SANTANDER – MADRID
Maig 2.014
Miro un mapa, observo els seus accidents geogràfics, les seves línies geomètriques, tots els
angles i traçades, per després reconstruir mentalment el croquis del paisatge
del lloc que vull visitar. També la petita sensació d’observar un quadre amb la
pintura d’un entorn exterior, em fa imaginar un racó perdut de la geografia.
Es una reflexió molt
particular de la visió i origen dels meus paisatges i camins, els que després
de la imaginació els vull espardenyar, millor dit pedalar.
S’està estudiant una altra expedició. Es te que formar un
equip. La tasca de reclutar i elegir companys es efectivament difícil, d’ella
depèn la homogeneïtat del grup, que te que conviure moltes hores junts i alguns
moments poden ser difícils.
Aquest, com tots els viatges que s’han fet, ha estat
pensat per anar d’una ciutat a l’altra,
per pistes, camins i senders, evitant l’asfalt, aprofitant vies
emblemàtiques, com son antics traçats de ferrocarril, vies pecuàries, calçades
medievals, etc., sempre buscant la via
més directa i creant una ruta inèdita.
En aquesta ocasió es vol unir el Cantàbric amb el
centre de la Península, concretament Santander i Madrid.
A diferència d’altres viatges hem incorporat cotxe
d’assistència. Ens ha servit per el trasllat a Santander, junt amb les bicis i
equipatges, amb un remolc condicionat. En
especial i mes important ens farà els avituallaments
durant les etapes.
Aquests som els que hem volgut patir i sofrir la
travessa: Miquel Martinez, Pepe Ruiz, Isa Gandia, Albert Jorba, Pepe Paco Orts,
Llorenç Pros, Cristina Velat, Josep Maria Farre , Jordi Matias, Josep Maria
Riera i en Jordi Miret, que ha fet de conductor, cuiner, mecànic, sanitari,
biker, etc. i sobre tot la seva ombra
ens ha acompanyant en tots moments.
S’estrenen al grup en Farré, Matías i Miret, tres
personatges que s’han integrat espectacularment en el tarannà d’aquesta manera
de viatjar, ara son addictes i enganxats a la causa.
Divendres, 16 de maig
Ens trobem al
front del Palau Reial de Barcelona, per
carregar material i bicis.
Per quadrar la logística, l’Albert, en Jordi Matias i
Josep Maria Farré, han anat amb avió, la resta amb la furgo. La Cristina
s’incorporarà a Burgos.
No estàvem
acostumats a començar el viatge d’una manera tan elitista i còmoda. En poques hores d’autovies i
autopista ens hem presentat a un àrea de servei, a l’alçada de Logronyo, on de
self servis hem dinat. En un tres i no
rés, a mitja tarda s’ha arribat a Santander.
Ens hem allotjat al Hostal Pombo, al centre mateix de
la ciutat, on ens hem reunit amb els que venien volant. Ja tots junts hem muntat i posat a punt les
bicis.
Per relaxar-nos
s’ha fet una visita turística per la elegant ciutat, arribant tot caminant a la
platja del Sardinero. Encara que Santander es reconeguda per la seva
extraordinària gastronomia, per sopar
s’ha decidit la dieta mediterrània, amb abundants plats de pasta.
Dia
17/5/14
1ª etapa.- SANTANDER – VEGA
DE PAS
Ens hem llevat i estem sols a l’Hostal, no hi ha ningú, a costat localitzar a la persona que havia de preparar l’esmorzar, l’hem localitzat a casa seva dormint. Com som bona gent l’hem esperat que vingués, no havíem pagat encara. Amb molta amabilitat i simpatia ha preparat un justet esmorzar, sort que els espaguetis d’ahir encara feien efecte..
Amb les bicis al carrer, els GPS a punt,
carregats d’il·lusió i després de la
foto de rigor, sortim pel mig dels carrers de la ciutat. Es dissabte i el
trànsit es fluid, anem sortejant semàfors i zones d’obres. Vorejem quasi
tota la Badia de Santander. Muriedas
(7,6) i El Astillero (12,4), son ciutats que deixem enrere.
Un carril bici, sobre el traçat de la via ferroviària
abandonada de Santander-Mediterràneo, servirà per arribar a Sarón (22,2), ja
comencem a gaudir de l’essència de Cantabria pedalant entre caserios escampats i arribar a Santa Maria de
Cayón (25). La sortida del poble es idíl·lica, passem pel mig d’una fageda on
hi ha una ermita preciosa.
Aquí en Jordi Miret fa el primer servei del
viatge, sota l’ombra d’una paret te la furgoneta aparcada i la taula parada,
ens tenim que reforçar enèrgicament amb pa amb tomàquet, pernil i fruita, per
afrontar les primeres estivacions de la Cordillera Cantàbrica.
Per un
pont penjat creuem el riu Pisueña, Creuem la Sierra de la Matanza, on els
desnivells ens fan posar tots els desarrollos. Creuem Esles (32,2) i Llerana
(35,3), on curiosament i ha casones, entre edificacions importants de indianos.
La pista mig enquitranada, va pujant entre prats i valls, on pasturen molts
cavalls. Es temps de sega del farratge, trobem molta gent en plena labor dalles
en ma, generalment tot dones. Que ens van saludant, com si del tour es tractés.
La pista està envoltada de faxos fins arribar a Abionzo (38), per fi arribem al
cim on hi ha únicament la petita ermita
de San Bartolomé (42). Les vistes son espectaculars i de gran magnitud cap a
les dos vessants, amb un sense fi de casones esparracades pels verds prats, amb
ramats d’animals de pastura, imatge que configura un pessebre vivent en estat
pur.
El descens es fins Selaya (46,8). Som al fons de
la vall. Comencem a pujar per aquest paradís paisatgístic cap a la impactant
Sierra de la Dehesa y Fuente Llano, també d’entorns similars.
Una vegada dalt, anem carenant. Les vistes a la
nostra esquerra son de pel·lícula, amb tota la vall de Pas als nostres peus i
l’espectacular muntanya de Castro Valnera a l’horitzó. Anàvem pedalant en grup,
després d’un recent reagrupament, quan viem un ciclista al fons que ve de cara,
pel irregular i pedregós camí que anàvem trepitjant, era el Jordi Miret, que
volia fer una mica de cames. Es va unir amb nosaltres per acabar l’etapa junts
a Vega de Pas (60,9).
Ens allotgem a “La Casa de Don Guzmán”, típica
casa de pedra pasiega. Antes d’anar a la dutxa, mentre estàvem distribuint les
habitacions ens van obsequiar amb assortiment de “sobaos pasiegos” fets per ells,acompanyats d’un vi dolç
En un instructiu passeig pel poble i entorns,
tenim l’oportunitat de poder veure una pagesa, no mol simpàtica, en una casona
fora el poble, com estava amassant el pa per consum propi, d’una forma
ancestral, davant un forn de pedra.
Sopar al Restaurante Frutos, al costat del
hotel. Menú amb plat obligatori de primer “cocido montañés”, molt potent, resta
a escollir. 13 euros.
DIA 18/5/2014
2ª etapa.- VEGAS DE PAS – ESCALADA
És el segon dia i ens disposem a fer l’etapa
reina, per quilòmetres i desnivell.
Aprofitem
la fresca del matí, estem gairebé gelats, ens tenim que equipar de
rigorós hivern.
Tornem enrere per la llera del riu, fins al
km.4,3 i 330 m. Deixem aquí la carretera i ens enfilem per unes dures rampes
entre fagedes del 20%, que acabaran carenant el Cerro de Lambarrasa, fins
arribar a San Pedro del Romeral (11,8 k.783 m.). Unifiquem el grup, ja que la
pujada ens ha seleccionat. Seguim amb vistes de pel·lícula, ja que el sol és
intens i els verds dels entorns la fan en tecnicolor.
Entrem a la CA-683, seguim pujant, observant la
gran quantitat de cabanes pasiegas fetes de pedra i cobertes de troncs
d’avellaners
Als sis quilòmetres s’acaba la carretera i
entrem a una pista ampla, que delimita amb la província de Burgos. A 1,5 k., La
parada han sigut obligatòria per contemplar la bellesa de tot l’entorn.
El camí ha entrat en una fageda, que quasi no hi
entra el sol, els seus rajos entre la transparència de les fulles, fa que
il·luminin les pedres fresades i la molsa per on anem passant, al costat d’un
riu, espectacular i molt tècnic, per l’aigua que hi baixa, molts l’hem fet peu
en un bon tros, per salvaguardar la integritat.
Seguim fins la petita aldea de Busnela (25
k.821) , arribem a Pedrosa de Valdeporres (31,7), trobem altra vegada la via
férrea abandonada, tenim un petit problema per agafar-la, hi ha un pont tallat.
Dos homes d’avançada edat descansaven a l’ombra de l’ensorrada antiga estació.
Un d’ells, amb ganes de xerrar, ens va
dir que el seu pare havia treballat en la construcció d’aquella
infraestructura, a principis del segle XX, per unir els ports de Santander i
Valencia en tren, i així evitar la volta marítima en vaixell. Ens indiquen una
drecera per empalmar amb el traçat, no apta per bicis.
Pugem
fins a San Martin de las Ollas (36) entre empinats carrerets. Seguim cap a
Argomedo (39), poble que hi viuen unes 20 persones, el Jordi està instal·lat a
la plaça amb la furgoneta, amb productes
de la zona, menció especial al pa de hornaza, que amb tomàquet no l’hi feia
falta vianda,
Després
de Soncillo (41,9) gaudim d’un preciós corriol que ens deixarà a Hoz de Arreba (48,4). A Landraves (51), deixem la carretera per
entrar a un sender herbós fins Consortes (53 k. 5 ha
Seguim el riu Trifon fins San Miguel de
Cornezuelo (54,5) i per un sender GR-85
a Cidad de Ebro (56,1).
Tots aquests pobles formen part de l’extensa
comarca de les Merindades, i que el suposat ferrocarril els unia. La majoria de
camins han coincidit amb la via.
Ja entrem de ple al Cañón del Rio Ebro, pel GR-85.
Agafem el desvio al costat mateix de la llera del riu, fins arribar a el Alto
de los Tornos, hem de carregar la bici a
coll i baixar per una ziga-zaga pedregosa, amb el riu sota d’un espectacular
penya-segat fins arribar a Tudanca (61), on ens espera l’avituallament sota
l’ombra, en un prat al costat del riu. Ens hem esbargit sota l’ombra d’uns oms. Ja relaxats hem
seguit fins a Tudilleja (62,7), Quintanilla-Colina (64,7) i Pesquera (70). Un
rètol no gaire ortodox a l’entrada del petit poble diu : “Pesquera, donde el Ebro se abre paso entre las rocas”
Comencem aquí una de les zones mes increïbles
del viatge, un sender entre bardisses, matolls, joncs, canya xiula i
margall, al costat mateix del Ebre,
arran de l’aigua, durant uns 4 kms. ¡¡espectacular!! , em gaudit com a
nens, fins arribar a una central
hidroelèctrica, per pista al costat del
riu anem fins a Escalada (81,10k. 37 hab.)
Ens allotgem en una casa rural modesta, “La casa
de Lolo y Vicent” però autentica i pintoresca de la zona.
Sopem a Quintanilla, a un quilòmetre, restaurant La Encina, el
plat estrella ha sigut els callos amb cigrons, la resta normal, molt casero.
Dia
19/5/2014
3ª
etapa .- ESCALADA – BURGOS
Estem al tercer dia de la travessa i si tenim
que fer una valoració, es que s’han superat totes les expectatives, tan com
espectacularitat, traçat i sobre tot per les gratificants sensacions de pedalar
sobre aquests terrenys tan feréstecs i desconeguts
Després d’un lleuger esmorzar, emprenem camí per
l’altre costat del riu Ebro, passem per Quintanilla (1,7) , entrem a la
carretera N-623 fins a Valdelateja (5,4). Comença aquí un sender de forta
pujada, pedregós, impracticable, amb bici a coll, per salvar un penya-segat
vertical de 250 m. de desnivell en menys d’un quilòmetre, fins arribar a una
zona de boscos i matolls en una constant pujada o fals pla.
Trobem el pintoresc poblet de Nocedo (12,8k.10
hab.1.040 alt) col·locat entre “penyascos”
com en un pessebre. En descens entrem al Valle de Sedano. Fem parada a
Sedano (20) ens espera el Jordi amb la taula parada. Per una carretereta de
tercer ordre, comencem a pujar, al km.26,2 entrem per un camí entre boscos
i tot seguit continuem per amples camps
de cultiu fins arribar a Masa (33,3).
Quintanilla Sobresierra (40,8) es el pròxim
poble. Pedalem fins a Gredilla (52,5), ja fa calor, unifiquem el grup, tenim
necessitat de fer la cervesa o coca cola,
abordan t el bar del poble.
A
continuació passem per un petit congost, seguit d’una reconfortant i ràpida
baixada, fins a Peñahoradada (56,6), on trobem altra vegada la via del tren
abandonada, que l’agafem davant de l’estació ensorrada, la volem seguir però es
impossible. Hem d’anar per camins
agrícoles que la van vorejant, quedant embarrancats al trobar un riu que ha
inundat el camí. Ens hem de descalçar per creuar-lo enfonsats en el fang de la
seva llera.
Passem per Vivar del Cid (68,2) poble natal del
Cid , Villatoro (75) abans d’entrar al casc urbà de Burgos, fins a la plaça de
la Catedral.
Ens hostegem al Meson del Cid, davant mateix de
la catedral. La Cristina, s’incorpora al
grup, procedent de Barcelona.
Passejada turística per la ciutat i sopar típic
burgalés, morcilla, pimientos, etc. i a dormir.
Dia
20/5/14
4ª
etapa BURGOS – BAHABON DE ESGUEVA
El dia s’ha aixecat plovisquejant, tot i
això, hem fet la foto de rigor davant la
catedral i s’ha sortit del casc urbà. Hem trobat altra vegada la via verda de
Santander-Mediterraneo, aquí molt ben condicionada.
Passem per Mondubar de la Emparedada (11,5) i
Cojobar (13,5)on s’acaba la via i es desvia per una pista que ens portarà a
Revillarruz (16), aquí ja comencem a anar per camins secundaris entre camps de
cultiu, alguns bastant esborrats i herbosos, arribem a Hontoria de la Cantera
(23,6) on entrem a la N-234. La deixem a uns 2 kms, per entrar a un camí
asfaltat, que passa pel davant d’una curiosa zona militar habilitada per
polvorín ficat dins la roca de la
muntanya. Tot seguit ens trobem una zona de trialeres entre matolls i això ens
anima una mica. Estavem cansats de tanta monotonia..
Anem tots en grup planejant fins a Torrecilla
del Monte (39,6)seguim fins a Lerma (53). Ja tenim gana i en una zona de gespa
al costat d’un riuet i sota els arbres, hem plantant el campament de
l’avituallament. Aquesta ciutat val la pena visitar-la i així ho hem fet,
pujant al centre on hi ha el majestuós Palau Episcopal, ara Parador.
Continuem la marxa, trobem Quintanilla de la
Mata (58), Fontioso (65) Pineda de Transmonte (71,7), seguim fins arribar a
l’estació abandonada de Bahabon de Esgueva,
bastant lluny del poble. Hi arribem per una carretera intransitada.
Ens rep la Sra.Consuelo i la seva mare,
propietaris de la impecable casa rural “Valle de Esgueva”, A la primera vista,
al veure’ns arribar, ha quedat sorpresa, no se si gratament, em sembla que
esperava veure un personal de 18/20, i s’ha trobat amb un grup de semi jubilates.
L’atenció es exquisida. Ens ha sorprès amb un
sopar casolà de primera: truita de patata, galtes de vedella, pa de “hogaza”,
vi i postres de la terra.
El Miguel, a part de rostar la cassola, s’ha
cruspit sis plats o més, de galtes, que
hem sabut estaven condimentades amb xocolata entre altres ingredients.
Tips i contents a dormir
5ª etapa.- BAHABON DE ESGUEVA -
MADERUELO
Ens llevem i està plovent a “bots i barrals”,
això no impedeix que la Sra.Consuelo ens prepari un suculent esmorzar, Treiem
el cap per la finestra i continua, ens trobem indecisos per iniciar la sortida.
A la fi som 4 els que marxem sota la
pluja. Protegits de capel.les hem començat a pedalar, el terra està mullat però
es pot anar ciclant, va plovisquejant,
tenim la sort que al quart d’hora ha parat. Anem seguint el track
projectat, arribem a Santibañez de Esgueva (6,6),
Entrem en un camí argilós i cada vegada estem més enganxats,
fins trobar una petita rampa on hem quedat clavats al fang, n’hem sortit com
hem pogut, estant de sort que el terreny ha canviat aviat, entrant en una zona
asfaltada,que ha anat be per netejar les bicis amb el remull de l’aigua
acumulada a l’asfalt.
Km. 14,4, deixem l’asfalt i entrem en un bosc,
on fem uns 2 kms de trialeres ciclables i de pujada, molt divertides, quan ens
troba el Jordi Miret que venia a tota màquina al nostre darrere.
Passem per Quintanilla del Pidio (17,5), entrem
a una zona de boscos. Seguim endavant.
Creuem l’autovia i arribem a
Aranda de Duero (29,2), on ens hem reconfortat amb xurros al bar de la plaça major.
Ha sigut dificultós sortir de la ciutat, per la
gran quantitat d’obres. Ens hem desviat del track, per poder seguir. Al fi
sortim del casc urbà ifem el tram mes lleig del viatge, fins arribar a Milagros
(43,3), doncs tots els voltants estàvem plens de runes i escombraries .Ens
trobem al Llorenç, Miquel i Jordi Matias, que havien sortit mes tard.
Milagros.- Ens esperaven l’Albert y Josep Maria
Farré, que havien canviat els papers amb
el Jordi Miret i feien ells l’assistència amb la furgoneta, per cert que
l’avituallament se l’han currat molt bé!.
Per una carretera de tercer ordre i molt
relaxant, s’ha arribat a Montejo de la Vega (49) Entrem al Espacio Natural de
Hoces del Rio Riaza, per un camí al costat del riu, entre un congost espectacular, però hem de grimpar
per un sender pedregós i baixar-lo amb la bici a coll, des de dalt es veu el
Convento de Castroboda al fons de la vall. Ja som baix i seguim per un camí que
ens porta a les comportes del embassament de Linares del Arroyo (59,4).
Després de salvar una pesada pujada, seguim
vorejant l’embassament, arran d’aigua durant uns 7 kms, fins arribar a un llarg
pont que en durà a Maderuelo (74,3), poble totalment murallat dalt d’un turó i
fantasmagòric , ja que no s´hi veu ni un ànima, amb cases d’origen medieval,
com la que ens hem hostejat: autèntica i preciosa. “Casa Rural La Botica”
Com que no hi ha res al poble, ens hem desplaçat
baix del embassament, on hi havia l’únic lloc per poder sopar.
Dia 22/5/14
6ª etapa MADERUELO – SOMOSIERRA
Estem de mala sort, torna a ploure. Com que el
lloc d’esmorzar està a baix del poble, anem fent temps, però segueix plovent.
Sortim per carretera i sembla que va parant,
passem per Andealengua de Santa Maria (7,7). Ja estem a la provincia de
Segovia, anem per pistes entre camps sembrats. Creuem Corral de Ayllón (1,5),
Ribota (19).
Entrem a una zona de boscos on el camí està
perdut, però continuem el track entre matolls i camps llaurats fins trobar el
camí principal, després carretera.
Arribem tot plovent a Riaza (35,5k, 1.187 m.), bastant xops.
Ens aixopluguem en una bar, on dinem els 4 que
volem seguir, els altres han marxat amb la furgo.
Comença aquí l’ascens al port de Somosierra,
anem pujant plovent i moments diluviant,
per una espectacular pista entre avets , trobem manades de senglars negres i
cabirols que creuen al nostre davant.
Estem pujant la Sierra de Cebollera, que no
s’acaba mai. Arribem fins a 1.858 m, planegem una mica i fem un descens
vertiginós fins arribar al Puerto de Somosierra (1.443 m).
Ha valgut la pena mullar-se, l’ascens a la
Sierra de Cebollera, es fantàstic!
Estem al Hotel Puerto, en moltes precàries
condicions, Habitacions descuidades, matalassos de goma-espuma, somiers donats,
llum fosca, condicions que no ens
impedit reconciliar el son. Del sopar sense comentaris.
Dia 23/5/2014
7ª etapa.- SOMOSIERRA – MIRAFLORES
Fa un dia infernal al Puerto de Somosierra,
boira, vent, aiguaneu .
Com ja es el penúltim dia l’etapa pinta molt be,
ja que esperem carenar tota la Serra de Guadarrama. Ens hem equipat d’hivern
rigorós per atrevir-nos a lluitar contra les inclemències, bosses
d’escombraries, plàstics i tos els artefactes possibles per combatre .
Hem
començat l’ascens, amb una forta rampa, per situar-nos a 1.650 metres d’altitud
Tres companys han abandonat i tornat enrere. Ha estat una intel·ligent decisió,
ja que cada vegada el temps es posava pitjor. Primerament pedregant, després nevant i
la temperatura a 0º. Hem arribat a l’inici de la Cuerda de los LLanos, que és
una pista tallafocs, que segueix la carena. Ja portem 10 interminables
quilòmetres i no podem seguir amb aquestes extremes condicions, xops i gelats.
Estem a quasi 2.000 metres d’altitud i hem hagut
de recapacitar, mirar el GPS per si havia sortida i perdre altura, doncs
faltava uns 25 kms pedalant a la mateixa altura i només ens quedaven dos
opcions: una al Puerto de la Acebeda a 1 km i l’altra al Puerto de la Peña
Quemada a 4 kms. Mentre estàvem deliberant la sortida millor,ens adonem en mig
de la tempesta, que faltava el Miguel, llavor vam entrar en estat de pànic. No
sabíem cap on tirar, però el veiem aparèixer entre les tenebres, amb pantaló
curt i deficientment abrigat, però amb la rialla a la boca.
Hem optat per la primera, iniciant el descens de
5 kms i perdre 450 metres d’altura, on ja veiem el sol i el poblet de La
Acebeda
En l’únic i petit bar ens hem reconfortat, amb
un caldo calent i esmorzar de xoriço i formatge.
Hem seguit per carretera, fins trobar el track a
Loyola (35), on ens esperaven els intel·ligents que han tirat enrere i que ens
han fet l’avituallament a l’entrada del poble.
Som quatre els que seguim el track i volem acabar l’etapa. Sortim vorejant
l’embassament de La Pinilla, per arribar a Canencia (47), on hem començat la
pujada al pintoresc port del mateix nom per carretera i descens fins a
Miraflores de la Sierra (76,5)
És un poble de segones residències de la gent de
Madrid. Hi ha ambient de gent de cap de setmana i l’hotel que ens hem hostejat
té una gran gastronomia, que hem aprofitat. Hotel La Muñequilla.
El sopar servit en un menjador, amb estovalles
brodades. El titular de la carta:
“ bienvenidos, les invitamos a probar los guisos tradicionales de
nuestras abuelas, condimentados con mucha dedicación, una pizca de cariño
y una “mijita” de
innovación”.
-
Migas de pastor con huevo frito,uvas y pimientos,
-
Potaje de garbanzos con bacalao y espinacas,
-
Carnes de la Sierra,
-
Guisadillos.
23-5-14
8ª etapa MIRAFLORES DE LA SIERRA-MADRID
Per fi avui fa un dia esplèndid i llueix el sol.
És l’últim dia i estem molt animats, ja
que el perfil es en descens constant fins acabar
Sortim per uns camins secundaris, amb alguna
trialera pel mig.Passem per Soto del Real (11)
Entrem a una gran finca vallada, propietat de la
Comunidad de Madrid “Dehesa del Navalvillar”, on hi ha una torre de guaita, que
es veu la ciutat de Madrid a l’horitzó, anem tots en grup i molt ràpids, fins
arribar a Colmenar Viejo (23), on ens hem incorporat al carril bici, paral·lel a la M-607, que ens anirà portant
cap a Madrid.
A l’altura de Tres Cantos (32,5), ens ha esperat
el Jordi amb la furgo per recuperar forces.
Al quilòmetre 44,5, ens hem desviat cap un altre
carril, que segueix la M-40, passant per El Pardo (50), Puerta de Hierro (54,5)
i llac de la Casa de Campo (60,3), on hem celebrat el fi de viatge en el
Restaurant “La Bicicleta” amb una suculent caldereta d’arròs.
Després de carregar les bicis al remolc, uns hem
tornat amb avió i el Jordi Matias i Josep Maria Farré, han acompanyat al Jordi
Miret amb la furgoneta fins a Barcelona.
En resum, a pesar de les inclemències del temps,
el viatge ha sigut espectacular i l’ambient millor, no hi hagut cap incidència
important, ni física, ni mecànica, i el mes important es que ja s’ha parlat de
la pròxima aventura.
Som uns autèntics cracks, podem amb tot ...!!!.
Res ens atura!!!
Generalment vaig anotant mentalment tot el que
veig. Al fer un quadern de campanya, questes notes son les que serveixen per
simplificar i complementar els relats del viatge, trets de les informacions que
et dona el GPS
Relats que no volen ser una novel·la, sinó mes
bé, una geografia, sobre la que hem pedalat i gaudit del seu contingut.
En una novel·la, tot si val, però en la
geografia es com una ciència, on es te que plasmar la seva realitat.
Si tinc que esmentar la reflexió més important
d’aquest viatge, es l’haver conegut al Jordi Matias i al Josep Maria Farré, ara
fidels seguidors de totes les propostes.
 |
 |
| Entre sembrats burgalesos |
 Descens a la Hoz del rio Riaza |
 |
| Descens del Guadarrama a -2º grados |
 |
| Aranda de Duero |
 |
| Senderos cañón del rio Ebro |
