RIERA

RIERA
Mostrando entradas con la etiqueta PICOS DE EUROPA-LEON. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta PICOS DE EUROPA-LEON. Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de octubre de 2023

PICOS DE EUROPA - LEON



Travessa per la part Nord oriental de la Província de Lleó, entrant al Parc Regional i Nacional dels Pics d'Europa i Vall de Curueño, realitzada en cinc dies, partint des de Cistierna i finalitzant a Lleó
Etapes: Cistierna, Salamón/Les Sales, Posada de Valdeón, Prioro, Cistierna, León, detallades per separat en Wikiloc.
Total de 282 kms 6.675 desnivell
Hem estat: Albert, Jordi, Bernat, Conrad, JMaria, Joan, Alfons, Vicens, Paco, Llorenç i qui subscriu.

 Ruta espectacular, que no defrauda, per la tranquil·litat de les zones per on hem passat i la gran varietat de terrenys que s’han trepitjat, fen especial rellevància a la seva real despoblació.

CASTELLANO:
Travesía por la parte Norte oriental de la Provincia de León, entrando en el Parque
Regional y Nacional de los Picos de Europa y Valle de Curueño, realizada en cinco días, partiendo desde Cistierna y finalizando en León
Etapas: Cistierna, Salamón/Las Salas, Posada de Valdeón, Prioro, Cistierna, León, detalladas por separado en Wikiloc.
Total de 282 kms 6.675 desnivel
Hemos sido: Albert, Jordi, Bernat, Conrad, JMaria, Joan, Alfonso, Vicens, Paco, Llorenç i el que suscribe.



PRIMERA ETAPA



Dijous, 5 octubre 2023

La fresca del matí, per aquestes contrades, es considerable, ratllant el fred. L’habitual posada a punt de les bicis es el ritual característic i imprescindible, sobre tot al ser el primer dia, amb les normals anomalies: inflada de rodes, engreix de cadena, algun obús trencat, el GPS que no troba el track, etc. Ja tots a punt, fem el tir de sortida. En fila sortim del poble, tot creuant el riu Esla, el resseguim per el seu marge dret, fins trobar l’imponent pont romà de quatre ulls al nostre davant. Ens desviem a la dreta pel “Camino Olvidado”, on comença la muntanya. Entre còdols i pedres, la pista va vorejant el rierol del Mercadillo fins arribar a Yuberos.

La font del poble, ens ha mitigat la suada. Comencem aquí la primera pujada seria, amb rampes curtes, que superen el 20 %. Al final se’ns obre el paisatge, veient grans panoràmiques a l’horitzó, sobre la vall de Sabero.

Girem 180º, per iniciar un vertiginós descens, passant pel davant d’un refugi. Ens comencem a distanciar per la velocitat que anem agafant, parant davant un corriol que surt a la dreta, l’enfilem però tenim que recular al ser impracticable per l’aigua que canalitza.

Una intransitada carretera ens porta a creuar Olleros de Sabero, Sahelices i Sabero, aquí voregem el Museo de la Siderùrgia y Mineria de Castilla y León.

La sortida del poble es per pista cimentada, que segueix el rierol de La Mina, ara convertit en pedregós. A mitja pujada veiem indicador de la cueva de Valdelajo, ens desviem, no hi podem accedir hi ha una hora d’espera i anem amb el temps just. Llàstima. Seguim pujant entre boscos fins arribar a la collada de los Cariellos.

La baixada es preciosa entre pinedes i vegetació ombrívola. Arribem a Valdeoré. A la sortida del poble i després de creuar el riu, un rètol indica a la dreta entrada a la “calzada romana”, la seguim, primerament el terra està sembrat de verd margall humit, el  sol no hi entra per la espessor dels arbres, son uns entorns bucòlics, fins que de repent es presenta un paisatge rocós, amb el riu Esla a sota encaixonat, el camí es panoràmic fins la zona del Pajar del Diablo, on es transforma amb un congost entre grans roques i pis empedrat El descens fins a Cremenes es molt relaxant, després de superar aquest sector una mica tècni

A Cremenes vam fer parada i fonda, per avituallar-nos. Ens espera la tercera pujada del dia fins el Collado de las Camperas. Per un camí asfaltat arribem a Corniero. Seguim pujant entre rouredes per una pista en varies ziga-zagues per arribar a la Peña Ramil, on les vistes son magnífiques sobre el  poblets de Primajas i Viego, que semblen de pessebre, amb l’aparença després de creuar-los que estan deshabitats.

Ens disposem a pujar l’últim coll, el més curt però el més dur. Estem a la Collada de Viego. El descens fins a Valbuena del Roblo, es preciós. Comença aquí la carretera. Només havíem fet un escàs quilòmetre, trobem un gran esvoranc a l’asfalt, que ens dificulta seguir. Hem salvat la dificultat gracies a l’ajut dels “peons camines” que l’estàvem reparant, que ens han traginat les bicis a l’altre costat de la rasa.

SEGONA ETAPA

Estem a Salamón, dins una estreta vall al peu de la penya Las Pintas, rodejada de terrenys de pastura, on hi campen  vaques i cavalls.

Tenim la sort d’haver conegut a l’Angel, Alcalde i propietari de l’Hospederia de Salomón, que ens ha fet una amplia dissertació de la zona, actualment en resecció. Ens diu:  Si no fos pel poc turisme que visita la zona, també hagués fugit cap a la capital.

Amb un vessant orgull,  ens ha mostrat el petit i humil museu sobre la llana, que anat fent amb els estris de pastura i manipulació de la llana, per mirar d’atraure la poca gent que es perd per aquests recons.

Després d’un copiós esmorzar, ens ha acomiadat a peu de carrer, desitjant una bona estada i que vigiléssim i no espantem els isards dels cims rocosos, que voregen el poble.

Enfilem per carretera un suau ascens, per una amplia vall, que antigament va ser el “Camino de las Asturias”. La vall es va obrint i ens anem acostant a Lois que veiem al fons. A mesura que ens apropem,  no donem crèdit al que estem veient, un mastodòntic i desproporcionat edifici comparat amb les poques cases del poble. Arribats a la seva portalada, encara quedem més bocabadats, per la seva impecable construcció sobre unes polides pedres rogenques. Se’ns acosta un veí i ens  informa, que es tracte de l’Església Parroquial, però que a nivell popular es la “Catedral de la Montaña”, que la va fer construir, un bisbe que  va néixer al poble i que es va entossudir regalar alguna cosa que no passés desapercebuda.

Una vegada vista i retratada la singular construcció, ens endinsem per l’atapeït i perdut círcol muntanyós. Un indicador ens diu que estem al “Valle de de Don Pelayo. Estem anant en compacte grup entre boscos i verds terrenys de pastura, quan un tot terreny se’ns creua al camí, d’on surt un alterat personatge, dient que deixéssim les bicis i ens apartéssim urgent fora de la ruta, per que venien uns animals perillosos, que ens amaguéssim sense fer seroll,  Fet i dit, ens enfilem a un turonet, darrere uns matoll. Tots expectants, veiem aparèixer tres enormes búfals amb caminar lent i pesat. Al arribar al llogaret de Liegos, ens va treure els dubtes de la curiosa situació, un pagès que apilava alfals:  Els búfals anaven a muntar unes vaques, per fer un creuament, molt habitual en aquesta zona.

Vam seguir perplexes. Creuem el riu Esla, per un pont, seguim per carretera entre uns grans prats verds, on hi ha enclavat els poblets de Lario i Polvoredo, on acaba la carrtera.

Un rústic cartell de fusta, indica que entrem al Camino de Pio. On una fageda es vesteix de gala de tardorenca, amb colors que van des de el verd fosc al fràgil grog davant nostre i sobre el camí semi empedrat que anem pujant, fins arribar al refugi de Becenas.

S’acaba el camí, tenim que fer un tram d’orientació per un prat envoltat de cavalls pasturant i acabar d’arribar a la Puerta de Zalambral. Collada a 1.560 metres d’alçada, que delimita amb Cantabria

Des del cap de munt, a la nostra dreta veiem el Massís Oriental dels Picos i cap avall, es per on entrarem al la vall de Sajambre. El descens es espectacular amb continues ziga-zagues per un corriol sobre fullaraca, que es una passada per els sentits, fins arribar a una zona pedregosa sobre un rierol que acaba entollant el terreny, no tenint més remei que mullar-nos fins el turmells, per anar arribant  a la Central Hidroelèctrica de Pio,

Entre una espessa fageda, vells paretons de pedra coberts de molsa, emmurallen la pista que en durà a Pio de Sajambre. El paisatge no pot ser més cantàbric.

 Per una petita carretera, arribem a Oseja de Sajambre. 

Aprofitem la parada per fer un petit avituallament i deliberar el camí que teníem que seguir, degut a que ens han informat que el pròxims 7 quilòmetres, son quasi impracticable per les continues pendents de més del 20% i el pis està molt malmès.

Hem optat per anar per una carretera de tercer ordre, pujar el port del Pontón i tot seguit el de Panderruedas. Arribem una mica justos físicament i de bateries. Ens hem vist compensats per les extraordinàries vistes a la vall de Valdeón i part del massís dels  Picos de Europa.

Una vegada oxigenats, iniciem una baixada de 13 quilòmetres per una pista ondulada amb puja-baixes, que transcorre per un espès bosc, d’un plaer extraordinari pedalar, finalitzant amb un sender que ens deixarà al vell mig del  poble de Posada de Valdeón.

 El poble es el centre turístic de la Vall on hi ha la Oficina d’Informació dels Picos d’Europa, respirant un gran ambient muntanyenc.

TERCERA ETAPA



 Dissabte 7 d’octubre 

A la primera hora del matí el poble està molt animat, estan preparant una fira anual de productes de la zona. La sortida es pel davant de la curiosa església de Santa Eulalia, segle X i alguns hórreos ben conservats. 

Anem per l’estreta carretera vella que va pujant sostingudament, creuem els poblets de Prada i Santa Marina de Valdeón. No més entrar a la carretera nova, al primer revolt , entrem per un camí perdut i poc fresat, que després de varies paelles, en forta pujada, ens deixa altra vegada a l’asfalt, per arribar al Puerto de Pandetrave, a 1.650 metres. On ens reagrupem, per observar des de un mirador, la bellesa natural paisatgística de l'entorn de la Cordillera Cantàbrica. 
El descens es frenètic, durant uns 10 quilómetres, per una carretera solitària que es va encaixonant a la vall del riu Puerma, fins arribar a Portilla de la Reina, poble enclavat entre quatre grans penyals de roca. Hem parat en un petit bar, per recuperar-nos del fred de la baixada. 
Seguim per una malmesa carretera que voreja el riu Yuso, fins arribar a Barniedo de la Reina, on creuem el riu i el poble per agafar una llarga pista fins Villafrea. 
 Al nostre davant espectant hi ha el coll on tenim que pujar. L’ermita de San Antonio, es el punt de partida. Un improvisat rètol i una fletxa indica “al collado de Valazón 6 kms”. Comencem pujant sostingudament, però com sempre passa, el pis va empitjorant i les rampes van augmentant, acabant els últims 200 metres al 21%. Hem anat arribant al cim de forma molt escalonada. 
Les vistes panoràmiques als quatre vents son espectaculars. Ara toca baixada per pista fins Valverde de la Sierra, amb l’incomparable i fotogènic Pico Espiguete de 2.450 metres, omnipresent sempre al nostre davant. 
 Per l’anomenat Camino de las Asturias, anem resseguint la vega del Rio Grande fins Besande. Una desèrtica i tranquil·la carretera ens porta al Puerto de Monteviejo. Des d’aquí, comença una forta baixada per zones una mica complicades de pedra solta, però amb magnífiques vistes entre turons, per arribar finalment a Prioro. 

QUARTA ETAPA


Hem estat hostejats a l’Alberg del poble, molt net i polit, asta ens han fet deixar les sabates a l’entrada.  A l’esmorzar s’ha recordat el breaffing que vam fer ahir, de l’etapa d’avui, ja que alguns no hi van ser:

“Etapa trencacames, amb continuats  puja-baixes. Molt aèria, amb suposades magnífiques vistes, ja que pedalarem majoritàriament per carenes. Després d’haver fet tres collades, arribarem al Santuari de la Virgen de la Velilla. Esperem trobar alguns trams amb corriols, abans d’arribar a Cistierna”

La sortida es molt relaxant, anem seguint el curs del Riu Cea, per carretera comarcal intransirada que el voreja.

Després d’uns 5 quilòmetres entrem a una pista ascendent, que ens condueix a la Canyada Real Leonesa Oriental, entre espessos boscos i pastures, fins fer cim dalt un turó.

Anem carenant la muntanya amb vistes espectaculars. Passem pel coll dels Carros (km.9,8) i dels Caleros (km.10,5), fins arribar al preciós poble de La Red de Valdetuejar (km.11,2). A la porta d’una casa, un home estava reparant una moto antiga, ens hi acostem i ens diu, - “por aquí sólo pasan rebaños de merinas, ahora veo uno en tecnicolor sobre ruedas”, va ser per trencar el gel i entrar en conversació, segueix – “Si, anteayer pasó uno con 1.200 cabezas, que se dirigia a Salamón i después a Acebedo. Este es un paso històrico de la trashumancia” També ens va dir que ara vivien 8 persones al poble i que aviat no quedarà ningú.

Seguint una pista per la carena de la muntanya, arribem a la Collada d'Aviados. Amb la mateixa tònica descendim al pintoresc poble de Ferreras del Puerto (km.17,2), que quasi es una repetició del poble que havíem passat, però aquest amb 10 habitants, però l’aspecte es que no hi ha ningú, a no ser uns gossos que borden dins un tancat.

Iniciem l'ascens al coll de Ferreras (km.19,1), on les vistes són panoràmiques al arribar a la carena,  Un descens plaent ens condueix a La Mata de Monteagudo (km.24,4). Continuem fins al Santuari de la Mare de Déu de la Velilla (km.25,2), espectacular conjunt arquitectònic, al centre d'una praderia, lloc molt venerat pels lleonesos.

Els mosquits i les mosques es veu que s’han aliat i ens fan marxar del idíl·lic paratge.

Seguim per un preciós corriol, entre boscos, fins arribar a Otero de Valdetuejar (km.27,6), petit poble que tampoc hi veiem ningú. Enllacem per un altre corriol, fins a una pista que circula pel vessant del turó, passant davant dels Corrals de la Penya (km.37,8), abans d'arribar al poble deshabitat de Quintana de la Penya (39,7), totalment amb ruïnes.

Pel camí de la Vita, descendim fins a la carretera CL-126. La creuem i seguim el Camí dels Horts, que va paral·lel a la via del tren, fins a arribar a Sorribas de l'Esla (km.48,1).
Seguint la sendera del riu, ens conduirà a Cistierna (km.51).

Etapa molt interessant i divertida, al anar pedalant per les carenes d’una part de les Muntanyes Orientals Lleoneses Palentines.


QUINTA ETAPA

Es l’últim dia i ens tenim que apropar a León, deixant el sistema muntanyos. S’ha construït un track, que es pot dir que hi va directe, però creuant les valls dels rius Porma, Curueño i Torío. 
Tenim que anar a Yuberos, on ja hi vam anar el primer dia de la travessa, però aquesta vegada optem per anar-hi per carretera, per no repetir el mateix camí.

 En sostinguda pujada hem arribat al poble (km.4,4). A la sortida del poble i després de passar davant de l'ermita de Sant Roc, entrem al Camí Oblidat de Cistierna, que seguim fins a La Serna (km.8). Per una malmesa carretera ens dirigim fins a Fresnedo de Valdellorma (km.9,8)., emprenem aquí, un fort ascens pel Camí de Tobal, fins a un turó, on inicia una àmplia pista tallafocs en sentit descendent, molt divertida pels constants tobogans, fins arribar a la Pradera de Guniellas, que es converteix en una esplèndid camí per arribar al poble de Lugan (km.21,2). 
 
Seguim per pista a la vora del riu Porma, fins Cerezales del Condado (km.27,8), aquest poble es por considerar gran, te uns cent habitants i es veu una mica d’activitat. Creuem el riu, per dirigir-nos per carretera a Ambasaguas de Curueño (km.29,6), com diu el nom entre dos rius, el Curueño i el Porma.

 Després de passar pel Barri de Nostra Senyora (km.30,3).) seguim cap a Barrillos de Curueño (km .32,8) deixem la carretera, per iniciar una sostinguda pujada, que també es converteix en un tallafocs, finalitzant amb una vertiginosa baixada fins a Villaverde de Abajo (km.47,2). Per carretera arribem a Villanueva de l'Arbol (km 49,8). 

Un carril bici, que segueix la llera del Rio Torío, durant uns nou quilòmetres, ens deixarà al centre de Lleó, davant de la imponent Catedral.