.jpg)
Etapes: Cistierna, Salamón/Les Sales, Posada de Valdeón, Prioro, Cistierna, León, detallades per separat en Wikiloc.
Total de 282 kms 6.675 desnivell
Hem estat: Albert, Jordi, Bernat, Conrad, JMaria, Joan, Alfons, Vicens, Paco, Llorenç i qui subscriu.
CASTELLANO:
Travesía por la parte Norte oriental de la Provincia de León, entrando en el Parque
Regional y Nacional de los Picos de Europa y Valle de Curueño, realizada en cinco días, partiendo desde Cistierna y finalizando en León
Etapas: Cistierna, Salamón/Las Salas, Posada de Valdeón, Prioro, Cistierna, León, detalladas por separado en Wikiloc.
Total de 282 kms 6.675 desnivel
Hemos sido: Albert, Jordi, Bernat, Conrad, JMaria, Joan, Alfonso, Vicens, Paco, Llorenç i el que suscribe.
Dijous, 5 octubre 2023
La fresca del matí, per aquestes contrades, es considerable,
ratllant el fred. L’habitual posada a punt de les bicis es el ritual
característic i imprescindible, sobre tot al ser el primer dia, amb les normals
anomalies: inflada de rodes, engreix de cadena, algun obús trencat, el GPS que
no troba el track, etc. Ja tots a punt, fem el tir de sortida. En fila sortim
del poble, tot creuant el riu Esla, el resseguim per el seu marge dret, fins
trobar l’imponent pont romà de quatre ulls al nostre davant. Ens desviem a la
dreta pel “Camino Olvidado”, on comença la muntanya. Entre còdols i pedres, la
pista va vorejant el rierol del Mercadillo fins arribar a Yuberos.
La font del poble, ens ha mitigat la suada. Comencem aquí la
primera pujada seria, amb rampes curtes, que superen el 20 %. Al final se’ns
obre el paisatge, veient grans panoràmiques a l’horitzó, sobre la vall de
Sabero.
Girem 180º, per iniciar un vertiginós descens, passant pel
davant d’un refugi. Ens comencem a distanciar per la velocitat que anem agafant,
parant davant un corriol que surt a la dreta, l’enfilem però tenim que recular
al ser impracticable per l’aigua que canalitza.
Una intransitada carretera ens porta a creuar Olleros de
Sabero, Sahelices i Sabero, aquí voregem el Museo de la Siderùrgia y Mineria de
Castilla y León.
La sortida del poble es per pista cimentada, que segueix el
rierol de La Mina, ara convertit en pedregós. A mitja pujada veiem indicador de
la cueva de Valdelajo, ens desviem, no hi podem accedir hi ha una hora d’espera
i anem amb el temps just. Llàstima. Seguim pujant entre boscos fins arribar a
la collada de los Cariellos.
La baixada es preciosa entre pinedes i vegetació ombrívola. Arribem a Valdeoré. A la sortida del poble i després de creuar el riu, un rètol indica a la dreta entrada a la “calzada romana”, la seguim, primerament el terra està sembrat de verd margall humit, el sol no hi entra per la espessor dels arbres, son uns entorns bucòlics, fins que de repent es presenta un paisatge rocós, amb el riu Esla a sota encaixonat, el camí es panoràmic fins la zona del Pajar del Diablo, on es transforma amb un congost entre grans roques i pis empedrat El descens fins a Cremenes es molt relaxant, després de superar aquest sector una mica tècni
A Cremenes vam fer parada i fonda, per avituallar-nos. Ens espera la tercera pujada del dia fins el Collado de las Camperas. Per un camí asfaltat arribem a Corniero. Seguim pujant entre rouredes per una pista en varies ziga-zagues per arribar a la Peña Ramil, on les vistes son magnífiques sobre el poblets de Primajas i Viego, que semblen de pessebre, amb l’aparença després de creuar-los que estan deshabitats.
Ens disposem a pujar l’últim coll, el més curt però el més dur. Estem a la Collada de Viego. El descens fins a Valbuena del Roblo, es preciós. Comença aquí la carretera. Només havíem fet un escàs quilòmetre, trobem un gran esvoranc a l’asfalt, que ens dificulta seguir. Hem salvat la dificultat gracies a l’ajut dels “peons camines” que l’estàvem reparant, que ens han traginat les bicis a l’altre costat de la rasa.
SEGONA ETAPA
Estem a Salamón, dins una estreta vall al peu de la penya
Las Pintas, rodejada de terrenys de pastura, on hi campen vaques i cavalls.
Tenim la sort d’haver conegut a l’Angel, Alcalde i
propietari de l’Hospederia de Salomón, que ens ha fet una amplia dissertació de
la zona, actualment en resecció. Ens diu:
Si no fos pel poc turisme que visita la zona, també hagués fugit cap a
la capital.
Amb un vessant orgull, ens ha mostrat el petit i humil museu sobre la
llana, que anat fent amb els estris de pastura i manipulació de la llana, per
mirar d’atraure la poca gent que es perd per aquests recons.
Després d’un copiós esmorzar, ens ha acomiadat a peu de
carrer, desitjant una bona estada i que vigiléssim i no espantem els isards
dels cims rocosos, que voregen el poble.
Enfilem per carretera un suau ascens, per una amplia vall,
que antigament va ser el “Camino de las Asturias”. La vall es va obrint i ens
anem acostant a Lois que veiem al fons. A mesura que ens apropem, no donem crèdit al que estem veient, un
mastodòntic i desproporcionat edifici comparat amb les poques cases del poble. Arribats
a la seva portalada, encara quedem més bocabadats, per la seva impecable
construcció sobre unes polides pedres rogenques. Se’ns acosta un veí i ens informa, que es tracte de l’Església
Parroquial, però que a nivell popular es la “Catedral de la Montaña”, que la va
fer construir, un bisbe que va néixer al
poble i que es va entossudir regalar alguna cosa que no passés desapercebuda.
Una vegada vista i retratada la singular construcció, ens
endinsem per l’atapeït i perdut círcol muntanyós. Un indicador ens diu que
estem al “Valle de de Don Pelayo. Estem anant en compacte grup entre boscos i
verds terrenys de pastura, quan un tot terreny se’ns creua al camí, d’on surt
un alterat personatge, dient que deixéssim les bicis i ens apartéssim urgent
fora de la ruta, per que venien uns animals perillosos, que ens amaguéssim
sense fer seroll, Fet i dit, ens enfilem
a un turonet, darrere uns matoll. Tots expectants, veiem aparèixer tres enormes
búfals amb caminar lent i pesat. Al arribar al llogaret de Liegos, ens va
treure els dubtes de la curiosa situació, un pagès que apilava alfals: Els búfals anaven a muntar unes vaques, per
fer un creuament, molt habitual en aquesta zona.
Vam seguir perplexes. Creuem el riu Esla, per un pont, seguim
per carretera entre uns grans prats verds, on hi ha enclavat els poblets de
Lario i Polvoredo, on acaba la carrtera.
Un rústic cartell de fusta, indica que entrem al Camino de
Pio. On una fageda es vesteix de gala de tardorenca, amb colors que van des de
el verd fosc al fràgil grog davant nostre i sobre el camí semi empedrat que
anem pujant, fins arribar al refugi de Becenas.
S’acaba el camí, tenim que fer un tram d’orientació per un
prat envoltat de cavalls pasturant i acabar d’arribar a la Puerta de Zalambral.
Collada a 1.560 metres d’alçada, que delimita amb Cantabria
Des del cap de munt, a la nostra dreta veiem el Massís
Oriental dels Picos i cap avall, es per on entrarem al la vall de Sajambre. El
descens es espectacular amb continues ziga-zagues per un corriol sobre
fullaraca, que es una passada per els sentits, fins arribar a una zona
pedregosa sobre un rierol que acaba entollant el terreny, no tenint més remei
que mullar-nos fins el turmells, per anar arribant a la Central Hidroelèctrica de Pio,
Entre una espessa fageda, vells paretons de pedra
coberts de molsa, emmurallen la pista que en durà a Pio de Sajambre. El
paisatge no pot ser més cantàbric.
Per una petita carretera, arribem a Oseja de Sajambre.
Aprofitem la parada per fer un petit avituallament i deliberar el camí que teníem que seguir, degut a que ens han informat que el pròxims 7 quilòmetres, son quasi impracticable per les continues pendents de més del 20% i el pis està molt malmès.
Hem optat per anar per una carretera de tercer ordre, pujar el port del Pontón i tot seguit el de Panderruedas. Arribem una mica justos físicament i de bateries. Ens hem vist compensats per les extraordinàries vistes a la vall de Valdeón i part del massís dels Picos de Europa.
Una vegada oxigenats, iniciem una baixada de 13 quilòmetres per una pista ondulada amb puja-baixes, que transcorre per un espès bosc, d’un plaer extraordinari pedalar, finalitzant amb un sender que ens deixarà al vell mig del poble de Posada de Valdeón.
El poble es el centre turístic de la Vall on hi ha la Oficina d’Informació dels Picos d’Europa, respirant un gran ambient muntanyenc.
TERCERA ETAPA
Dissabte 7 d’octubre
A la primera hora del matí el poble està molt animat, estan preparant una fira anual de productes de la zona. La sortida es pel davant de la curiosa església de Santa Eulalia, segle X i alguns hórreos ben conservats.
Hem estat
hostejats a l’Alberg del poble, molt net i polit, asta ens han fet deixar les
sabates a l’entrada. A l’esmorzar s’ha
recordat el breaffing que vam fer ahir, de l’etapa d’avui, ja que alguns no hi
van ser:
“Etapa
trencacames, amb continuats puja-baixes.
Molt aèria, amb suposades magnífiques vistes, ja que pedalarem majoritàriament
per carenes. Després d’haver fet tres collades, arribarem al Santuari de la
Virgen de la Velilla. Esperem trobar alguns trams amb corriols, abans d’arribar
a Cistierna”
La sortida
es molt relaxant, anem seguint el curs del Riu Cea, per carretera comarcal
intransirada que el voreja.
Després
d’uns 5 quilòmetres entrem a una pista ascendent, que ens condueix a la Canyada
Real Leonesa Oriental, entre espessos boscos i pastures, fins fer cim dalt un
turó.
Anem
carenant la muntanya amb vistes espectaculars. Passem pel coll dels Carros
(km.9,8) i dels Caleros (km.10,5), fins arribar al preciós poble de La Red de
Valdetuejar (km.11,2). A la porta d’una casa, un home estava reparant una moto
antiga, ens hi acostem i ens diu, - “por aquí sólo pasan rebaños de merinas,
ahora veo uno en tecnicolor sobre ruedas”, va ser per trencar el gel i
entrar en conversació, segueix – “Si, anteayer pasó uno con 1.200 cabezas,
que se dirigia a Salamón i después a Acebedo. Este es un paso històrico de la
trashumancia” També ens va dir que ara vivien 8 persones al poble i que
aviat no quedarà ningú.
Seguint
una pista per la carena de la muntanya, arribem a la Collada d'Aviados. Amb la
mateixa tònica descendim al pintoresc poble de Ferreras del Puerto (km.17,2),
que quasi es una repetició del poble que havíem passat, però aquest amb 10
habitants, però l’aspecte es que no hi ha ningú, a no ser uns gossos que borden
dins un tancat.
Iniciem
l'ascens al coll de Ferreras (km.19,1), on les vistes són panoràmiques al
arribar a la carena, Un descens plaent
ens condueix a La Mata de Monteagudo (km.24,4). Continuem fins al Santuari de
la Mare de Déu de la Velilla (km.25,2), espectacular conjunt arquitectònic, al
centre d'una praderia, lloc molt venerat pels lleonesos.
Els
mosquits i les mosques es veu que s’han aliat i ens fan marxar del idíl·lic paratge.
Seguim per un preciós corriol, entre boscos, fins arribar a Otero de Valdetuejar (km.27,6), petit poble que tampoc hi veiem ningú. Enllacem per un altre corriol, fins a una pista que circula pel vessant del turó, passant davant dels Corrals de la Penya (km.37,8), abans d'arribar al poble deshabitat de Quintana de la Penya (39,7), totalment amb ruïnes.
Pel camí de la Vita, descendim fins a la
carretera CL-126. La creuem i seguim el Camí dels Horts, que va paral·lel a la
via del tren, fins a arribar a Sorribas de l'Esla (km.48,1).
Seguint la sendera del riu, ens conduirà a
Cistierna (km.51).
Etapa molt
interessant i divertida, al anar pedalant per les carenes d’una part de les
Muntanyes Orientals Lleoneses Palentines.
No hay comentarios:
Publicar un comentario