del río Alagón, siguiendo su curso por un camino junto al agua, hasta cruzarlo e iniciar una larga subida, entre bosques, dehesas y campos agrícolas, hasta llegar a Horcajo de Montemayor.
Seguimos entre dehesas de pasto, por caminos están encajonados entre paredes de piedra seca.
Pasamos por Valdehijaderos. Seguimos por carretera, cruzamos el pueblo de Calzada de Béjar. seguimos hasta la entrada del túnel de la vía verde de Béjar y subir hasta el centro de la Ciudad de Béjar.

miércoles, 17 de mayo de 2023

LA SEGARRA DE L'ESPINÀS

 


Josep Maria Espinàs a l’any 1962, va recórrer el perímetre de La Segarra a peu. De les seves vivències va publicar el llibre “A peu per La Segarra”.

Al seu pròleg, va incloure un croquis fet a llapis, que ha sigut la base per crear i realitzar el track d’aquest interesant viatge, que hem fet un grup d’amics, amb bicicleta de muntanya, trepitjant per pistes i camins, els racons, pobles i llocs, que ell esmena en la seva publicació.
He de dir que La Segarra no es totalment plana, com molts creuen. Es un terreny ondulat, a base de turons, valls erosionades i pendents, entre terres de cultiu de secà. Generalment els poblets estan situats dalt dels turons, amb el seu castell que els presideix. Circumstàncies que no et permeten deixar de pedalar mai.

Aquests son els pobles i llocs significatius, que hem creuat:

Sortint de Cervera, el primer lloc que ens hem aturat, es el monòlit del “Clot dels Aubins”. De trist record de la Guerra Civil.

Hem seguit cap l’altiplà del Franquet, on ja es divisa extensament bona part de la Comarca. Sempre enllaçant camins, anem cap la Aranyó, els seus singulars “pallers”i Montcortès.
Arribem a la Ribera de Sió, seguim pels pobles amb castell de Sedó, Tarroja, Riber, Hostafrancs, Concabella, Les Pallargues.

Entrem al interessant nucli urbà de Guissona. Ens dirigim cap a Selvanera i tot seguit cap a la carena de l’Obaga Solana, on un preciós i llarg corriol ens portarà al Mas Pinyol, que detalla l’Espinàs, on hi va parar a descansar.

Entrem a la Ribera del Llobregós. Trovem Sanaüja, que val la pena donar un tomb per la seva plaça porxada.

Tot planejant anem cap a Biosca i Torà.

Anem pel camí vell cap Ivorra. Després de passar per l’ermita de Santa Maria, comença una forta pujada fins els Hostalets i ja planejant, ens acostem a Portell i Sant Ramón, on les vistes son espectaculars sobre La Segarra.

Un llarg descens ens porta a Les Oluges. Ens dirigim cap l’imponent poble de Montfalcó Murallat, dalt del turó. Seguim camí de Santa Fe, Estaràs, Gàver, Castell de Santa Maria, Freixanet i Sant Guim. Altra vegada, des d’aquí les vistes son magnífiques.

Comencem el descens cap Sant Guim de la Rabassa, La Rabassa i Montlleó (abandonat).Un divertit corriol ens deixarà a una pista que ens durà dalt les ruïnes de Torre Timó.

Després de fer una visita a Mas de Toni, seguirem cap la Ribera d’Ondara, entrant pel l’únic carrer dels Hostalets i tot seguit Sant Antolí.

Iniciem la llarga pujada cap a Talavera, tot passant per Pavia, on hi hem arribat per un divertit corriol.

Tot carenant passem per Suró i entre boscos arribem l’Albió.

Una forta baixada ens deixa al clot del Riu Corb, que delimita la Segarra de la Conca de Barberà.

Estem a Vallfogona de Riucorb, que bé val una visita. Iniciem l’ascens a l'altiplà de l’Ametlla de Segarra. Enllacem varis camins per arribar a Granyena de Segarra, tot passant per Cabestany, la Guardia-Lada, Vilagraseta i Gramuntell.

Descens cap Sant Pere el Gros, als peus de Cervera, on hi entrem per la porta de la muralla i acabar el recorregut a la Plaça Major.















jueves, 29 de diciembre de 2022

SISTEMA IBERICO - Burgos - Calatayud


Powered by Wikiloc
Resúm de la travessa.

Ruta efectuada al maig del 2.022. Recorrent amb btt part del Sistema Ibèric, per senders, camins i pistes, unint les localitats de Pineda de la Serra (Burgos) i Calatayud, amb un total de 406 quilòmetres i 9.283 de desnivell.
Distribuïts en 6 etapes: Pineda de la Serra (Burgos), Ezcaray (Rioja), Villanueva de Cameros (Rioja), Yanguas (Soria), Agreda (Soria), Calcena (Saragossa) i Calatayud.
A la primera etapa, hem efectuat uns 50 kms. per la via verda de la Demanda, fins a Monterrubio. Iniciant aquí l'ascens a la Serra de la Demanda, ciclant per sobre dels 2.000 metres (Pico Otero) i descens fins a Ezcaray.
Segona etapa.- Inici d'un espectacular ascens per un corriol de 9,5 kms., fins al coll de Beneguerra. Seguint per altres dificultosos 8 km. Entre senders, que ens han obligat a posar peu a terra diverses vegades. Fins a assolir la pista que en vertiginós descens ens ha conduït al Monestir de Valdenera. Seguint la llera del riu, entrem a la carretera que ens condueix fins a Brieva de Cameros. Iniciem aquí l'ascens al duríssim Port de la Hincada i posterior descens fins a Ortigosa de Cameros. Entre pistes i senders que voregen l'Embassament de Gonzàlez de la Casa, creuat els pobles del Rasillo, Montemediano i Pradillo, per arribar a Villanueva de Cameros.
Tercera etapa.- Per una petita carretera ens dirigim a Galliner. Iniciem un fort ascens per pistes a la Serra de Camero Vell. Seguim per crestes, on transcorre la Canyada Real Soriana, amb forts tobogans, fins a baixar entre un complicat tallafocs i accedir a una pista entre el vessant de la Cimera del Monte Real i arribar a Yanguas.
Quarta etapa.- Després de creuar el Pont Romà. Un preciós corriol ens conduirà, al petit poble abandonat d'Aldeacardo. Seguim pels pobles de La Cuesta i Tañine. Una llarga trialera ens deixa davant del Castell de Sant Pere Manrique. Enllaçant pistes passem per Sarnago, Castillejo de Sant Pere, Las Fuesas, Valdeprado, (pobles amb menys de 10 habitants), fins a arribar a Cigudosa. Per carretera s'inicia la pujada fins a un coll. El descens fins a Agreda és per pistes entre camps de cultiu.
Cinquena etapa.- Iniciem l'etapa per camins en desús, fins a la carretera que ens conduirà fins a Vozmediano. Seguim fins a Sant Martí de la Mare de Déu del Moncai, on s'inicia l'ascens al Moncai. Fins a assolir la cota de 1.902 metres. En el descens es creuen els colls de les Estaques, del Picarró i del Camp, per arribar a Calcena.
Sisena etapa.- A 1,5 km de la sortida, s'entra a un corriol d'uns 3 kms, fins al cim del coll de Mondecabras. Per àmplies pistes arribem a Aranda de Moncayo. Passem els colls del Perrillo i de la Font Mitjana Albarca. Creuem el poble de Clarés de Ribota. Seguint pistes entre sembrats, arribem a la zona del “Fart West”, per alegria dels amants dels senders. Un cop assolida la Serra d'Almants, un fort descens ens condueix a Calatayud.
Ruta dura i tècnica, especialment la segona etapa. Però una gran espectacularitat

PRIMERA ETAPA.- 

15 maig 2022     

Powered by Wikiloc
A fi de poder quadrar etapes, quilòmetres i especialment allotjaments, s’ha fixat el punt de partida de la ruta Pineda de la Sierra, a uns 50 quilòmetres de Burgos.

Després del tir de sortida, hem creuat el poble de Pineda, on ens hem immortalitzat, davant la porticada romànica de l’església de San Esteban. Entrem de ple a la Via Verde de la Demanda, que va serpentejant entre esplèndids boscos, fins trobar barrat el pas d’un túnel ensorrat. Una rampa del 23% ha servit per anar a l’altre costat. 

 Deixem la via verda per entrar al poble de Barbadillo de los Herreros. Reprenem la via, passant pel poble abandonat de Bezares. A Monterrubio de la Demanda, deixem la via verda.

 Comença aquí l’ascens més important del trajecte, es te que superar unes 880 metres de desnivell, per arribar al Pico Otero (2.016 m) de la Sierra de la Demanda. Els primers quilòmetres son molt feixucs, per un camí poc fresat i terreny despedregat, fins trobar la pista principal que ens te que dur al cap de munt. El pelotó s’estira i es dispersa. L’espectacularitat paisatgística es immensa a tots els indrets, Creuem el Collado de Revilla i el Alto de la Cruz . Anem veient les primeres clapes de neu que encara resten, fins arribar al punt culminant. 

 Després d’abrigar-nos per la rasca que feia a les altures, hem iniciat el descens en grup, passant pel refugi de Ibaya i arribar a plaça major de EZCARAY


SEGONA ETAPA
16 maig 2022

Powered by Wikiloc

 Sortim plegats d’Ezcaray, per una petita carretera, en sentit ascendent. No havíem fet quatre pedalades, quan el track es desvia per un marge, on es te que grimpar per unes escales. Aquí començà un sender   de 9,5 kms i desnivell de 900 m. Reunits davant el cartell indicador. L’ascensió pel corriol, ha sigut memorable, entre fagedes, boscos d’alta muntanya i verds prats, fins arribar a una tanca que separava el fi de l’ascens, al coll de Beneguerra.

 El que és bo s’acabà. Faltaven altres 8 kms dificultosos. Contents i eufòrics, emprenem la marxa, entrant en uns paratges majestuosos, però per un corriol irregular llaurat pel bestiar, de pujada i difícil d’anar sobre la bici, seguit d’un altre per una infame tartera pedregosa, un altre amb arrels creuades, un altre entre fullaraca, altre entre fangs, etc, mes ben dit tota la diversitat que hi pugui haver, (sólo apto para expertos). Això si, l’espectacularitat dels entorns, estava ben pagada amb el patimernt. 
Com un miratge, hem trobat una pista ampla.
 
 Un gratificant descens, fins el Monestir de Valvanera, i la pau del recinte, ens ha fet recuperar del immens esforç. Seguint per una fageda al costat del riu Valvanera i després per carretera arribem a Brieva de Cameros. 

Aquí, per si no en teníem prou, comença el port de la Hincada. (Retall d’un diari cicliste: El Puerto de la Peña Hincada es muy duro, con una zona de aproximación irregular, arranque durillo y escénico, con varias herraduras, donde las pendientes se disparan hasta el 18% y el paisaje se vuelve realmente espectacular.) Està tot dit.

 Una vegada dalt, el track estava marcat per un sender en descens fins Ortigosa de Cameros. Una vegada examinat el terreny, estava impracticable, pel la quantitat d’arbres caiguts. S’ha pres la decisió intel·ligent, de baixar per carretera, fins el poble.

 Seguim per camins i corriols, passant per El Rasillo, Montemediano i Pradillo, que donen la volta al embassament de Gonzàlez de la Casa.

 Els últims 2 quilòmetres s’han fet per una transitada carretera, fis arribar a Villanueva de Cameros. 



TERCERA ETAPA
17 maig 2022

Powered by Wikiloc


 Iniciem per carretera, en pujada sostinguda fins Gallinero de Cameros, on deixem l’asfalt, per enfilar-nos cap a la Sierra de Camero Viejo, on trobarem la Cañada Real Soriana, al coll de Sancho Leza. 

 Una vegada reagrupats, comencem un dels trams més durs del trajecte, resseguint aquesta “cañada” sobre la carena, amb uns tobogans que s’enfilaven de manera abrupta. 
 
 Per fi s’arribà al Cerro Castillo (1.688 m), on ens hem escapat per un vertiginós tallafocs en descens, que ens ha portat a una suposada pista, barrada totalment pels arbres caiguts, que hem anat sortejant modo “gimkana” fins trobar l’anhelada pista, on poder pedalar, fins arribar al Collado Delantero.

 Una pista d’uns 22 quilòmetres, sense cap entrebanc, que va vorejant la vessant de la Cumbre del Monte Real, ens ha portat a YANGUAS Menció especial, es la panoràmica a l’entrada al poble des de l’altura, amb la seva Torre Romànica, església de Santa Maria, el castell i el conjunt de cases. Que després hem visitat turísticament. Te la menció de “Pueblo bonito de España”. 


QUARTA ETAPA
18 maig 2022

Powered by Wikiloc

Com el riu ens ha barrat el pas, hem anat a creuar-lo pel pont romà i seguint un camí herbós en desús. ens ha conduit a la carretera, on ens hem enfilat per un altre encara mes poc fresat, que ens ha portat al poble abandonat de Aldeacardo i la seva gran església de San Clemente, en ruïnes (una imatge per recordar). 

 Seguim pels pobles de La Cuesta (11 h.) y Tañine (3 h). Enfilem una llarga trialera que ens deixarà al front del Castell de San Pedro Manrique i la curiosa ermita de la Virgen de la Peña, on es celebra la festa del Paso del Fuego.

 Enllaçant pistes, passem per Sarnago (7 habitants), Castillejo de San Pedro (3 h), Las Fuesas (3 h), Valdeprado (18 h), pobles perduts de “la España vaciada”
 
 A Cigudosa i per una intransitada carretera, s'ha pujat a un assequible coll. El descens fins AGREDA, es molt gratificant entre extensos camps de cultiu.


QUINTA ETAPA
19maig 2022


Powered by Wikiloc

De sortida, hem fet uns 10 quilòmetres, per camins en total desús i abandonats, però divertits, fins enfilar la carretera, que ens portarà a Vozmediano, sota el seu majestuós castell.

 Seguim fins San Martin de la Virgen del Moncayo, sota les primeres estivacions del Moncayo.

 Comencem l’ascens, anant enllaçant pistes, fins creuar una carretereta, per agafar forces i fer el cim. Una interminable pujada ens durà a la part més alta ciclable, el Alto de la Majada Alta (1.865 m).

 El descens de 33 quilòmetres, es memorable. Per la grandiositat, varietat, colorit i espectacularitat dels paisatges. 

Tot i baixant s’ha tingut que superar el petits colls de Las Estacas, Picarrón i del Campo, fins arribar a CALCENA 


SISENA ETAPA
20 maig 2022

Powered by Wikiloc
 La sortida per un tram de carretera, a fet les delícies dels escaladors del grup, al passar sota mateix de Las Peñas del Cabo. 
 Un sender-trialer d’uns 3 quilòmetres, per uns llocs inhòspits, ens ha dut al Collado de Mondecabras.

 Per amples pistes i algun camí, anem creuant camps de conreu, fins arribar al Embassament de Maidevera, que el voregem en tota la seva extensió, fins arribar a Aranda de Moncayo, situat dalt d’un turó.
 
Un petit descens ens a portat al peu del collado del Perrillo, pujada molt pedregosa i antipàtica. Seguim fins el poble de Clarés de Ribota.

 La calor va fer acte de presència i ja no ens deixaria. Planejant i per pistes agrícoles, arribem al gran mas de “La Casa de los Catalanes”, on hi arribem quasi rostits. Una mànega de rec, ens ha reviscolat, amb un bon remull. 

 Entrem de ple a la mítica zona del “Fart West”. El termòmetre s’havia disparat i no tenia compassió de nosaltres. Comencem resseguint els primers corriols, que es van enfilant cada vegada més,. A l’entrar a la pista, hem c omençat a respirar.
 
Una vegada superada la Sierra de Almantes, un llarg descens ens ha portat a CALATAYUD