BARCELONA - ONDA (Castellón)
Arriba un moment, que costa trobar nous indrets, que més o
menys siguin “inèdits” i que no haguem trepitjat, per conservar l’esperit i
singularitat d’aquests tipus de travesses pseudo-aventureres.
Aquesta vegada m’he mogut per l’enyorança d’una ruta, que
particularment em va marcar ara farà 20 anys, anant de Barcelona a València,
resseguint els vestigis de la Via Augusta Romana, però ara l’he volgut donar un
altre caire més d’aventura, deixant la
costa i endinsar-nos per les muntanyes del sistema prelitoral i seguir per les desemparades
terres del Mestrat.
Proposta que va ser acceptada, per dos pioners, que em van
acompanyar a la primera expedició, l’Albert i l’Alfonso, que junt amb en Salva
Auge, Jordi Matías, Joan Palou, Vicens Lliso, Arnau Blanc, Conrad Blanch, hem emprès aquest nou repte.
Aquestes son les etapes projectades:
Barcelona - L’Arboç – Montbrió del Camp – Bot -La Sènia – Benassal – L’Alcora
DETALL DE LA RUTA SENCERA
PRIMERA ETAPA.- DIUMENGE 5 maig
Al km.19,1
entrem a un sender a la dreta que ens durà a la carretera BV-2041, la seguim
1,6 kms, deixant-la en mig d’un perillós revol, per anar a l’esquerra, on
comença una forta rampa per un camí cimentat.
Passem pel
davant del Mas de les Planes. Anem planejant per camins i senders, quedant el
nucli urbà de BEGUES a la nostra
dreta. Després de creuar el Mas Rigol (25,7) i seguim per un corriol fins a Can
Térmens.
Ens endinsem, en pujada, per un camí entre boscos, fins començar una baixada
cap el fondo de Can Massana, on entre corriols i per la riera, arribem fins la carretera
BV-2411, davant una pedrera. La seguim fins CAN XACÓ-L’HOSPITAL (33,4), on la deixem per creuar aquest
petit nucli i seguir per el Camí de la Riera de Begues, que el deixem al km.36,
per entrar en un espectacular corriol de 3,3 kms. Creuem la Urbanització de Can
Mitjans.
Anem cap a la Serra dels Carlins. Després d’uns 750 m., trobem una cruïlla
de 4 camins, on entrem a un corriol de baixada, que comunica amb el fondo del
Maset d’en Ferret (42,3).
Hem deixat el Garraf i estem a la Comarca del Penedès. Seguim per pista
entre vinyes i boscos fins l’ARBOÇÀ DE
DALT (46,5), seguim cap l’ARBOÇAR DE
BAIX, on comença un sender entre lloses que ens durà a Can Segarra (47,,8).
Passem per Can Torres (50) fins trobar el camí d’Olèrdola. Creuem el nucli del
Sant Sepulcre (52,6).
Arribem a SANT MIQUEL D’OLERDOLA,(53,7).
Creuem l’autovia per la rotonda i anem a trobar la pista del fondo de la Vall
(54,7). Entre espectaculars penya-segats, la seguim fins trobar un camí
asfaltat (58,3), després d’uns 200 m., entrem per un camí a la dreta, entre
boscos i de pujada, fins arribar per un corriol “trialer” a DALTMAR (60,6).
Entrem al parc Natural del Foix. Anem carenant per pistes, entre boscos
i un espectacular paisatge, per començar el descens fins trobar el Pantà de
Foix (67,2). El creuem per sobre de la seva presa i el voregem per un preciós
sender, que ens conduirà a trobar la carretera TP-2124 i seguir fins arribar a L’ARBÒS (75,8).
Etapa que no et deixa indiferent tantes
vegades com la facis. Divertida, exigent i distreta.
Comencem planejant entre camins de cultiu,
fins SANTA OLIVA (5,4). Creuem el poble, seguim per camí asfaltat
que ens porta a Cal Sereno (8,2), davant mateix del Circuit Automobilístic.
Creuem la riera de La Bisbal, per un camí que ens portarà a LES
PECES (11) i tot seguit a ALBINYANA (13). A la sortida del poble, s’acaba la
tranquil·litat, comencem a pujar el turó
més alt del dia i descens entre boscos a BONASTRE (18,5).
Seguim per camins agrícoles entre vinyes i
camps d’oliveres. En un revolt, entrem de sobte a un esplèndid i divertit corriol,
de uns dos quilòmetres de durada, que se’ns ha fet curt. En sentit descendent,
primer entre terreny boscós i garriguenc, i després entre conreus, arribem a ELS
MASSOS DE VESPELLA (31,8). I tot segit EL
Estem al Tarragonès, circulant pel GR-172, que
te tot tipus de trams; pista, camins, senders, però tots pedregosos. Creuem la
Urbanització BONAIRE (42,2). Un corriol ens deixa a la pista que
ens conduirà al Pont del Diable o Aqüeducte de Tarragona, (construït pels
romans segle I).
Seguim el curs del riu Francolí, per trobar un
pas de creuament.
Travessem el casc urbà de CONSTANTI (49). Per la
pista de servei de la AP-7, ens presentem a LA CANONJA (55).
Per pistes i camins anem salvant, obstacles i
infraestructures: autopistes, vies de tren, polígons industrials, etc. Per arribar
a VILASECA (58), on els entorns semblen mes humanitzats i naturals, amb avellaners
i oliveres. VINYOLS (70), fins arribar a MONTBRIÓ
DEL CAMP (74).
TERCERA ETAPA.- DIMARTS 7 de maig
Entrem
a la carretera, la seguim uns metres, per trobar un corriol que entra per un
aragall de molta pendent,
Seguim fins PRATDIP (17,8). A la
sortida del poble i després d’uns dos quilòmetres de carretera, entrem per un
camí herbós i poc fresat, entre conreus erms i abandonats, fins trobar altra
vegada la carretera. Passem el Coll del Roig. En ple descens, deixem l’asfalt,
per entrar a una pista pedregosa en ascens, que després de varies paelles, ens
deixarà al Pla del Roure, davant un parc eòlic, on gaudim d’extraordinàries vistes panoràmiques a les
muntanyes de Tivissa.
Iniciem aquí el descens, per un exigent
corriol-trialera, d’uns dos quilòmetres que ens deixarà a una pista, per
accedir al Coll de la Pleta i tot seguir arribar a TIVISSA (35,7).
Pugem unes fortes rampes cimentades, fins
arribar al Coll de Maula. En aquest punt anem per una pista ampla que ens ha
deixat davant del riu Ebre. Un petit
tram per un corriol bucòlic, al costat de l’aigua, ens ha deixant davant el Pas
de la Barca.
Creuem el riu. Anem cap a Miravet, pugem al
coll de l’Aliga i baixem fins EL PINELL DE BRAI. Anem per
carretera fins l’estació de la Via Verda de la Terra Alta i la seguim fins a BOT
(82),
Sortim seguint la via verda. Quasi uns 20 quilòmetres planejant fins arribar a ARNES (19,5), després de passar per HORTA DE SANT JOAN.
Ja va canviant el paisatge, amb la presencia dels Ports al nostre davant. Per camins entre boscos
de pi, alternant amb cultius de secà i
granges, entrem a la Comunitat d’Aragó.
Resseguim per una pista, que va vorejant bona
part del riu d’Ulldemó, fins arribar a BESEIT (32,5), comencem
l’ascens al Parc Natural dels Ports i Tinença de Benifassà.
Iniciem la pujada vorejant el riu Matarraña,
seguint per la Vall del Prat. Comencem a enfilar-nos pels estrets de Marraixa,
seguim cap el Coll del Siset, on les vistes son panoràmiques i espectaculars.
Fem cim a la Punta del Boixet, després d’uns vint quilòmetres pujant. Anem
pedalant entre frondosos boscos per l’altiplà, fins arribar el poblet de FREDES
(56,4),
d’escassos 15 habitants.
Anem cap el punt d’inici del descens al
Portell de l’Infern,
He de dir que son 3,5 quilòmetres, per posar a
proba tota tipus de “biker” per salvar l’enllosat romà despedregat, això si les
vistes i paratges que ens envoltaven son espectaculars.
Una vegada baix, al davant del Pantà
d’Ulldecona, hem seguit ruta per carretera fins LA SÈNIA.
QUINTA ETAPA .- DIJOUS 9 de maig
L’espectacular paisatge agrícola que anem
recorrent, s’acaba. El camí principal es deriva cap una altra direcció, no
tenim més remei que desviar-nos per un corriol de pujada, entre bancals erms i
abandonats. El primer tram es una mica feixuc, però al final es un corriol
esplèndid que ens ha dut al cim.
Entrem de ple al Mestrat. Al fons es divisen les
Moles de Xert. El paisatge es garriguenc, amb senyals d’haver-se incendiat fa
temps. Tot i això, estem envaïts per la intensitat dels olors de romaní i timó,
que ens donen alè per pedalar per aquets solitaris i inhòspits paratges.
Després de passar per davant d’alguns masos
enrunats, entrem per un corriol que ressegueix
la vessant de la mola major.
Un indicador diu que estem al Camí del Juncar.
Es una llaminera baixada, amb pedra solta i graveta, que acaba a una carretera
principal
Entrem a una antiga via pecuària, anomenada “Assagador de La Llecua”. Passem pel davant de l’Hostal del Mestre, en ruïnes, que era un lloc important d’aquella ruta. El camí es pedregós, anem passant per algunes edificacions abandonades, resseguint el Barranc de Sarasola, cap La Llecua. Per la mateixa via pecuària, pugem per una preciosa pista fins arribar a BENASSAL
SISENA ETAPA . -
Sortim per carretera en pujada fins La Font d’en Segures (1,5) (Balneari i centre d’embotellament de l’aigua de Benassal). Deixem la carretera, per entrar a bonic sender, que ens portarà fins la Masia de Sant Critòfol (2,8), al capdamunt del turó.
Seguim un corriol que envolta la casa i que
s’allarga vorejant un monticle, per deixar-nos a un camí pedregós, en descens,
acabant a la carretera.
Deixem l’asfalt, amb la vista omnipresent dalt
d’un turó del castell de CULLA (6,4), per enfilar-nos pel camí ancestral,
que ens durà dalt del poble.
Entrem a uns frondosos boscos, per un llarg
camí descendent, poc fresat i cobert de
pinassa, d’aquells que fa temps no ha trepitjat ningú, que ens deixarà a un riu
de còdols. El tenim que remuntar, sobre el pedregar, per trobar la sortida, que
inevitablement es una forta rampa. Seguim amb tendència ascendent, per similars boscos, fins arribar a una zona
agrícola d’avellaners, oliveres i ametllers, que anem sortejant entre camins,
fins arribar a ATZENETA DEL MESTRAT (32,2).
Seguim per amples pistes, entre conreus més
treballats. Passem per davant de dos grans masies, la de La Pollarosa i la de
La Parra. Una pista ampla ens porta al
cap de la Roca de Narius, on iniciem un espectacular, divertit i perillós descens, en ziga-zaga, sobre un terreny molt
solt i polsós que ens deixa al Pont de San Ignacio.
Seguim per una zona humida, entre arboredes,
fins les portes de FIGUEROLES (52,5). Un camí estret i asfaltat ens porta a
LA FOIA DE L’ALCALATREN (44,9). Dins del poble entrem a un corriol
que passa sobre un tub de conducció d’aigua, fins un antic Moli de Paper. Una
pista ampla es conduirà fins L’ALCORA (63), i seguit fins ONDA
No hay comentarios:
Publicar un comentario