RIERA

RIERA

lunes, 19 de diciembre de 2022

SANT FELIU DE CODINES-OLIANA-SANT FELIU DE CODINES

Powered by Wikiloc

Es pot dir que aquesta es una ruta feta per encàrrec. L’amic Salva, lleidatà com jo, nascut a Oliana i resident a Sant Feliu de Codines, tenia un repte personal o més ben dit, una esperança, de poder unir els dos pobles que representen etapes molt significatives de la seva vida, amb bicicleta de muntanya. 

Ja feia temps que m’estava insinuant aquest desig, al veure que estàvem unint llargues distàncies per aquests mons de deu i que aquesta podria ser una mini travessa, com ell va batejar.

 Posant fil a l’agulla, més ben dit, una ratlla recta retolada sobre el mapa, que anava de San Feliu de Codines a Oliana. Va ser la primera traçada en brut, del que tenia que ser el viatge. Ara faltava buscar els camins, pistes, corriols i vies transitables en bici, més properes a aquesta ratlla.

Després de salvar entrebancs, muntanyes, rius, ciutats, s´han enllaçat virtualment un track, que es te que provar si es ciclable. 

Van reflexionar en que es te que tornar, doncs n’hem fabricat un altre a la inversa i per contrades diferents.

 Estem acabant la tardo i d’entrada a l’hivern, no podem esperar a fer l’aventura, la climatologia de la zona es severa i no volem patir de fred.   En aquesta ocasió som 7 els que assumim el repte:



PRIMERA ETAPA.- SANT FELIU DE CODINES-LA GARRIGA DE CASTELLADRAl


   
Powered by Wikiloc

El dimarts 22 de novembre, sortim del centre de sant Feliu en direcció al paratge del Pi Solitari, davant el Cim d’Àguiles. Seguim pel camí del Perer, passem pel davant de la masia, fins entrar a la carretera. On ens tenim que desabrigar, per la suor va aflorar per pujada que acabàvem de fer.

La seguim uns metres, per anar a la nostra esquerra en un sender, que ens durà a Les Clotes. Seguim per un camí estret fins la masia de les Ferreries, a l’altre costat de la carretera, que ens portarà fins Sant Quirze de Safaja.

Creuem el poble. Sortinm davant les instal·lacions del club El Roure. Anem per pista que ens converteix en corriol, paral·lel a la carretera, fins arribar a Castelltersol.

Aquí ens espera el nostre amic Sebas, que ens acompanyarà i guiarà per uns terrenys que coneix molt bé. Això si, després de fer un bon esmorzar.

Engeguem tot pujant per una pista  fins al collet de Sant Fruitós. Estem al Serrat dels Garrics, comencem a baixar per una pista obaga,  entre boscos a la nostra esquerra i camps sembrats a la nostra dreta. La gran masia de La Ginebreda, ens contempla al nostre pas pel seu davant.

 Mes endavant el camí va paral·lel a la carretera. Ens endinsem per uns espessos boscos, fins trobar uns espectacular corriol,  que ressegueix el marge del Torrent de la Fàbrega, alguns trams sobre roca. Passem pel davant del salt del Candeler, abans d’arribar a Moià.

Continuem un petit tram per carretera, fins la hípica  El Serrat, on un divertit corriol, ens guiarà altra vegada a la carretera. Fets uns metres, comença una llarga i divertida baixada entre pins, creuem el recinte del Centre La Ruca. Seguim el descens, passem davant la casa rural Mas Ribatallada. Fins acabar al riu-Sec, sota la autovia C-25.

El nostre amic Sebas ens deixa, després de guiar-nos per aquests esplèndids paratges.

Aquí comença el tram més dur, tenim que afrontar rampes del 20%, per arribar dalt l’ermita de la Mare de Deu de Fucimanya. Tot seguit creuem el Mas de Sant Martí, on les panoràmiques son impressionants, encara que el pagès ha sigut reciten a que féssim fotos.

Un plaent descens ens deixarà al centre de Sallent, on hem fet parada i fonda per dinar.

La sortida del poble no ha sigut tant plaent, la rampa de sortida s’ha fet notar i més al veure un rètol indicador que indicava “camí de La Costa Gran”.  Passem davant el nucli de Cellés de la Serra.

Fem cim al Turó dels Cellers. Seguim,  passem pel davant de la Torre de Castellnou. Aquí comença una part molt divertida en la que enllacem varis camins molt poc fresats, pedregosos, entre molta vegetació, que hem anat salvat, algú d’anada i tornada, per trobar aparells perduts per les sacsejades. Arribem a la carretera que ens conduirà a la extraordinària Masia-hotel, La Garriga de Castelladral, edifici del segle XV, d’esplèndides instal·lacions, situat en un entorn privilegiat i vistes panoràmiques, del que hem gaudit, tant de l’estància, com de la bona gastronomia.

Etapa molt complerta, a la que no hi ha faltat res, pels que ens agrada les sensacions sobre la bici.

 SEGONA ETAPA.- LA GARRIGA DE CASTELLADRAL - OLIANA

Powered by Wikiloc
Ens hem llevat a la sortida del sol, que ha significat un espectacle de color a tot l’horitzó, amb la silueta de les muntanyes de Montserrat com a teló de fons, quedant una imatge visual, difícil de captar per cap objectiu fotogràfic, si no es amb la retenció visual de cadascú.
 
   Amb aquest panorama al davant, hem esmorzat de 10, equiparat a la categoria del establiment.

 L’ambient fresc del matí, ens ha fet alleugerir la preparació de les màquines i la sortida, que l’hem començat per uns camins llenyaters de baixada, fins la Masia de Cal Riols. Anem per una pista entre boscos, fins El Palà de Torroella, antiga colònia tèxtil. Creuem el pont, sobre el riu Cardener.

 Seguim per la pista “Camí de la Sal” anant pujant. Passem pel davant de les masies de La Fabrega, Cal Saubeta i la Masia L’Obac. Arribem a al carena de la Serra de Treserres, amb Cardona als nostres peus. La panoràmica de la ciutat, amb el seu castell sobresortint i la muntanya de Sal al clostat, es espectacular.
 
Un llarg descens ens ha portat al barri de la Coromina i a la Colonia Aramburu, trobant la carretera barrada. Ens hem orientat per altres indrets i entrar al nucli urbà de Cardona. (Nota: de tornar a fer la ruta, canviaríem aquest tram i l’orientació, passant pel peu de la Muntanya de Sal).

 Entrant a la ciutat, hem seguit pel carrer Nou, fins el seu final. Entrem aquí a un corriol que ens porta ha rodejar la Torre del Botxí . 

Una ampla pista, ens deixarà a la carretera, al costat de la llera del Riu Cardener. Després d’un quilòmetre i mig d’asfalt, el deixarem, per entrar a un camí que ens porta a la Casa Nova de la Llum. Anem seguint el curs del riu. Passem davant les masies de Garrigó i El Camp dels Capellans. 

La pista va empitjorant, amb rampes pedregoses i poc transitada, anant per una zona que va ser devastada per incendis de fa anys, però amb moltes portes pel bestiar. Arribem al mas del Molí del Canet, explotació agrària, on som rebuts pel seu propietari. Que ens obre amablement la porta de pas.
 Estem anant per un GR que creua un prat ple de vedells pasturant. Al acabar l’esplanada, ens fiquem en un preciós corriol arran de l’aigua del riu, ciclable quasi en la seva totalitat, menys la part final, que tenim que arrastrar la bici, per arribar a la masia del Molí Vell de Xixons. Sense deixar el GR, per una fresada pista, arribem al Pantà de Sant Ponç. L’anem vorejant fins la seva cua. Deixarem aquest pintoresc tram, per endinsar-nos a un feixuc corriol de pujada,(ja conegut, d’altres ocasions) on els primer metres son una mica durs, pel mal estat del terreny. Al final es bifurca cap un bon camí, de còdols compactats, però antipàtic de pujar pel seu constant desnivell, sense cap corba al davant. Es fa interminable.

Una vega dalt, ja tenim Solsona a la vista. Creuem la ciutat, on amb dificultats trobem un lloc per mig dinar, resulta que tenen costum de tancar els dimecres. Les nostres amigues del Crisami, també feien festa.

 La sortida, es pel bucòlic camí que ens durà al Parc de la Mare de Deu de la Font. Aquí canviem el rumb 180º, entrem a una esplanada, per amples pistes entre camps de conreu, Creuem varies explotacions agrícoles, fins arribar a la petita carretera LV-4011, davant de la masia de l’Alzina del Pla de Cirera. Seguim per l’asfalt. Passem pel nucli de l’Hostal de Cirera. El descens es ràpid i preciós fins arribar a la masia de la Mossella, on entrem a un fantàstic camí, que ens portarà, entre boscos d’alzines i pinars, al Pla dels Roures i tot seguit al pont del Molí de Querol. On agafem la carretera principal C-26, per seguir-la fins Ogern.
 
Entrem a la llera de la Ribera Salada. L’anem vorejant per un camí en desús, fins arribar al circuit de motocròs de Bassella i confluència amb el Pantà de Rialb, que també l’anem resseguint, fins el punt que creua el Riu Segre per anar a Nucarga. Seguim per pista asfaltada fins Tragó. Creuem altra vegada el riu per la Palanca i arribar a Oliana, entre els plans de l’horta.

 També etapa molt diversificada i a la vegada dura, en la seva part central de Solsona, però distreta. 

Oliana era la fita del amic Salva. Havent vist realitzat el seu repte o somni, d’arribar-hi en btt, al seu poble natal. No sé si eufòric, però ens ha regalat una visita turística nocturna, per tots els indrets significatius del casc urbà. 

 TERCERA ETAPA.-OLIANA - SURIA


   
Powered by Wikiloc

El matí es fresc i la humitat d’estar al costat del riu es fa notar. Hem d’emprar material d’hivern.

 La sortida, es desfent els últims quilòmetres d’ahir. Passant pel motocròs de Bassella, fins el pont que creua la Ribera Salada i arribar a Altés. Una forta rampa ens portà al seu fotogènic cementiri i davant l’església de Sant Pere. On ens recreem immortalitzant el lloc als nostres mòbils.
 
 El que començà per un camí, es converteix en un dificultós corriol de pujada, amb entrebancs pedregosos, tenint que fer “arrastrabici” fins arribar al pla i poder pedalar per un llarg sender, perjudicat pels incendis. (crec que els primers 200 metres, més feixucs, la propera vegada els farem per pista paral·lela, vista ara sobre el mapa).

 Entrem a una pista en sentit descendent, fins la llera de la Ribera Salada. Tenim dificultats en travessar, per la quantitat d’aigua que porta. Ja estàvem preparats per remullar-nos, quan veiem el Pont d’Ogern(segle VII) a poca distància. Un corriolet ens hi ha portat i creuat el riu. Fem un petit tram de carretera, per endinsar-nos altra vegada cap a la llera del riu. 
Ara no hi ha pont. Tenim que passar muntats sobre la màquina. Els més habilidosos s’han mullat menys, els altres han quedat frescos de peus.

 La pista per on anem circulant al costat del riu, es de “gimcana”, al anar sortejant els grans tolls d’aigua de la pluja d’ahir. Entrem a una esplèndida zona boscosa entre alzines. A la nostra dreta dalt d’un turó queda el nucli de Ceuró. 

Seguim per un camí molt obac. Passem sota la gran masia del Ginestar, per arribar al Pont de Trota. Iniciem aquí una llarga i fatigosa pujada fins al Coll de la Foradada, però no exempta d’espectacularitat pels seus entorns. 

Iniciem una relaxada baixada per una pista, entre camps de correu i boscos. Tot i abans d’arribar a Clarà, passem per la masia de l’Alzerà. Anem un petit tram, per una carretereta, que la deixem, per entrar, tot baixant, a un sender pedregós, que creua la carretera i segueix, fins trobar un camí de carro, que ens porta a la masia de La Creu. Seguim fins creuar la carretera C-451. Anem fins la Caseta i Basses de Brics. Pel camí de l’Alzina arribem al seu embassament, que el creuem sobre la seva pressa. No tenim altre remei que entrar en un angost i curt corriol, per canviar de rasant i anar a trobar el camí. Seguim les senyals del GR, que ens porta a superar una forta pendent entre garrics i camps llaurats, per arribar al mas de Can Calonge. Molts dels camins en aquesta petita zona, estan perduts per l’afany de guanyar terreny de cultiu i esborrar-los del mapa. Tenim que anar replantejant sobre la marxa. Tasca que ens ha ajudat un vailet de Can Calonge, orientant-nos com teníem que arribar a El Miracle: anant per una pista asfaltada fins la carretera principal i seguint-la ens hi portarà.

 Ens hem guanyat un bon dinar, però el restaurant del lloc es el dia de descans. Al veure’ns la cara i suplicant una mica, ens han preparat un piscolabis, que ens ha refet de la nostra ansietat. 

La sortida ha sigut una mica traumàtica, no hi havia manera d’orientar-nos, per sortir del recinte i també un petit incident, amb caiguda, ens ha descol·locat. 

Per fi i després d’anar a buscar el track, una mica més endavant, s’ha pogut seguir el bon rumb. 

Anem per una esplèndida pista entre pins i roures. Creuem les instal·lacions de la Residència Infantil de La Carral. Un indicador ens diu que estem al Camí Ral, que conduirà fins les immediacions de Su. 

Seguim per carretera un quilòmetre, per entrar a la pista que ens porta a la masia de La Pobla i a la Creu de les Llaceres. Entrem a la Serra de les Garrigues que la anem carenant, fins iniciar el descens fins a Valls de Torruella. 

Després de creuar el petit nucli urbà i la carretera, iniciem una pujada suau enllaçant una sèrie de camins que en duran al barri de Can Trist de Suria i arribar al centre de la ciutat.

 L’allotjament molt singular, tot automàtic. Tenint dificultats pràctiques per poder allotjar les bicicletes. Le tecnologia no tenia previst aquest tipus d’hostes. Després de l’enrenou un bon sopar ho arregla tot.

QUARTA ETAPA.- SURIA - SANT FELIU DE CODINES

 
Powered by Wikiloc

Un bon i mesurat esmorzar, ens ha donat energia per començar l’etapa d’avui.
 
 Creuem el pont sobre el riu Cardener, per encarar el Camí de la Sal, que passa pel Castellet i travessa el Polígon Industrial de la Pobla. Passem a l’altre costat del riu. Entrem a la carretera principal davant de Cal Gall, la seguim fins el Polígon de Can Cortés i les cases del nucli de la seva antiga colònia. Anem per pistes, que van planejant sobre extensions agrícoles i algun bosc, fins arribar a Santpedor. Creuem el seu casc urbà. 

Seguim amb els mateixos entorns, fins trobar l’autovia C-16 i el Polígon Industrial La Serreta. Un agradable descens, entre camps i alguna cabana de pedra seca, ens deixa al pont Vell de Navarcles, sobre el riu Llobregat. Aquí fem parada i fonda per reposar forces, en el carismàtic establiment de l’Abadia 

Després de creuar el pont medieval, entrem en un corriol que surt al casc urbà de Navarcles, sortim per la seva part nord. Els GPS, ens marquen que s’inicia el que seria una llarga i constant pujada. La masia Solervicenç, es el punt de partida amb les primeres rampes. Anem carenat per la Serra dels Alous i el Serrat del Vintró, pedalant entre espessos boscos i amb algunes vistes panoràmiques. Sempre en sentit ascendent, enllacem amb el Serrat del Feliu. Passem davant de la masia de Musarra i la seva església de Sant Pere, per arribar al turó de Lligabosses.

 Entrem a una carretereta, amb un sensible descens. La deixem aviat, per entrar a un camí, barrat per una cadena, girant 180º a l’esquerra. De seguida, es converteix amb un espectacular corriol d’un quilòmetre i mig, que ens deixa a la llera del Torrent de l’Om. Una llarga i pesada pujada per una ampla pista, ens deixarà als peus de Granera. Tenim que fer un refrigeri per recompensar el dur esforç de la pujada. 

Un lleuger descens, ens porta al torrent de l’Ossol. Tornem a iniciar pujada fins la masia de Salomó, a la nostra esquerra. Sempre entre tupits boscos de pi, alzines i roures. Entrem a la Carena del Coll d’Ases. La seguim per pista asfaltada, fins el Coll de Bardissars. Deixem l’asfalt. (Un del grup ha passat de llarg i ha fet cap a Castelltersol. Hem fet intents, però no l’hem localitzat). 

 El camí que entrem es pedregós i baixant. Després de passar pel Serrat de les Pedres, arribem al Collet de Matafaluga i tot seguit a la Masia de l’era de les Cases.

 Aquí els camins son molt poc fresats i de poc us, creuant camps erms i sense cultivar. Entrem a un possible corriol, però el trobem barrat per la bardissa i troncs caiguts. Hem reculat i donat un gran rodeig per acabar l’etapa.

 Després d’analitzar, tranquil·lament sobre el mapa, s’ha rectificat l’errada, que eren uns 100 metres per arribar al punt bo.

 A partir d’aquí, el relat es virtual i rectificat, a falta de fer-lo sobre el terreny. 
 El descens comença a ser pronunciat, es passa pel collet dels Termes, del Berenguer i dels Obanells, per entrar al nucli urbà de Sant Feliu. 

Objectiu complert en escreix. Havent resultat una travessa molt complerta, en tots els aspectes. Hem passat per indrets molt propers i que habitualment no hi anem. En especial camins en desús, poc fressats, que es van perdent i que d’alguna manera intentem fer reviure. 

Ara, un altre repte, es resseguir la traçada en sentit invers. Que curiosament es veuen les coses diferents. Com si fos una nova ruta a experimentar. Aqui queda .... !! Novembre 2.022

No hay comentarios:

Publicar un comentario