RIERA

RIERA

martes, 31 de marzo de 2015

SANTANDER - MADRID EN BTT


Powered by Wikiloc

SANTANDER – MADRID

Maig 2.014

Miro un mapa, observo els seus accidents geogràfics,  les seves línies geomètriques, tots els angles i traçades, per després reconstruir mentalment el croquis del paisatge del lloc que vull visitar. També la petita sensació d’observar un quadre amb la pintura d’un entorn exterior, em fa imaginar un racó perdut de la geografia.

Es una reflexió molt particular de la visió i origen dels meus paisatges i camins, els que després de la imaginació els vull espardenyar, millor dit pedalar.

S’està estudiant  una altra expedició. Es te que formar un equip. La tasca de reclutar i elegir companys es efectivament difícil, d’ella depèn la homogeneïtat del grup, que te que conviure moltes hores junts i alguns moments poden ser difícils.

Aquest, com tots els viatges que s’han fet, ha estat pensat per anar d’una ciutat a l’altra,  per pistes, camins i senders, evitant l’asfalt, aprofitant vies emblemàtiques, com son antics traçats de ferrocarril, vies pecuàries, calçades medievals, etc., sempre buscant la  via més directa i creant una ruta inèdita.

 

En aquesta ocasió es vol unir el Cantàbric amb el centre de la Península, concretament Santander i Madrid.

 

A diferència d’altres viatges hem incorporat cotxe d’assistència. Ens ha servit per el trasllat a Santander, junt amb les bicis i equipatges, amb un remolc condicionat. En

especial i mes important ens farà els avituallaments durant les etapes.

 

Aquests som els que hem volgut patir i sofrir la travessa: Miquel Martinez, Pepe Ruiz, Isa Gandia, Albert Jorba, Pepe Paco Orts, Llorenç Pros, Cristina Velat, Josep Maria Farre , Jordi Matias, Josep Maria Riera i en Jordi Miret, que ha fet de conductor, cuiner, mecànic, sanitari, biker,  etc. i sobre tot la seva ombra ens ha acompanyant en tots moments.

S’estrenen al grup en Farré, Matías i Miret, tres personatges que s’han integrat espectacularment en el tarannà d’aquesta manera de viatjar, ara son addictes i enganxats a la causa.

Divendres, 16 de maig

 Ens trobem al front del Palau Reial  de Barcelona, per carregar material i bicis.                                             

Per quadrar la logística, l’Albert, en Jordi Matias i Josep Maria Farré, han anat amb avió, la resta amb la furgo. La Cristina s’incorporarà a Burgos.

 No estàvem acostumats a començar el viatge d’una manera tan elitista  i còmoda. En poques hores d’autovies i autopista ens hem presentat a un àrea de servei, a l’alçada de Logronyo, on de self servis  hem dinat. En un tres i no rés, a mitja tarda s’ha arribat a Santander.  

Ens hem allotjat al Hostal Pombo, al centre mateix de la ciutat, on ens hem reunit amb els que venien volant.  Ja tots junts hem muntat i posat a punt les bicis.

 Per relaxar-nos s’ha fet una visita turística per la elegant ciutat, arribant tot caminant a la platja del Sardinero. Encara que Santander es reconeguda per la seva extraordinària gastronomia, per sopar  s’ha decidit la dieta mediterrània, amb abundants plats de pasta.

                   

 

 

 


 

 

                    Dia 17/5/14

                    1ª etapa.- SANTANDER – VEGA DE PAS

Ens hem llevat i estem sols a l’Hostal, no hi ha ningú, a costat localitzar a la persona que havia de preparar l’esmorzar, l’hem localitzat a casa seva dormint. Com som bona gent l’hem esperat que vingués, no havíem pagat encara. Amb molta amabilitat i simpatia ha preparat un justet esmorzar, sort que els espaguetis d’ahir encara feien efecte..

Amb les bicis al carrer, els GPS a punt, carregats d’il·lusió  i després de la foto de rigor, sortim pel mig dels carrers de la ciutat. Es dissabte i el trànsit es fluid, anem sortejant semàfors i zones d’obres. Vorejem quasi tota  la Badia de Santander. Muriedas (7,6) i El Astillero (12,4), son ciutats que deixem enrere.

Un carril bici, sobre el traçat de la via ferroviària abandonada de Santander-Mediterràneo, servirà per arribar a Sarón (22,2), ja comencem a gaudir de l’essència de Cantabria pedalant entre  caserios escampats i arribar a Santa Maria de Cayón (25). La sortida del poble es idíl·lica, passem pel mig d’una fageda on hi ha una ermita preciosa.

Aquí en Jordi Miret fa el primer servei del viatge, sota l’ombra d’una paret te la furgoneta aparcada i la taula parada, ens tenim que reforçar enèrgicament amb pa amb tomàquet, pernil i fruita, per afrontar les primeres estivacions de la Cordillera Cantàbrica.

 Per un pont penjat creuem el riu Pisueña, Creuem la Sierra de la Matanza, on els desnivells ens fan posar tots els desarrollos. Creuem Esles (32,2) i Llerana (35,3), on curiosament i ha casones, entre edificacions importants de indianos. La pista mig enquitranada, va pujant entre prats i valls, on pasturen molts cavalls. Es temps de sega del farratge, trobem molta gent en plena labor dalles en ma, generalment tot dones. Que ens van saludant, com si del tour es tractés. La pista està envoltada de faxos fins arribar a Abionzo (38), per fi arribem al cim on hi ha únicament la  petita ermita de San Bartolomé (42). Les vistes son espectaculars i de gran magnitud cap a les dos vessants, amb un sense fi de casones esparracades pels verds prats, amb ramats d’animals de pastura, imatge que configura un pessebre vivent en estat pur.

El descens es fins Selaya (46,8). Som al fons de la vall. Comencem a pujar per aquest paradís paisatgístic cap a la impactant Sierra de la Dehesa y Fuente Llano, també d’entorns similars.

Una vegada dalt, anem carenant. Les vistes a la nostra esquerra son de pel·lícula, amb tota la vall de Pas als nostres peus i l’espectacular muntanya de Castro Valnera a l’horitzó. Anàvem pedalant en grup, després d’un recent reagrupament, quan viem un ciclista al fons que ve de cara, pel irregular i pedregós camí que anàvem trepitjant, era el Jordi Miret, que volia fer una mica de cames. Es va unir amb nosaltres per acabar l’etapa junts a Vega de Pas (60,9).

Ens allotgem a “La Casa de Don Guzmán”, típica casa de pedra pasiega. Antes d’anar a la dutxa, mentre estàvem distribuint les habitacions ens van obsequiar amb assortiment de “sobaos pasiegos”  fets per ells,acompanyats d’un vi dolç            

En un instructiu passeig pel poble i entorns, tenim l’oportunitat de poder veure una pagesa, no mol simpàtica, en una casona fora el poble, com estava amassant el pa per consum propi, d’una forma ancestral, davant un forn de pedra.

Sopar al Restaurante Frutos, al costat del hotel. Menú amb plat obligatori de primer “cocido montañés”, molt potent, resta a escollir. 13 euros.

Powered by Wikiloc

DIA 18/5/2014

2ª etapa.- VEGAS DE PAS – ESCALADA

 

És el segon dia i ens disposem a fer l’etapa reina, per quilòmetres i desnivell.

Aprofitem  la fresca del matí, estem gairebé gelats, ens tenim que equipar de rigorós hivern.

Tornem enrere per la llera del riu, fins al km.4,3 i 330 m. Deixem aquí la carretera i ens enfilem per unes dures rampes entre fagedes del 20%, que acabaran carenant el Cerro de Lambarrasa, fins arribar a San Pedro del Romeral (11,8 k.783 m.). Unifiquem el grup, ja que la pujada ens ha seleccionat. Seguim amb vistes de pel·lícula, ja que el sol és intens i els verds dels entorns la fan en tecnicolor.

Entrem a la CA-683, seguim pujant, observant la gran quantitat de cabanes pasiegas fetes de pedra i cobertes de troncs d’avellaners

Als sis quilòmetres s’acaba la carretera i entrem a una pista ampla, que delimita amb la província de Burgos. A 1,5 k., La parada han sigut obligatòria per contemplar la bellesa de tot l’entorn.

El camí ha entrat en una fageda, que quasi no hi entra el sol, els seus rajos entre la transparència de les fulles, fa que il·luminin les pedres fresades i la molsa per on anem passant, al costat d’un riu, espectacular i molt tècnic, per l’aigua que hi baixa, molts l’hem fet peu en un bon tros, per salvaguardar la integritat. 

Seguim fins la petita aldea de Busnela (25 k.821) , arribem a Pedrosa de Valdeporres (31,7), trobem altra vegada la via férrea abandonada, tenim un petit problema per agafar-la, hi ha un pont tallat. Dos homes d’avançada edat descansaven a l’ombra de l’ensorrada antiga estació. Un d’ells, amb ganes de xerrar,  ens va dir que el seu pare havia treballat en la construcció d’aquella infraestructura, a principis del segle XX, per unir els ports de Santander i Valencia en tren, i així evitar la volta marítima en vaixell. Ens indiquen una drecera per empalmar amb el traçat, no apta per bicis.

 

 Pugem fins a San Martin de las Ollas (36) entre empinats carrerets. Seguim cap a Argomedo (39), poble que hi viuen unes 20 persones, el Jordi està instal·lat a la plaça  amb la furgoneta, amb productes de la zona, menció especial al pa de hornaza, que amb tomàquet no l’hi feia falta vianda,

 Després de Soncillo (41,9)  gaudim d’un  preciós corriol  que ens deixarà a  Hoz de Arreba (48,4). A  Landraves (51), deixem la carretera per entrar a un sender herbós fins Consortes (53 k. 5 ha

Seguim el riu Trifon fins San Miguel de Cornezuelo (54,5) i per un sender GR-85  a Cidad de Ebro (56,1).

Tots aquests pobles formen part de l’extensa comarca de les Merindades, i que el suposat ferrocarril els unia. La majoria de camins han coincidit amb la via.

Ja entrem de ple al Cañón del Rio Ebro, pel GR-85. Agafem el desvio al costat mateix de la llera del riu, fins arribar a el Alto de los Tornos, hem de  carregar la bici a coll i baixar per una ziga-zaga pedregosa, amb el riu sota d’un espectacular penya-segat fins arribar a Tudanca (61), on ens espera l’avituallament sota l’ombra, en un prat al costat del riu. Ens hem esbargit  sota l’ombra d’uns oms. Ja relaxats hem seguit fins a Tudilleja (62,7), Quintanilla-Colina (64,7) i Pesquera (70). Un rètol no gaire ortodox a l’entrada del petit poble diu : “Pesquera, donde el Ebro se abre paso entre las rocas”

Comencem aquí una de les zones mes increïbles del viatge, un sender entre bardisses, matolls, joncs, canya xiula i margall,   al costat mateix del Ebre, arran de l’aigua, durant uns 4 kms. ¡¡espectacular!! , em gaudit com a nens,  fins arribar a una central hidroelèctrica,  per pista al costat del riu anem fins a Escalada (81,10k. 37 hab.)

Ens allotgem en una casa rural modesta, “La casa de Lolo y Vicent” però autentica i pintoresca de la zona.

Sopem a Quintanilla,  a un quilòmetre, restaurant La Encina, el plat estrella ha sigut els callos amb cigrons, la resta normal, molt casero.

Powered by Wikiloc

Dia 19/5/2014                    

3ª etapa .- ESCALADA – BURGOS

Estem al tercer dia de la travessa i si tenim que fer una valoració, es que s’han superat totes les expectatives, tan com espectacularitat, traçat i sobre tot per les gratificants sensacions de pedalar sobre aquests terrenys tan feréstecs i desconeguts

Després d’un lleuger esmorzar, emprenem camí per l’altre costat del riu Ebro, passem per Quintanilla (1,7) , entrem a la carretera N-623 fins a Valdelateja (5,4). Comença aquí un sender de forta pujada, pedregós, impracticable, amb bici a coll, per salvar un penya-segat vertical de 250 m. de desnivell en menys d’un quilòmetre, fins arribar a una zona de boscos i matolls en una constant pujada o fals pla.

Trobem el pintoresc poblet de Nocedo (12,8k.10 hab.1.040 alt) col·locat entre “penyascos”  com en un pessebre. En descens entrem al Valle de Sedano. Fem parada a Sedano (20) ens espera el Jordi amb la taula parada. Per una carretereta de tercer ordre, comencem a pujar, al km.26,2 entrem per un camí entre boscos i  tot seguit continuem per amples camps de cultiu fins arribar a Masa (33,3).

Quintanilla Sobresierra (40,8) es el pròxim poble. Pedalem fins a Gredilla (52,5), ja fa calor, unifiquem el grup, tenim necessitat de fer la cervesa o coca cola,  abordan t el bar del poble.

 A continuació passem per un petit congost, seguit d’una reconfortant i ràpida baixada, fins a Peñahoradada (56,6), on trobem altra vegada la via del tren abandonada, que l’agafem davant de l’estació ensorrada, la volem seguir però es impossible. Hem  d’anar per camins agrícoles que la van vorejant, quedant embarrancats al trobar un riu que ha inundat el camí. Ens hem de descalçar per creuar-lo enfonsats en el fang de la seva llera.

Passem per Vivar del Cid (68,2) poble natal del Cid , Villatoro (75) abans d’entrar al casc urbà de Burgos, fins a la plaça de la Catedral.

Ens hostegem al Meson del Cid, davant mateix de la catedral. La Cristina,  s’incorpora al grup, procedent de Barcelona.

Passejada turística per la ciutat i sopar típic burgalés, morcilla, pimientos, etc. i a dormir.

Powered by Wikiloc

Dia 20/5/14

4ª etapa  BURGOS – BAHABON DE ESGUEVA

El dia s’ha aixecat plovisquejant, tot i això,  hem fet la foto de rigor davant la catedral i s’ha sortit del casc urbà. Hem trobat altra vegada la via verda de Santander-Mediterraneo, aquí molt ben condicionada.

Passem per Mondubar de la Emparedada (11,5) i Cojobar (13,5)on s’acaba la via i es desvia per una pista que ens portarà a Revillarruz (16), aquí ja comencem a anar per camins secundaris entre camps de cultiu, alguns bastant esborrats i herbosos, arribem a Hontoria de la Cantera (23,6) on entrem a la N-234. La deixem a uns 2 kms, per entrar a un camí asfaltat, que passa pel davant d’una curiosa zona militar habilitada per polvorín ficat dins  la roca de la muntanya. Tot seguit ens trobem una zona de trialeres entre matolls i això ens anima una mica. Estavem cansats de tanta monotonia..

Anem tots en grup planejant fins a Torrecilla del Monte (39,6)seguim fins a Lerma (53). Ja tenim gana i en una zona de gespa al costat d’un riuet i sota els arbres, hem plantant el campament de l’avituallament. Aquesta ciutat val la pena visitar-la i així ho hem fet, pujant al centre on hi ha el majestuós Palau Episcopal, ara Parador.

Continuem la marxa, trobem Quintanilla de la Mata (58), Fontioso (65) Pineda de Transmonte (71,7), seguim fins arribar a l’estació abandonada de Bahabon de Esgueva,  bastant lluny del poble. Hi arribem per una carretera intransitada.

Ens rep la Sra.Consuelo i la seva mare, propietaris de la impecable casa rural “Valle de Esgueva”, A la primera vista, al veure’ns arribar, ha quedat sorpresa, no se si gratament, em sembla que esperava veure un personal de 18/20, i s’ha trobat  amb un grup de semi jubilates.

L’atenció es exquisida. Ens ha sorprès amb un sopar casolà de primera: truita de patata, galtes de vedella, pa de “hogaza”, vi i postres de la terra.

El Miguel, a part de rostar la cassola, s’ha cruspit sis plats o més, de galtes, que  hem sabut estaven condimentades amb xocolata entre altres ingredients.

Tips i contents a dormir



5ª etapa.- BAHABON DE ESGUEVA - MADERUELO

Ens llevem i està plovent a “bots i barrals”, això no impedeix que la Sra.Consuelo ens prepari un suculent esmorzar, Treiem el cap per la finestra i continua, ens trobem indecisos per iniciar la sortida. A la fi som 4 els que  marxem sota la pluja. Protegits de capel.les hem començat a pedalar, el terra està mullat però es pot anar ciclant, va plovisquejant,  tenim la sort que al quart d’hora ha parat. Anem seguint el track projectat, arribem a Santibañez de Esgueva (6,6),   

Entrem en un camí  argilós i cada vegada estem més enganxats, fins trobar una petita rampa on hem quedat clavats al fang, n’hem sortit com hem pogut, estant de sort que el terreny ha canviat aviat, entrant en una zona asfaltada,que ha anat be per netejar les bicis amb el remull de l’aigua acumulada a l’asfalt.

Km. 14,4, deixem l’asfalt i entrem en un bosc, on fem uns 2 kms de trialeres ciclables i de pujada, molt divertides, quan ens troba el Jordi Miret que venia a tota màquina al nostre darrere.

Passem per Quintanilla del Pidio (17,5), entrem a una zona de boscos. Seguim endavant.  Creuem  l’autovia i arribem a Aranda de Duero (29,2), on ens hem reconfortat amb xurros al  bar de la plaça major.

Ha sigut dificultós sortir de la ciutat, per la gran quantitat d’obres. Ens hem desviat del track, per poder seguir. Al fi sortim del casc urbà ifem el tram mes lleig del viatge, fins arribar a Milagros (43,3), doncs tots els voltants estàvem plens de runes i escombraries .Ens trobem al Llorenç, Miquel i Jordi Matias, que havien sortit mes tard.

Milagros.- Ens esperaven l’Albert y Josep Maria Farré,  que havien canviat els papers amb el Jordi Miret i feien ells l’assistència amb la furgoneta, per cert que l’avituallament se l’han currat molt bé!.

Per una carretera de tercer ordre i molt relaxant, s’ha arribat a Montejo de la Vega (49) Entrem al Espacio Natural de Hoces del Rio Riaza, per un camí al costat del riu,  entre un congost espectacular, però hem de grimpar per un sender pedregós i baixar-lo amb la bici a coll, des de dalt es veu el Convento de Castroboda al fons de la vall. Ja som baix i seguim per un camí que ens porta a les comportes del embassament de Linares del Arroyo (59,4).

Després de salvar una pesada pujada, seguim vorejant l’embassament, arran d’aigua durant uns 7 kms, fins arribar a un llarg pont que en durà a Maderuelo (74,3), poble totalment murallat dalt d’un turó i fantasmagòric , ja que no s´hi veu ni un ànima, amb cases d’origen medieval, com la que ens hem hostejat: autèntica i preciosa. “Casa Rural La Botica”

Com que no hi ha res al poble, ens hem desplaçat baix del embassament, on hi havia l’únic lloc per poder sopar.

Powered by Wikiloc

 Dia 22/5/14

6ª etapa MADERUELO – SOMOSIERRA

Estem de mala sort, torna a ploure. Com que el lloc d’esmorzar està a baix del poble, anem fent temps, però segueix plovent.

Sortim per carretera i sembla que va parant, passem per Andealengua de Santa Maria (7,7). Ja estem a la provincia de Segovia, anem per pistes entre camps sembrats. Creuem Corral de Ayllón (1,5), Ribota (19).

Entrem a una zona de boscos on el camí està perdut, però continuem el track entre matolls i camps llaurats fins trobar el camí principal, després carretera.  Arribem tot plovent a Riaza (35,5k, 1.187 m.), bastant xops.

Ens aixopluguem en una bar, on dinem els 4 que volem seguir, els altres han marxat amb la furgo.

Comença aquí l’ascens al port de Somosierra, anem pujant plovent i moments  diluviant, per una espectacular pista entre avets , trobem manades de senglars negres i cabirols que creuen al nostre davant.

Estem pujant la Sierra de Cebollera, que no s’acaba mai. Arribem fins a 1.858 m, planegem una mica i fem un descens vertiginós fins arribar al Puerto de Somosierra (1.443 m).

Ha valgut la pena mullar-se, l’ascens a la Sierra de Cebollera, es fantàstic!

Estem al Hotel Puerto, en moltes precàries condicions, Habitacions descuidades, matalassos de goma-espuma, somiers donats, llum fosca, condicions que no ens  impedit reconciliar el son. Del sopar sense comentaris.

Powered by Wikiloc


                    Dia 23/5/2014

7ª etapa.- SOMOSIERRA – MIRAFLORES

Fa un dia infernal al Puerto de Somosierra, boira, vent, aiguaneu .

Com ja es el penúltim dia l’etapa pinta molt be, ja que esperem carenar tota la Serra de Guadarrama. Ens hem equipat d’hivern rigorós per atrevir-nos a lluitar contra les inclemències, bosses d’escombraries, plàstics i tos els artefactes possibles per combatre  .

 Hem començat l’ascens, amb una forta rampa, per situar-nos a 1.650 metres d’altitud Tres companys han abandonat i tornat enrere. Ha estat una intel·ligent decisió, ja que cada vegada el temps es posava pitjor.       Primerament pedregant, després nevant i la temperatura a 0º. Hem arribat a l’inici de la Cuerda de los LLanos, que és una pista tallafocs, que segueix la carena. Ja portem 10 interminables quilòmetres i no podem seguir amb aquestes extremes condicions, xops i gelats.

Estem a quasi 2.000 metres d’altitud i hem hagut de recapacitar, mirar el GPS per si havia sortida i perdre altura, doncs faltava uns 25 kms pedalant a la mateixa altura i només ens quedaven dos opcions: una al Puerto de la Acebeda a 1 km i l’altra al Puerto de la Peña Quemada a 4 kms. Mentre estàvem deliberant la sortida millor,ens adonem en mig de la tempesta, que faltava el Miguel, llavor vam entrar en estat de pànic. No sabíem cap on tirar, però el veiem aparèixer entre les tenebres, amb pantaló curt i deficientment abrigat, però amb la rialla a la boca.

Hem optat per la primera, iniciant el descens de 5 kms i perdre 450 metres d’altura, on ja veiem el sol i el poblet de La Acebeda       

En l’únic i petit bar ens hem reconfortat, amb un caldo calent i esmorzar de xoriço i formatge.

Hem seguit per carretera, fins trobar el track a Loyola (35), on ens esperaven els intel·ligents que han tirat enrere i que ens han fet l’avituallament a l’entrada del poble.

Som quatre els que  seguim el track   i volem acabar l’etapa. Sortim vorejant l’embassament de La Pinilla, per arribar a Canencia (47), on hem començat la pujada al pintoresc port del mateix nom per carretera i descens fins a Miraflores de la Sierra (76,5)

És un poble de segones residències de la gent de Madrid. Hi ha ambient de gent de cap de setmana i l’hotel que ens hem hostejat té una gran gastronomia, que hem aprofitat. Hotel La Muñequilla.

El sopar servit en un menjador, amb estovalles brodades.  El titular de la carta:

“ bienvenidos, les invitamos a probar los guisos tradicionales de nuestras abuelas, condimentados con mucha dedicación, una pizca de cariño y  una  “mijita”  de innovación”.

                    -      Migas de pastor con huevo frito,uvas y pimientos,

-     Potaje de garbanzos con bacalao y espinacas,

-     Carnes de la Sierra,

-     Guisadillos.


Powered by Wikiloc

23-5-14  

8ª etapa MIRAFLORES DE LA SIERRA-MADRID

Per fi avui fa un dia esplèndid i llueix el sol. És l’últim dia i estem  molt animats, ja que el perfil es en descens constant fins acabar

Sortim per uns camins secundaris, amb alguna trialera pel mig.Passem per Soto del Real (11)

Entrem a una gran finca vallada, propietat de la Comunidad de Madrid “Dehesa del Navalvillar”, on hi ha una torre de guaita, que es veu la ciutat de Madrid a l’horitzó, anem tots en grup i molt ràpids, fins arribar a Colmenar Viejo (23), on ens hem incorporat al carril bici,  paral·lel a la M-607, que ens anirà portant cap a Madrid.

A l’altura de Tres Cantos (32,5), ens ha esperat el Jordi amb la furgo per recuperar forces.

Al quilòmetre 44,5, ens hem desviat cap un altre carril, que segueix la M-40, passant per El Pardo (50), Puerta de Hierro (54,5) i llac de la Casa de Campo (60,3), on hem celebrat el fi de viatge en el Restaurant “La Bicicleta” amb una suculent caldereta d’arròs.

Després de carregar les bicis al remolc, uns hem tornat amb avió i el Jordi Matias i Josep Maria Farré, han acompanyat al Jordi Miret amb la furgoneta  fins a Barcelona.

En resum, a pesar de les inclemències del temps, el viatge ha sigut espectacular i l’ambient millor, no hi hagut cap incidència important, ni física, ni mecànica, i el mes important es que ja s’ha parlat de la pròxima aventura.

Som uns autèntics cracks, podem amb tot ...!!!. Res ens atura!!!

Powered by Wikiloc

REFLEXIONS

Generalment vaig anotant mentalment tot el que veig. Al fer un quadern de campanya, questes notes son les que serveixen per simplificar i complementar els relats del viatge, trets de les informacions que et dona el GPS

Relats que no volen ser una novel·la, sinó mes bé, una geografia, sobre la que hem pedalat i gaudit del seu contingut.

En una novel·la, tot si val, però en la geografia es com una ciència, on es te que plasmar la seva realitat.

Si tinc que esmentar la reflexió més important d’aquest viatge, es l’haver conegut al Jordi Matias i al Josep Maria Farré, ara fidels seguidors de totes les propostes. 

 

                                                    VIDEO DEL VIAJE
                                              http://youtu.be/WdxklAPXTTk



Entre sembrats burgalesos


Descens a la Hoz del rio Riaza

Descens del Guadarrama a -2º grados
Aranda de Duero
Senderos cañón del rio Ebro


No hay comentarios:

Publicar un comentario