El matí es fresc i la humitat d’estar al costat del riu es fa notar. Hem d’emprar material d’hivern.
La sortida, es desfent els últims quilòmetres d’ahir. Passant pel motocròs de Bassella, fins el pont que creua la Ribera Salada i arribar a Altés. Una forta rampa ens portà al seu fotogènic cementiri i davant l’església de Sant Pere. On ens recreem immortalitzant el lloc als nostres mòbils.
El que començà per un camí, es converteix en un dificultós corriol de pujada, amb entrebancs pedregosos, tenint que fer “arrastrabici” fins arribar al pla i poder pedalar per un llarg sender, perjudicat pels incendis. (crec que els primers 200 metres, més feixucs, la propera vegada els farem per pista paral·lela, vista ara sobre el mapa).
Entrem a una pista en sentit descendent, fins la llera de la Ribera Salada. Tenim dificultats en travessar, per la quantitat d’aigua que porta. Ja estàvem preparats per remullar-nos, quan veiem el Pont d’Ogern(segle VII) a poca distància. Un corriolet ens hi ha portat i creuat el riu.
Fem un petit tram de carretera, per endinsar-nos altra vegada cap a la llera del riu.
Ara no hi ha pont. Tenim que passar muntats sobre la màquina. Els més habilidosos s’han mullat menys, els altres han quedat frescos de peus.
La pista per on anem circulant al costat del riu, es de “gimcana”, al anar sortejant els grans tolls d’aigua de la pluja d’ahir. Entrem a una esplèndida zona boscosa entre alzines. A la nostra dreta dalt d’un turó queda el nucli de Ceuró.
Seguim per un camí molt obac. Passem sota la gran masia del Ginestar, per arribar al Pont de Trota. Iniciem aquí una llarga i fatigosa pujada fins al Coll de la Foradada, però no exempta d’espectacularitat pels seus entorns.
Iniciem una relaxada baixada per una pista, entre camps de correu i boscos. Tot i abans d’arribar a Clarà, passem per la masia de l’Alzerà. Anem un petit tram, per una carretereta, que la deixem, per entrar, tot baixant, a un sender pedregós, que creua la carretera i segueix, fins trobar un camí de carro, que ens porta a la masia de La Creu. Seguim fins creuar la carretera C-451. Anem fins la Caseta i Basses de Brics. Pel camí de l’Alzina arribem al seu embassament, que el creuem sobre la seva pressa. No tenim altre remei que entrar en un angost i curt corriol, per canviar de rasant i anar a trobar el camí. Seguim les senyals del GR, que ens porta a superar una forta pendent entre garrics i camps llaurats, per arribar al mas de Can Calonge. Molts dels camins en aquesta petita zona, estan perduts per l’afany de guanyar terreny de cultiu i esborrar-los del mapa. Tenim que anar replantejant sobre la marxa. Tasca que ens ha ajudat un vailet de Can Calonge, orientant-nos com teníem que arribar a El Miracle: anant per
una pista asfaltada fins la carretera principal i seguint-la ens hi portarà.
Ens hem guanyat un bon dinar, però el restaurant del lloc es el dia de descans. Al veure’ns la cara i suplicant una mica, ens han preparat un piscolabis, que ens ha refet de la nostra ansietat.
La sortida ha sigut una mica traumàtica, no hi havia manera d’orientar-nos, per sortir del recinte i també un petit incident, amb caiguda, ens ha descol·locat.
Per fi i després d’anar a buscar el track, una mica més endavant, s’ha pogut seguir el bon rumb.
Anem per una esplèndida pista entre pins i roures. Creuem les instal·lacions de la Residència Infantil de La Carral. Un indicador ens diu que estem al Camí Ral, que conduirà fins les immediacions de Su.
Seguim per carretera un quilòmetre, per entrar a la pista que ens porta a la masia de La Pobla i a la Creu de les Llaceres. Entrem a la Serra de les Garrigues que la anem carenant, fins iniciar el descens fins a Valls de Torruella.
Després de creuar el petit nucli urbà i la carretera, iniciem una pujada suau enllaçant una sèrie de camins que en duran al barri de Can Trist de Suria i arribar al centre de la ciutat.
L’allotjament molt singular, tot automàtic. Tenint dificultats pràctiques per poder allotjar les bicicletes. Le tecnologia no tenia previst aquest tipus d’hostes. Després de l’enrenou un bon sopar ho arregla tot.
QUARTA ETAPA.- SURIA - SANT FELIU DE CODINES
Un bon i mesurat esmorzar, ens ha donat energia per començar l’etapa d’avui.
Creuem el pont sobre el riu Cardener, per encarar el Camí de la Sal, que passa pel Castellet i travessa el Polígon Industrial de la Pobla. Passem a l’altre costat del riu. Entrem a la carretera principal davant de Cal Gall, la seguim fins el Polígon de Can Cortés i les cases del nucli de la seva antiga colònia.
Anem per pistes, que van planejant sobre extensions agrícoles i algun bosc, fins arribar a Santpedor. Creuem el seu casc urbà.
Seguim amb els mateixos entorns, fins trobar l’autovia C-16 i el Polígon Industrial La Serreta.
Un agradable descens, entre camps i alguna cabana de pedra seca, ens deixa al pont Vell de Navarcles, sobre el riu Llobregat.
Aquí fem parada i fonda per reposar forces, en el carismàtic establiment de l’Abadia
Després de creuar el pont medieval, entrem en un corriol que surt al casc urbà de Navarcles, sortim per la seva part nord. Els GPS, ens marquen que s’inicia el que seria una llarga i constant pujada. La masia Solervicenç, es el punt de partida amb les primeres rampes. Anem carenat per la Serra dels Alous i el Serrat del Vintró, pedalant entre espessos boscos i amb algunes vistes panoràmiques. Sempre en sentit ascendent, enllacem amb el Serrat del Feliu. Passem davant de la masia de Musarra i la seva església de Sant Pere, per arribar al turó de Lligabosses.
Entrem a una carretereta, amb un sensible descens. La deixem aviat, per entrar a un camí, barrat per una cadena, girant 180º a l’esquerra. De seguida, es converteix amb un espectacular corriol d’un quilòmetre i mig, que ens deixa a la llera del Torrent de l’Om. Una llarga i pesada pujada per una ampla pista, ens deixarà als peus de Granera. Tenim que fer un refrigeri per recompensar el dur esforç de la pujada.
Un lleuger descens, ens porta al torrent de l’Ossol. Tornem a iniciar pujada fins la masia de Salomó, a la nostra esquerra. Sempre entre tupits boscos de pi, alzines i roures. Entrem a la Carena del Coll d’Ases. La seguim per pista asfaltada, fins el Coll de Bardissars. Deixem l’asfalt. (Un del grup ha passat de llarg i ha fet cap a Castelltersol. Hem fet intents, però no l’hem localitzat).
El camí que entrem es pedregós i baixant. Després de passar pel Serrat de les Pedres, arribem al Collet de Matafaluga i tot seguit a la Masia de l’era de les Cases.
Aquí els camins son molt poc fresats i de poc us, creuant camps erms i sense cultivar. Entrem a un possible corriol, però el trobem barrat per la bardissa i troncs caiguts. Hem reculat i donat un gran rodeig per acabar l’etapa.
Després d’analitzar, tranquil·lament sobre el mapa, s’ha rectificat l’errada, que eren uns 100 metres per arribar al punt bo.
A partir d’aquí, el relat es virtual i rectificat, a falta de fer-lo sobre el terreny.
El descens comença a ser pronunciat, es passa pel collet dels Termes, del Berenguer i dels Obanells, per entrar al nucli urbà de Sant Feliu.
Objectiu complert en escreix. Havent resultat una travessa molt complerta, en tots els aspectes. Hem passat per indrets molt propers i que habitualment no hi anem. En especial camins en desús, poc fressats, que es van perdent i que d’alguna manera intentem fer reviure.
Ara, un altre repte, es resseguir la traçada en sentit invers. Que curiosament es veuen les coses diferents. Com si fos una nova ruta a experimentar.
Aqui queda .... !!
Novembre 2.022