BARCELONA - GIRONA - LLEIDA - TARRAGONA - BARCELONA

Ruta inèdita feta en 7 dies, el mes de maig de 2021, i 4 dies el mes d'octubre, per pistes, camins i senders, en el que hem unit les quatre capitals de provincia de Catalunya
A Wikiloc estan detallades les estapes, per separat.

Etapes: Sortida de BARCELONA, Santa Maria de Palautordera, Girona, Rupit, Santa Maria de Merlès, Solsona, Artesa de Segre, LLEIDA, Ulldemolins, Montbrio del Camp, L'Arbós i BARCELONA

Realitzada amb els amics: Albert Jorba, Bernat Laviña, Conrad Blanch, Sebas Vilarasau, Salva Augé, Joan Cano, Joan Palou, Ramón Bramona, Xavier Burjachs, Vicens Lliso, JosepM.Farré, Jordi Matias, Paco Zapata, Alex Arcones el que suscriu, amb el recolsament de Jordi Miret.

Em sembla que ja quasi no queda terreny que trepitjar, per les nostres contrades, després de fer “La Perimetral”, “La Transversal “ i “Quatre Províncies”, algunes d’elles obligades per les restriccions de mobilitat i limitacions, de les excepcionals circumstàncies.

Ara ens ha tocat completar la segona part, de la travessa que vam començar a la primavera, fent el tram de Lleida-Tarragona-Barcelona.

Seguint la mateixa filosofia , de resseguir aquells raconets i indrets que no coneixem. Unint-los en traçades sobre camins i senders, que aportin tots aqusts al·licients de ser atractius per pedalar: perduts, ancestrals, pedregosos, herbosos, feréstecs, també algun cimentat o asfaltat, evitant nuclis urbans i carreteres.

Com deia un professor de geografia que vaig tenir: “per conèixer el terreny, es te que espardenyar”, en el nostre cas, pedalar.

Tenim un petit país,  meravellós, que reuneix totes aquestes circumstàncies i ho tenim que aprofitar.

Amb tot aquest prefaci, el resum i l’objectiu es:

FER UNA TRAVESSA BTT EN ESTAT PUR !!

ETAPA LLEIDA - ULLDEMOLINS

Després de la prèvia carregada de bicis i equipatges, dos dies abans. Ens trobem, com sempre, amb puntualitat britànica, ales 7,30, a l’Estació de Sants, per agafar l’AVE fins a Lleida.

A les 9 arribem. El Jordi ja tenia fet el desplegament de bicis. Muntatge, fotos de rigor, posada a punt de GPS i màquines.

Tir de sortida neutralitzada, amb cares somrients i d’alegria (la meva no, decebuda, al veure tres ratlles de bateria, de les 10. No hi ha marxa enrere, motor apagat i “a tirar del burro”)

El grup feia goig, anat resseguint el Riu Segre, al costat de  l’aigua i la Seu de Lleida expectant al fons.

Deixem el riu i entrem de ple a l’horta, amb camps de fruiters, no sense la bronca infundada d’un pagès, que no vol que passem per la seva finca.

Després de passar pel Tossal del Pedró (8,5), entrem als plans de secà, passant pel davant de l’històric Aeròdrom d’Alfés (11,2), que al anar tan estirats, no ha parat ningú,.

Entrem a un divertit corriol d’un quilòmetre, entre l’únic bosc de la zona, que va servir d’aperitiu dels 5 kms, que ens esperaven, també de corriols oberts, amb alguns entrebancs, per creuar el riu Set, entre maleses, que ens portaran a les portes de ASPA (22,7), amb el seu imponent castell al davant.

 Aquí vam tenir la primera avaria mecànica, trencada de cadena, del que subscriu. Va funcionar la eficiència de l’assistència, per poder continuar.

Per una zona de camins perduts, entre oliveres, de puja-baixa, anem enllaçant pistes i corriols. El paisatge es típic garriguenc . Fem ascensió sostinguda a la Serra Fosca, sempre dins la mateixa tònica, fins arribar als peus de la Presa d’Albagés, immensa al nostre davant (37’6). Seguim baixant entre trialeres per terrens de secà i plantacions d’ametllers, fins trobar la furgoneta (km.40), amb el Jordi i un eixam de mosques, que tot i molestar, ens van deixar fer l’avitualla.

Aquí al “burro” se l’hi han acabat les forces i les ratlles de la bici. M’ha tocat desplegar el campament i acompanyar al Jordi fins al acabament de l’etapa.

A partí d’aquí el relat es virtual i fet sobre el mapa i escoltant les vicissituds dels que ho van fer, amb la incidència remarcable del trencament de cadena del Salva , que s’ha volgut afegir a pagar el cava.

Seguint tota la vall de la Sisquella, s’arriba als voltants de JUNCOSA (52) I al Coll del Duc.

En sentit ascendent, enllaçant pistes i camins entre camps de conreu, arribarem a la carretera  (65). On uns han decidit seguir-la i els altres han anat fins al Coll de les Vinyases (68) i fer el descens per el corriol pedregós de  la Serra  de la Llena, amb ULLDEMOLINS als peus, on s´hi arribat després de 72,1 quilòmetres.

Ens allotgem a la Fonda Toldrà

ETAPA ULLDEMOLINS - MONTBRIO DEL CAMP

El matí es fresc, humit i la boira va  rondejant al peu del Montsant.

Sortim del poble en un petit descens, per començar a pujar les primeres estribacions de la serra, arribant als peus de l’Ermita de Santa Magdalena (4). Seguim planejant entre boscos fins el Collet Roig, prop de Albarca (7,5). On podem veure l’altra vessant i vistes panoràmiques sobre la gran fondalada. Aprofitant el gran i majestuós decorat, per immortalitzar la foto del grup.

Comença aquí, la zona més espectacular de la travessa, el creuar els cingles fins l’Ermita de Sant Joan del Codolar (11). Els mòbils han tret fum, retratant la majestuositat del tram  dels quasi 3,5 km que hem fet.

Una vegada reunits davant l’ermita, amb l’ermitana inclosa, hem iniciat el descens, passant de llarg per Sant Joan Petit (11,8) i arribar a CORNUDELLA DEL MONTSANT (15).

Resseguim una part del Pantà de Siurana, per enfilar-nos a una pista asfaltada, de desnivells considerables, fins arribar al Serrat dels Colls (20).

El descens es vertiginós per pistes pissarroses, típiques del Priorat. A la fondalada creuem el riu Arbolí, davant el Molí del Racó.

Anem pujant entre un espès bosc, fins trobar un dels camins ancestrals, que va de Reus a Cornudella, ara convertit amb corriol i conservant petits empedrats originals.

Sortim a la carretera, que ens porta al Coll de l’Alforja (25), on trobem la taula parada per reposar forces.

Seguim per un esplèndida pista i espectaculars vistes, fins arribar a la Mare de Deu de Puigcerver (31,3). Iniciem el descens, passem pel Collet dels Feixos (35,3), entre un bosc de molins eòlics i passar pel Coll de la Teixeta (38). Entrem aquí a un camí poc fressat, que es converteix en un divertit corriol fins al Coll Negre i la carretera (42,7).

Aquí el track virtual, s’endinsa dins les Pedreres de Foment uns 500 metres i segueix per un camí cap el bosc. Nosaltres fidels sempre al track, entrem com una exhalació al recinte prohibit, segons un cartell a l’entrada. Quan ja estàvem enfilant el camí, dos vehicles a tot drap i amb les botzines tipo sirena, ens barren el pas. !Alto, no pueden pasar, està prohibido !, sense espantar-nos, dialoguem inicialment, parlem alt després, ara ja cridem, ja discutim i si no marxem ...... Donem mitja volta amb la cua entre cames, per on havíem vingut i sortim del recinte.

Reunió, algú més exaltat que altres. Replanifiquem la ruta i el servei de navegació del grup, va trobar la sortida, al segon intent, per una pista que ens va posar de nou dins el track.

Passem per DESSAIGÜES (48). Seguim cap el Pantà de Riudecanyes, quasi buit. El voregem per arribar a RIUDECANYES (52).

Hem sortit del poble per un simpàtic corriol de passeig, que no teníem  previst, fins una pista agrícola entre avellaners , que ens ha  dut directe al majestuós Hotel de les Termes de Montbrió (58).

Avui, tarda de banys i relaxació, per mitigar l’esforç del día.

ETAPA MONTBRIO DEL CAMP - L'ARBOS

Ben relaxats, ens preparem per l’etapa d’avui.

He de remarcar que ha sigut la mes dificultosa de confeccionar, en els 27 primers quilòmetres, es tenien que salvar i creuar 9 carreteres, 3 autovies, 2 autopistes, 2 vies de tren, 4 rius-rieres i 4 polígons industrials, que miraculosament n’hem sortit ben parats.

Sortida pel Camí de les Vinyes, cimentat, fins VINYOLS (4,2), després de creuar la riera de l’Alforja.

Anem seguint per similars camins, entre finques agrícoles, creuant alguna carretera i ponts d’autopista fins VILA-SECA (15,5).

Creuem un polígon abandonat, salvem dos polígons més, vorejant per un corriol que ens durà a creuar el riu Francolí, per un pont.

Entrem al nucli urbà de TARRAGONA (27’8), seguim tota la Rambla, fins el balcó del Mediterrani, fent l’inevitable foto de rigor.

Refem la ruta altra vegada per la rambla, plaça Imperial Tarraco i Avinguda de Roma, fins la llera del riu, on per un llarg corriol, ens portarà al peu del Pont del Diable (Aqüeducte de Tarragona)(35). Parada i empatx de fotos.

Seguim en sentit ascendent per un corriol típic tarragoní  i pedregós, enllaçant a una pista fins la Urbanització Bonaire (38,4).

Anem alternant pistes amb algun corriol per arribar a la Urbanització Bonaigua (42,4) i tot seguit a EL CATLLAR (44,5), amb el seu imponent castell. A la sortida del poble trobem el Jordi amb les viandes preparades, que ens esperava (45,1)

Una vegada repostats, emprenem la marxa. Als 500 metres entrem en un estret corriol, entre matolls i bardisses, on hi hem deixat la pell  d’esgarrinxades i el Paco hi ha deixat el canvi,  tenint que abandonar i tornar a la furgoneta.

Seguim alternant  camins i corriols pedregosos. Passem davant el Mas d’en Planes i el Masos de Vespella. Iniciem aquí una sostinguda pujada d’uns 9 quilòmetres. El descens es per uns tècnics corriols, que ens portaran a la pista que va a BONASTRE (61,6). Fem una merescuda cervesa per emprendre l’últim tram del dia.

A la sortida, la  pista s’enfila de valent fins el quilòmetre 65,5), amb rampes que fan tremolar les cames, sobre tot als mongeters. Però compensat amb un esplèndid descens entre boscos, on el Jordi ha volgut baixar de la bici violentament, fent un bon aterratge. Curat amb la pomada-ciment d’en Farrè. Ha quedat com nou!

Passem per ALBINYANA (68,4) i LES PECES (70,5).

Aprofitem per fer algun corriol herbós en pla i situar-nos davant del Circuit Automobilístic de l’Arbornar a SANTA OLIVA (75,5) i per pista ampla ens presentem a L’ARBÓS (81,8)

Ens allotgem al Hotel Don Pelayo, en el que som molt ben rebuts per la Sra. Lourdes, que ens ha recordat els avatars, que vam passar fa dos anys, al quedar-nos sense equipatges.

ETAPA L'ARBÓS - BARCELONA

El grup s’ha vist reduït, per l’abandó del Paco, que va tornar a casa, degut l’avaria mecànica que va tenir d’ahir. Es una llàstima, sobre tot per ser el primer viatge que feia amb nosaltres.

Per no ser menys, el Conrad s’ha quedat sense pastilles de fre. Sortosament ningú tenia recanvis del seu model. El servei “d’enginyeria” ha funcionat, dirigit pel Jordi Miret, han transformat unes “Shimano” amb unes “Avid” .

La sortida es per carretera, per anar a trobar el Pantà de Foix, que el resseguim pel corriol que el voreja, fins arribar a la pista (6,5) que en sentit ascendent ens portarà al Coll de Romagosa (12,5), sobre esplèndides vistes al Parc Natural del Foix.

Entrem a la Urbanització de Daltmar (13,3). Entrem aquí, a un divertit corriol entre el bosc i en sentit descendent, que ens durà a l’entrada del Parc Natural d’Olèrdola.

Seguim una pista pel Fondo de la Vall, fins trobar l’encreuament de carreteres i rotonda a Sant Miquel d’Olèrdola (19,8)

Una forta pujada cimentada ens deixarà a la Urbanització de Can Trabal. Anem carenant per piste4s la Serra de la Llampa, fins iniciar un vertiginós descens, seguit de pujada fins a la Urbanització de Cal Mitjans (32,5).

A la sortida del nucli, entrem a un dels corriols més divertits de la travessa, d’uns 4,2 quilòmetres i seguir la pista que ens deixarà al barri de l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls, on fem l’últim avituallament (39,7).

Per carretera i seguint la riera de Begues, anem a trobar el GR-92,  que ens durà entre camins, rieres i algun corriolet a BEGUES (48,3).

Seguim entre camps i passant pel davant del Mas de les Planes, fins trobar la transitada carretera de Gavà. Tenim que fer 1,5 quilòmetres en fila índia fins deixar-la. On ens esperava l’amic Ramón Nuez, que ens ha acompanyat en el llarg descens per la Serra de Roca Galena i Coll de Can Bori, fins arribar a SANT CLIMENT DE LLOBREGAT (59). Fem l’ultima cervesa, quasi d’acomiadament del viatge.

Per carretera, pugem a l’Estret de Roques i posterior descens per corriolets i pista, fins la Colònia Güell.

Creuem el riu Llobregat, passem per SANT JOAN DESPI i anar a buscar el carril bici a SANT FELIU DE LLOBREGAT

L’Alex comença sentir que la llanta li toca al terra i ha perdut el vent de la roda. Anem inflant fins la benzinera de SANT JUST DEVERN, on els serveis d’assistència del grup han funcionat, tapant el forat i poder seguir el carril, passant per ESPLUGUES DE LLOBREGAT i arribar fins el Palau Reial de BARCELONA (80,2) Desnivell 1128

Arribada on ens esperava el Jordi Miret, familiars i amics

REFLEXIONS:

Al acabar el viatge, he de repetir el que vaig reflexionar a la primera part:

 He trobat quasi tots els camins i coses imaginades al plantejar-lo, a més de moltes sorpreses gratificants. Però el més important es que s’ha trobat el sentit de grup, que amb l’esforç i col·laboració,  s’han anat salvant tots els obstacles.

Es podrien plasmar en aquest relat, infinitat de coses que passen cada dia, que son difícils d’assimilar. No més he volgut recordar el recorregut que s’ha fet, i que cadascú hi posi o pensi les vivències que ha tingut.