domingo, 2 de junio de 2013

VALENCIA-GRANADA EN BTT




Powered by Wikiloc

VALENCIA – GRANADA

Maig 2.013

Després d’haver remenat i arrugat tants mapes de paper, he tingut sempre  la gran curiositat de saber com es pot crear la cartografia, amb l’exactitud d’informació que es facilita. Sempre he imaginat a un cartògraf dibuixant des de el camí  que veu al seu davant estenent les seves bifurcacions a un i altre costat,  escindint a la vegada en dos, quatre, cinquanta,  dos-cents mil camins menors que es perden en desenes de mil  de senders, cada un amb els seus camps verds, la seva parcel·la i la casa. Si, però  aquest cartògraf ¿es conformaria amb el que veu al seu davant? Me l’imagino aixecant els ulls cap als boscos, muntanyes i rius  confrontants, del país, del continent, de la Terra, per acabar de completar el mapa.

 Impensable poder imaginar aquesta tasca cartogràfica, que en tanta lleugeresa consultem, sent la base de tot el que estic relatant.

Després de reflexionar sobre el tema, he tingut que posar-me al davant el mapa d’Espanya, en  un format reduït, per escollir el proper punt de partida  d’on iniciar el viatge o aventura, ja s’havien esgotat tots els destins amb sortida des de Barcelona, per unir alguna capital important. Valencia es la més propera com a punt de partida, i Granada la més adient com a destí, afegint la pujada al Veleta com a cirera del pastis, també per pistes, camins i senders.

He fet reclutament i ens hem reunit per l’esdeveniment :  el habituals Alfonso, Pepe, Isa, Cristina, Albert i el subscriptor. Com a novetat d’afegit el segarrenc del meu poble Xemari, que estava complint un repte de fer 10 sortides significatives en un any. Es van afegir a Yeste l’Antonio i el Llorenç. Ens va acompanyar uns dies l’Eugenio, que ja havia estat amb nosaltres a la travessa de Barcelona-San Sebastiàn.

S’ha preparat el viatge d’una forma meticulosa, aquesta vegada sense cap suport de mapa en paper, confeccionant el track íntegrament per mitjà del CompeGpsLand i  carregat als gps.

Una vegada redistribuït els llocs d’allotjament, han quedat les següents etapes,

amb sortida des de Valencia:

Millares, Alpera (Albacete), Lietor, Yeste, Santiago de la Espada (Jaén), Pozo Alcón, Guadix (Granada), Granada i pujada al Veleta.

Les dates escollides serien sortida del 10 de maig, arribada el 19 de maig.

 

Dos dies abans ens hem reunit a Probike, per embalar les bicis i enviar per SEUR, així mateix per informar de la logística i entrega de bitllets de tren i tornada d’avió.

 10-5-2013

Son les set de la tarda i anem arribant al punt de  trobada de l’estació de Sants, es fa les oportunes presentacions dels nouvinguts. Pugem al Intercity, que ens porta a València. L’estació d’arribada esta al costat del hotel, on hi anem a sopar i comprovar si han arribat les bicis.

Per fer la digestió hem fet el muntatge de les bicis a ple carrer front a l’hotel del centre de la ciutat.

Fem un gran desplegament de caixes, bicis rodes, estris, equipatges i anem muntant, uns més hàbils que altres. Com teníem que muntar també els manillars, que portàvem afluixats de la potència, en una de les bicis va caure l’abraçadora al terra, que no hi havia manera de trobar, el pis era llis, net i de rajola fina, era un misteri, el vam sentir caure i no hi era. Va sortir l’experiència mecànica de l’Albert, solvatant el problema agafant la aixecant-la, sexant-la i escoltar la petita peça que s’havia engolit dins el tub del quadre. Ho vam celebrar ell amb Fanta, nosaltres cava

 

 

 

11-05-2013

Etapa 1 :  VALENCIA - MILLARES

74 kms      1.162 desnivell

Ja s’han acabat els plans ara comença l’activitat i  l’aventura.

Després d’un continental esmorzar d’hotel, ens equipem per l’aigua, El matí es gris plomis, cau plugim, els carrers estan mullats i lliures de trànsit al ser dissabte, sortim del centre mateix de València, Plaça Major. Anem a trobar un carril bici que creua la ciutat, que ens portarà a les afores del casc urbà , després de creuar per sobre un pont el Rio Turia (4)

               

A Picanya (6,6 km) acaba el carril. Aquí ja entrem de ple a l’horta valenciana, pedalant entre taronges i llimoners per pistes amples. Sembla que el sol aclareixi i ens tenim que despendre dels impermeables.(20,3 km).

 

Dos senders s’obren en el primer bosc, que voreja una riera, agafem el menys fresat, gaudint-lo fins l’entrada mateix de Montserrat (27 km)

 

Comencem a veure la Serra de Castellet al nostre davant, entre moltes cases escampades pel camp. El ritme es frenètic, fins ara el terreny convida anar amb el plat gros. Passem pel costat de la urbanització Altuny on comencem a canviar desarrollos per pujar les primeres estivacions, quan vam arribar a la part alta de la sendera que estàvem pujant, l’únic perfum era el de cremat, amb paisatges desoladors, per els incendis del any passat, seguim pedalant una mica deprimits pel decorat, fins trobar un porton, cadena i candau, que ens barrava el pas, tot i veient un sender que continuava al altre costat, entre restes d’un bosc cremat, i al fons la visió d’un poblet. La invitació a violar el passatge i lliura’ns de l’obstacle va ser evident, alicates en ma i tallar una forta malla metàl·lica de la vorera, per seguir lliurement.

La traçada seguia per uns corriols, entre el que havien sigut uns pinars, ara ple de matolls mig socarrimats i la base dels arbres.

 

Anant pujant arribem a la Colada de Socaria (47,5), ens mirem uns als altres i semblàvem carboners  o miners asturians, emmascarats de dal a baix.                

Comença aquí el descens per una vall fins arribar a la carretera CV-435. Entrem aquí a un camí de carro en constant pujada, també amb entorns semicremats,  fins arribar després de uns 10 kms a  les Casas del Collado,

 

La baixada es pel costat d’un penya-segat, amb vistes impressionants. Seguim pel barranc de la Paridera Roya fins arribar a Dos Aguas (60 k), que queda dalt dún turó. Vam arribar en dos grups, uns per equivocació en carretera i altres per un penjat camí, però tos vam er cap al mateix lloc, per dinar al Meson Lepanto, al costat de la carretera Menú Arrós al forn, corder, coques d’oli i sal i pastel de moniato.

 

Sort que sortim en baixada, per pair l’arròs., fins trobar l’espectacular pont sobre el riu Júcar, que forma l’embassament de Tous, per arribar tot pujant a Millares (74,2), un poble perdut entre muntanyes dalt d’un turó  

Ens allotgem al Albergue Municipal de Millares, que d’alberg només en te el nom, es un preciós hotelet, molt confortable, amb el restaurant indpendent “La Esparraguera de Millares”, decuina autòctona i casera. On hem sopat.

Powered by Wikiloc


12-5-2013

Etapa 2 : MILLARES – ALPERA

88 kms     1.779 desnivell

 

Un esmorzar de pa amb tomàquet ens ha donat forces per començar el dia. Sortim de Millares per la mateixa carretera que hem arribat, a uns 2,5 kms, entrem a una carretereta quasi abandonada, estreta d’un sol carril, que s’enfila per la serra de La Canal de Navarrés, amb molts revolts i passant alguns túnels foradats a la roca, sota queda el riu Júcar, amb espectaculars vistes a mida que es va pujant. Trobem el petit poblet de Otonel (14,5 km),semiabandonat i perdut en mig de la Vall de Ayora,  on trobem un pastor ramader, que tenia moltes ganes de parlar, nosaltres buscàvem una font per refrescar-nos, ens va dir que no hi vivia ningú, només a l’estiu hi ve algú. Ens va dir que va ser l’últim reducte dels moros al Reine de Valencia i que el castell dalt del tossal i donava fe. Ara tots els terrenys agrícoles estan abandonats, erms, no hi ha vida i l’aïllament del poble es total.

 

Deixem la conversa i seguim pujant ara per pistes amples amb rampes que van augmentant el desnivell, arribant a un 20%. On s’acaben el paisatge canvia radicalment, pedalem uns 18 quilòmetres per extensos plans sense cultivar entre garrics i algun bosquet, amb grans reparcel·lacions rectangulars i una grandiosa basa artificial buida d’aigua, sembla que s’aturà el projecte. Arribem a l’alt del Cinto de la Cabra (1.018 m) (35,8 km). Als nostres peus uns grans precipicis,  que anem salvant en un descens vertiginós per una pista plena de revolts, fins arribar a un gran corral que a la porta hi diu pintat a ma,  Cañada de Abajo (42 km).

Comencem a pujar altra vegada entre camps de cultiu fins a Jarafuel (53,6).En tot el dia havíem trovat una persona. Parem a dinar en una bar al mig del poble, menú de 9 euros, molt correcte. Entrem al valle de Cofrentes, anant per la Cañada Real, arribem a Zarra (62 km), entre camps de fruiters. A la sortida del poble seguim per la rampa més forta del dia d’uns 2 kms, una vegada superada i tot planejant arribem a Alpera.

 

L’etapa ha sigut duríssima, l’hem pogut aguantar be, perquè la climatologia ens ha respectat, sol i núvols tot el dia i sense apretar la calor.

 

L’Hostal el Cazador, es la nostra casa d’avui.



Powered by Wikiloc

 

 

13-5-2013     

Etapa 3 :  ALPERA – LIETOR (Albacete)

120 kms      693 desnivell

 

Després d’un esmorzar servit a la  barra del bar, de pa amb oli, rosquilles i cafè amb llet, recollim les bicis del magatzem on estaven aparcades, carreguem els embalums, engreixem i afinem la mecànica.

 

Mentrestant uns estornells fèiem piruetes de mil colors sobre els nostres caps per després posar-se als fils del telèfon que acompanyen paral·lelament  la carretera d’extensió interminable que tenim al nostre davant.

El dia es ideal, l’atmosfera es clara i neta, per afrontar l’etapa marató del viatge, son uns 120 quilòmetres aparentment plans. Ens acompanya també un vent fort, que des de feia molt temps, no ho feia a favor.   Ens ha portat a coll els primers quilòmetres per la llarga recta que veiem davant, vorejada per camps de cultiu de cereal.  Entrem al casc urbà de Bonete, Plaza Mayor (18,5). Seguim per la Vereda Real, antiga via pecuària que anava de Anadalusia a València, desviant-nos cap a Corral Rubio (32,5), seguim entre grans esplanades el paisatge es monòton, el ritme que portem es endimoniat fins Las Anorias (44,5), deixant la pista, davant un intens parc eòlic de molins. Deixem l’altiplà que tan a gust pedalàvem, canviant radicalment el paisatge,   entrem per  un camí al bosc, que es deriva en un desfigurat sender que gaudim intensament fins arribar al petit nucli rural de Pinilla (52,1).

Per pistes amples, passem per Casa Blanca de los Rioteros (58,5) Casa de las Monjas (60,1), dos llogarets agrícoles. Mes endavant el camí es perd per obres d’una autopista, es impossible seguir, veiem dos obrers de mono groc i pell morena, remenant uns tubs al costat, preguntem per seguir i com podem sortir d’aquells munts de terra i pedres, com es normal no saben res.   Tenim que seguir entre vinyes o perseguits per un eixam de vespes, que ens ha fet accelerar la marxa i sortir de l’embolic, enllaçant a un camí que ens porta a Tobara. Portem 75 kms i els estomacs no perdonen, reclamen. Al Bar Restaurante Jesús, hem fet un menú complert per 10 euros.

Per la Cañada del Pepino seguim fins a Hellín (89), després de creuar la ciutat sortim per un camí entre l’horta fins arribar a l’Embassament de Talave, on per un a petita carretera i sempre pujant, arribem a LIETOR (Albacete), situat a la cresta d’una roca.

 

L’etapa ha sigut llarga però més divertida del que preveiem, hem arribat bastant frescos tot i que els últims 10 quilòmetres eren de pujada sostinguda.

 

Ens hem allotjat a la “Posada Maruja”, un lloc amb molt encant, com si no hagués passat el temps, La senyora Maruja, es un encant de dona, et fa sentir com a casa teva. Ens ha preguntat que volíem per sopar, ella ens ha ofert un menú degustació de productes de la zona, amb un suplement de 5 euros per cap que superava el pressupost que teníem. No hem pogut desistir. Ens ha parat una taula al menjador de la casa amb: “Atascaburras” (plat estrella, fet amb bacallà salat, patates, oli d’oliva, all i nous), migas, ajo mataero (fetge, seva i pa) i magra amb tomàquet tot al centre. Per escollir de principal olla amb mandonguilles, gaspatxos manxecs, ous amb patates, morcilla, xoriç o llom i postres variats.

 

Abans d’anar a dormir hem tingut que creuar aquest el pintoresc poble tres vegades, seguint els carrers per on es va rodar la pel·lícula “Amanece, que no es poco”,  per fer la digestió, encara que a mi particularment m’ha sobrat algun dels ingredients als que li tinc una mica d’aversió, com es el fetge



Powered by Wikiloc

 

14-5-2013

Etapa 4 LIETOR – YESTE: 

67 kms      1.310 desnivell

 

Els dies eren cada vegada mes llargs i calorosos aquells dies de finals de maig, per el que vam planificar “jornades partides” a les etapes diàries. Així començaríem pedalant a les primeres hores del matí, fent una generosa dosis del trajecte, fins on  trobar un poble en dinar i descansar a l’ombra fins ben entrada la tarda. Tema que vam acordar mentre estàvem esmorzant.

 

Ens enllestim i sortim per una petita carretera en un  espectacular descens fins la llera del riu Mundo, que creuem sobre un pont.  Per carretera comença una fatigosa pujada pel mig de terrenys àrids i agrestes,  fins unes llargues rectes entre plans de cereals, que en portarà a Elche de la Sierra (21,5).el poble esta situat entre turons i llomes al peu de la Sierra de Segura. Parem a una plaça del centre on s’hi celebra un mercat de productes agricols de la zona, carreguem de fruita, ens esperen uns quilòmetres de secà.

 

Sortim del poble per una pista semi asfaltada que ens porta a unes serres de puja i baixa trencacames, fins creuar el riu Segura, acabant amb una impressionant rampa de 3 kms cimentada que ens es difícil pujar-la sobre la bici per arribar a Letur (40). En un bar ens preparen un assortiment de entrepans, no ens vam voler entaular. No feia gaire calor i no vam complir l’acord de la jornada partida, ho deixarem pels propers dies.

 

Pedalant entre petits turons trobem els petits nuclis de Las Casas (49) i Casas del Pino (50,5), aquí uns cirerers apareixen al darrere d’un tancat, la porteta estava entreoberta, un sender anava  davant tres casetes, una casella d’un gos i una corda de la que penjaven un llençol i dos o tres camises, signes evidents de que està habitat.

 

-     Oigan ! hay alguien ? Oigan! Hay alguien?

Ningú contestava. Doncs endavant cap a les cireres.  No més fem que arribar a l’arbre, que com un llama es presenta el gos, bordant, amb cara de mal amic, però mantenint distància. Tots sis quiets i parats.

Ja veiem venir una bona dona amb barret de palla.

-      No os preocupeis por el perro, que no muerde.

Nosaltres, sota l’arbre mig avergonyits.

-       Es que hemos llamado y no contestaba nadie.

Ella diu

-     Las cerezas son para comer i nosotros solos no podemos.Las ofrezco a las pocas personas que passan por aquí. Coget las que querais.

Ens vam empatxar . 

 

Seguim el camí fins a l’embassament de Fuensanta (59), que el creuem per l’espectacular Puente del Vicario, de recent construcció,  iniciant aquí una dura pujada per carretera a la Loma del Atochar i arribar a YESTE

 

Ens hostatgem a l’Hotel Yeste, correctíssim en tots els aspectes.

 

Avui esperem l’arribada de l’Antonio i el Llorenç, per incorpora  al viatge. A les 5 de la matinada s’han presentat al hotel, encara han tingut temps de dormir unes hores, acoblats a les nostres habitacions. 



Powered by Wikiloc

 

 

15-5-2013

Etapa 5 :  YESTE – SANTIAGO DE LA ESPADA

55 kms      1.377 desnivell

 

 Ens llevem i ja hi som tot el grup al complert. El dia abans van arribar les caixes de les bicis de l’Antonio i Llorenç. El manetes de l’Albert tenia l’encàrrec de muntar i tenir-les preparades per començar a pedalar. Feina que va fer meticulosament, amb l’ajuda de la Cristina, llençant les caixes de cartró a les escombraries.

 

El Llorenç que portava l’equipament ciclista junt amb la bici, no troba les sabates, s’havien llençat amb els embalatges. En un espècie de drapaire va trobar unes xiruques per sortir del pas i poder pedalar. Tenim solucions per tots els entrebancs.

Després l’esmorzar de benvinguda, calçat el Llorenç i foto de rigor amb l’equip al complert, ens disposem a sortir.

      

El poble queda d’alt un turó i hem començat a baixar per un camí asfaltat de fort desnivell, amb la sorpresa que al cap d’avall s’endinsava a l’aigua de  l’embassament de Fuensanta, ha pujat de nivell i el camí està cobert. Mirem el mapes del GPS i no veiem sortida aparent. Hem reculat enrere tornant a pujar. Un  pagès ens estava observant des de la seva masia, se’ns ha acostat, ens ha dit que en la seva vida havia vist aquella extraordinària crescuda del riu, ens ha acompanyat i portat a una drecera pel mig d’uns juncs i grimpant per un barranc a una petit camí asfaltat al costat del riu Segura, ja que el camí que teníem projectat està negat d’aigua. El paisatge es espectacular, anem encaixonats en la depressió del riu fins arribar a

Ladonar (17), creuem un càmping, tenint que remullar-nos per travessar el riu i començar a pujar per un estret camí asfaltat amb pronunciats desnivells, fins arribar al Collado del Jaral (1.118 m). (Hem fet 600 m. Desnivell amb 9 kms). Respirem una mica i en lleugera baixada trobem el poblet de  Gontar (28), parem a reposar-nos de l’esforç, seiem e un banc de pedra encarat a la vall, al costat d’un home entrat en anys, que la seva única distracció es veure la gent que passa, generalment excursionistes, gent que fa escalada, barranquisme, en resum que la seva vida es contemplativa, ens manifesta. Veiem al terra una petita processó de cargols en entre herbes, l’home ens diu:

-        Va ha llover, i pronto. Me voy para mi casa.

Agafa el bastó i ranquejant va marxant.

 

Les primeres gotes estan caient. Uns densos núvols s’estaven aixecant al nostre davant. Ens posem els plàstics per començar un vertiginós descens per carretera. Unes esporàdiques gotes van xocant a les nostres cares, arribem a una cruïlla de carreteres a Las Juntas (33kms), aquí conflueixen els rius Segura i Zumea., iniciem aquí una de les pujades més fatigosa del viatge, son 20 kms interminables , això si no exempt  d’uns paisatges impressionants entre penya-segats, ja que estem entrant al Parque Natural de Sierras de Cazorla, Segura y las Villas, entre la vall que formen la Serra de Grana i la Sierra de Huelbras, al tram final quan faltaven uns tres quilòmetres es on la turmenta es va enrabiar, descarregant aigua i pedra amb molta fúria fins arribar al cap d’amunt a Santiago de la Espada, 1.345 metres altitud

 

He de dir que la meva arribada no va ser del tot satisfactòria. Físicament vaig tindre una minva, que primer en va privar de poder dinar, ja que vam arribar a les tres tocades, i en vaig veure obligat anar a l’habitació per descansar, amb tremolors corporals. Passades unes hores en la mateixa situació, el metge del poble en va visitar i en va reconduir anar a un centre hospitalari que fer-me una revisió. A les 11 de la nit en recull una ambulància, acompanyat de la Cristina com assistenta, per traslladar-me al CAP de Puente de  Genave. Després de la revisió en diagnostiquen pneumònia, invitant-me a quedar  ingressat, circumstancia que rebutjo, firmant el meu consentiment  per no fer-ho. Em tornen cap l’hotel per passar la nit i anar l’endemà a  cap casa.


Powered by Wikiloc

 

 

16/5/2013

Etapa 6 : SANTIAGO DE LA ESPADA – POZO ALCON

86 kms    1.167 desnivell

 

Vaig passar una mala nit, esperant que toquessin les 8, per començar els tràmits de “repatriació” cap a casa. Gestions fetes a traves del RACC, que en va facilitar un taxi pel trasllat, fins la porta del meu domicili. La bici va ser recollida per una agencia de transports, per ser enviada uns dies després.

Vaig acomiadar als companys, que vaig veure sortir rere la finestra, en mig d’una incipient nevada i fort fred, el temps havia canviat radicalment.


 El relat està fet pel Pepe, que va agafar el comandament de l’expedició:

 

Tenim que fer uns 13 kms de carretera per la Sierra del Almorchon, fins arribar a Pontones i Pontón Alto, on la deixem per entrar a una pista que ens portarà al naixement del Riu Segura a Fuente Segura, on veiem brollar l’aigua del terra.

 

Iniciem una pujada de 6 kms entre els impressionats paratges del Parque Natural delas Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas, fins entrar al espectacular i fantasmagòrics paisatges lunars de los Campos de Hernan Perea. Fem parada al Refugio del Campo Espino (30), on fem un mos amb un pastor solitari.

 

Seguim a ple sol, per pista ampla, canviant totalment el paisatge entrant ara a uns frondosos boscos, on al peu d’un gran pi hi ha un monòlit dedicat a Rodriguez de la Fuente, exactament a l’indret anomenat el Picón del Buitre, ara el descens es vertiginós, fins arribar al riu Guadalemin, on el voregem per un camí poc fresat fins creuar-lo i començar una forta pujada d’uns 3 kms, fins arribar a un cortijo ramader, on fem altra parada sobre uns penya-segat d’impresió i vistes panoràmiques al nostre davant.

La baixada es espectacular enllaçant corriols entre el bosc, fins arribar als plans que ens portaran va l’embassament de la Bolera i a Pozo Alcón

 

Hotel Ciudad Pozo Alcon, mitja pensió correcta.

 

 Es una de les etapes més espectacular que mai hem fet.


Powered by Wikiloc

 

 

 17-5-2013

Etapa 7 ¨POZO ALCON – GUADIX

69 kms     709 desnivell

 

Relat fet pel Pepe:

 

Sortida de Pozo Alcón  plovisquejant, per una pista ampla entre camps de cultiu tot planejant, fins arribar a la vega del riu Menor, després d’una forta baixada. Tenim que travessar el riu amb l’aigua al genoll.

 

Hem arribat a una pista asfaltada i després carretera que ens ha portat a Fonelas (51),en tot el mati no hem trobat cap poble. Ens hem avituallat amb uns descomunals bocatas.

 

Hem deixat el poble i la carretera per entrar a una zona espectacular, àrida i seca, per camins i senders entre matolls, arribant a l’ermita de San Torcuato, amb una vista espectacular sobre la vall de la Hoya de Guadix.

 

Hem Seguit en descens per unes rambles seques, que ens han portat a GUADIX.


Powered by Wikiloc

 

 

18-5-2013

Etapa 8 :   GUADIX – GRANADA

70 kms      1.033 desnivell

 

Relat fet pel Pepe:


 Sortida de Guadix en direcció a Paulenca (4). Pujant turons hem arribat a Lugros (18), hem deixat el poble i seguim pujant per camins i pistes entre boscos, adornats de rovellons per tots els indrets, la pujada es d’uns 15 kms, el descens també es preciós, seguint entre pinars , fins arribar a l’embassament de Quentar. Seguim una carretera  que ens porta a Quentar (55)  seguint el marge del riu Aguas Blancas, passem per Huetor Vega (64) i arribem a GRANADA

 

19/5/2013

 

Habíem programat pujar al Veleta, però per les inclemències del temps no ha pogut ser. Ho hem deixat per la propera, que enllaçarem Granada amb Tarifa.

 

Hem tornat amb avio a Barcelona avui mateix.


Powered by Wikiloc

 

 

REFLEXIONS:

 

Si tinc que reflexionar sobre aquesta travessa, es sobre les imatges de l’etapa en que vam sortir de Santiago de la Espada.  M’han quedat com unes de les mes impactants de totes les que recordo, per d’inesperades que  van ser: 

(etapa que vaig fer uns mesos després. On vaig repedre el tram deixat de fer per abandonament, motivat per la incidència física relatada en l'etapa 6):


Després de veure brollar el naixement del riu Segura, ens vam endinsar a Los Campos de Hernán Perea,  Es com si haguéssim entrat a un altre món. Els paisatges que teníem davant nostre es pot dir que eren llunars, diferents als que podem trobar en algun altre lloc, provocant un sentiment de gran llibertat degut a l’amplitud del seu terreny, que permet entreveure grans panoràmiques, en mig de les esglaiadores esplanades.

Dins la soledat infinita d’aquells paratges, un ramat dovelles i el seu pastor van apareixer darrere un turó. Entrem en conversació, i si com de un guia turístic es tractes, ens informa d’on ens trobem:

“-Estais en la altiplanicie más extensa de nuestro país, a 1.700 metros de altitud y quiza la zona más fria de España, aunque el dato no lo puedo assegurar, dicen que en el año 1954, se alcanzaron los -45º.

Yo vengo a la primavera, cuando el pasto empieza a crecer y la nieve desaparece. En octubre me marcho con mi rebaño a Pontones. El pastoreo en esta zona tiene muchos siglos de tradición y es lugar de trashumancia”

En resum, ens ha fet palpar la solitud, les dures condicions climàtiques i extremes d’aquests salvatges paratges, que no et deixen gens indiferents y que van quedar per sempre mes en les nostres ments.

 


ETAPES:Valencia-Millares            74 kms
Millares-Alpera                85 kms
Alpera-Lietor                 118 kms
Lietor-Yeste                     62 kms
Yeste-Santiago Espada    56 kms
Santiago-Pozo Alcón       83 kms
Pozo Alcón - Guadix       78 kms
Guadix - Granada            71 kms







 











No hay comentarios:

Publicar un comentario